Tot va començar "trencant ous per fer una truita". Qui li hagués dit mai al regidor de Capgirem Vic Joan Coma que aquesta expressió, referida al procés independentista i dita en el transcurs d'un ple municipal, el portaria a declarar davant de l'Audiència Nacional a Madrid. Va ser ara fa un any, un 28 de desembre i dia dels Innocents. Aquestes paraules van costar-li al regidor de Vic una denúncia d'incitació a la sedició, tot i que la causa va quedar arxivada tres mesos després.

Així s'iniciava el canvi de criteri de la Fiscalia que ha passat a perseguir penalment expressions i declaracions que fins aleshores podien ser considerades criticables o de mal gust, però gairebé mai eren delictives. Va ser el preludi a un 2017 que ha abundat en aquesta mena de casos, que des del sobiranisme i l'esquerra s'interpreten com una persecució política i una mordassa a la llibertat d'expressió, una valoració en què hi coincideix bona part de l'opinió pública.

Increment de les acusacions "d'odi"

Detinguts per criticar "la brutalitat policial" de l'1 d'octubre a Facebook. Això és el que els va passar a dos joves de Lleida, arrestats per la Guàrdia Civil per un suposat delicte d'incitació a l'odi, arran d'unes publicacions a la xarxa social en què censuraven la duresa de l'actuació dels cossos de seguretat espanyols. Segons Kenneth Batiste, un dels detinguts , a les publicacions es podien veure fotos d'agents dels cossos estatals de policia i es feien proclames a favor de la democràcia i contra la violència policial. També s'hi podien llegir expressions com "aquests animals no els vull al meu país".

Batiste va haver de passar una nit al calabós i la seua companya, la Meritxell Esquerra, també. Aquesta veïna de Lleida va rebre una trucada de la seva germana, i companya de feina, que li explicava que dos agents de la Guàrdia Civil s'havien personat al seu lloc de treball. Meritxell, mare de dos fills, va assessorar-se i els Mossos van recomanar-li que esperés a casa seva l'arribada dels agents, que hores més tard se la van endur cap a una comissaria de Lleida. Tots dos van quedar en llibertat amb càrrecs després de dormir una nit al calabós i passar a disposició judicial i van declarar que eren "caps de turc" i que en cap cas volien incitar a l'odi.

Si dir el que penses a les xarxes socials et pot portar al calabós, promoure un debat sobre l'actualitat política amb adolescents també et pot dur als jutjats. En aquesta situació es van trobar vuit professors de diferents centres escolars de la Seu d'Urgell que van haver de declarar el passat dia 7 de novembre per un presumpte delicte d'incitació a l'odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l'1 d'octubre. La denúncia la van interposar el 18 d'octubre un grup d'onze pares per debatre a classe "fets amb un marcat to independentista". Els vuit professors van quedar en llibertat sense mesures cautelars. La comunitat educativa es va mobilitzar per donar-los-hi suport enfront d'aquesta "persecució" i defensar que "el debat a les aules sempre és enriquidor i que no pot ser considerat mai un delicte". Amb tot, els mantéenen com a investigats i, de moment, el jutge no ha acordat cap altra diligència al respecte de la investigació.

Igualment han estat citats a declarar 13 professors d'institut de Sant Andreu de la Barca, per comentaris sobre les càrregues policials de l'1-O que no van agradar a alguns dels alumnes, fills d'agents de la Guàrdia Civil, que es van sentir assenyalats. Posteriorment, un total de 18 famílies d'alumnes es van queixar a l'ajuntament. En aquesta població del Baix Llobregat hi ha la caserna més gran de Catalunya del cos armat.

I com que la cosa va de docents, a Tremp el professor Manel Riu Fillat també ha estat requerit a declarar davant del jutge també per incitació a l'odi a les xarxes arran de les seves dures critiques de l'actuació policial, que va considerar "salvatge i inhumana". Només havien passat deu dies de la declaració dels docents de la Seu d'Urgell. Riu es va acollir al seu dret a no declarar i va quedar en llibertat. El cos armat va detallar pocs dies després que la detenció de Riu s'incloïa dins la que han anomenat operació Dignity i que a part del delicte d'odi, al denunciat li atribuïen també el de revelació de secrets. Segons la versió del cos policial, el 7 d'octubre agents de la Guàrdia Civil van ser objecte "d'insults i amenaces" per part de Riu, que també va publicar al seu perfil de Facebook diversos comentaris, tal i com afirmen, "dirigits a promoure i incitar l'odi i l'hostilitat contra el col·lectiu de la Guàrdia Civil". Té una cita amb els tribunals el proper 18 de Gener. Lluny d'arronsar-se davant el que considera una "persecució política", des de llavors Riu ha seguit comentant lliurement a les xarxes, especialment a través dels seus compte de Twitter i Facebook, molt seguits des que es va conèixer el seu cas.

Els darrers detinguts per aquest tipus d'accions on la llibertat d'expressió voreja els seus límits són dos regidors de la CUP de Reus, Marta Llorens i Oriol Ciurana. Estan acusats, juntament amb altres regidors que donen suport l govern municipal, d'un delicte d'odi per haver signat un manifest en contra de la presència dels cossos policials a la ciutat. Van ser requerits a declarar en dues ocasions, però s'hi van negar i van acabar detinguts pels Mossos per ordre de la titular del jutjat número 2 de Reus. En la mateixa situació es troba una altra regidora de la CUP al municipi, Mariona Quadrada. Ells asseguren que només van fer ús del seu dret a la llibertat d'expressió i manifestació i es consideren perseguits per un "estat opressor".

Així es tanca un any amb diverses investigacions en marxa contra ciutadans i càrrecs electes que van donar suport a l'1-O o van protestar públicament contra la "brutalitat policial". La decisió de començar a perseguir opinions i declaracions en fòrums públics com les xarxes socials ha estat posada en dubte també per part de juristes que qüestionen l'ús del delicte d'incitació a l'odi, pensat per a raons de sexe, religioses, ètniques o ideològiques, enlloc del d'injúries, que comporta penes molt més baixes. El conflicte arran dels fets de l'1-O amenaça de redefinir la sempre tènue frontera entre la crítica política, la llibertat d'expressió, l'humor negre i la injúria, una decisió que pot tenir un llarg abast, ja que obre la porta a generar múltiples greuges comparatius o a col·lapsar els jutjats.