Público
Público

2018, un any de remuntada de públic pels museus de Barcelona

Els museus de la ciutat augmenten el seu nombre de visitants fins a un 27% respecte al 2017 gràcies a la bona acollida de les exposicions temporals i el descens de la conflictivitat laboral.

El Palau Naciona, seu del MNAC

Les primeres xifres de balanç de visitants dels museus de Barcelona durant el 2018 confirma un augment de fins a un 27% respecte a l’exercici anterior. L'auge de públic és degut, segons es desprèn de les dades publicades pel MNAC, MACBA, Picasso i CaixaForum, de l'èxit d'acollida de les exposicions temporals i el descens de la conflictivitat laboral que l'any passat van protagonitzar els treballadors de Ciut'art, Magma i Expertus. Les plantilles de les tres empreses que externalitzen les tasques d'informació, control de sales i venda de tiquets als museus de la capital catalana van reclamar el 2017 amb vagues i mobilitzacions la dignificació dels seus drets laborals i salarials, la qual cosa va produir aturades de l'activitat museística durant dies i, per tant, el descens dels visitants.

Un altre dels motius que explica aquest augment és que la davallada del turisme que es va patir durant el segon semestre del 2017, -després de l'atemptat a les Rambles i posteriorment a l’1-O- va repuntar en els mesos de gener i febrer del 2018, segons l'informe presentat pel regidor de Turisme, Agustí Colom, durant la segona sessió de la Comissió no permanent d'estudi de la situació econòmica, l'abril del 2018.

Durant el 2018, els visitants del MACBA, CosmoCaixa, CaixaForum i MNAC van augmentar considerablament, amb el MACBA al capdavant amb un increment del 27%. Així ho recullen els comunicats publicats el divendres passat per les mateixes institucions. En canvi el museu Picasso ha vist minvar en un 7% el seu nombre d'usuaris a causa d'un increment dels visitants individuals i familiars i una davallada de les reserves de grups internacionals, aclareix el comunicat del museu dedicat a l'artista malagueny.

Exposicions temporals, el gran èxit de l'any

Els visitants han estat majoritàriament provinents de Catalunya i de Barcelona. El públic local de la ciutat s'ha sentit interpel·lat per les temàtiques de les exposicions temporals que han estat protagonitzades per figures de la història i el regne animal com la de Gala Dalí al MNAC, “Faraó. Rei d'Egipte” al Caixaforum o T. Rex al CosmoCaixa, que va rebre 379.000 visites, on s’exhibia l’esquelet fossilitzat de Trix, de més de 12 metres de llarg que va fer al CosmoCaixa la seva única parada a l'Estat en el marc d’una gira internacional.

No obstant això, l'augment de visitants del MACBA coincideix amb la nova presentació de la col·lecció permanent, “Un segle breu”, que va rebre des del setembre 77.691 visitants, i amb la bona rebuda dels Dissabtes Macba, una activitat que es realitza tots els dissabtes a la tarda patrocinada per la marca de roba Uniqlo, on de la mà d'un artista que fa funcions de guia i mestre de cerimònies, es visita l'equipament cultural del Raval de manera gratuïta. Així mateix, l'última exposició que es va inaugurar el desembre de l'any passat, dedicada a Jaume Plensa, i que ha comptat amb una molt bona campanya de màrqueting, va arrencar amb força i durant el primer mes va rebre 31.542 visitants.

Pel que fa al MNAC, un 40% dels visitants provenien de Catalunya, un 3% de la resta de l'Estat i un 57% de l'estranger. Mentre que la col·lecció permanent dedicada a l'art romànic català segueix sent el gran reclam, les exposicions permanents “William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya”, “Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol” i “Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971” van rebre fins a 197.589 visitants.

Per la seva banda, el CaixaForum de Barcelona, amb seu a Montjuïc, ha tancat el 2018 havent rebut 863.000 visitants, el 15,4% més que el 2017. De les diferents activitats que es van dur a terme durant l'any passat, les exposicions són les que van registrar una afluència més alta de públic, seguides de les activitats educatives, els concerts i les activitats familiars. Concretament, l'exposició “Faraó. Rei d'Egipte” va ser la més visitada de l'any, seguida de “Disney. L'art d'explicar històries” i “Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre”. El CosmoCaixa, dedicat a la ciència, a la flora i a la fauna, va rebre un total d'1.045.961 visitants, cosa que suposa un augment del 18,2% respecte de l'any anterior.

Els museus de la ciutat allunyats del boom turístic

Barcelona és una ciutat eminentment turística que viu principalment del sector serveis i que l'any 2017 va rebre gairebé 30 milions de visitants. En el conjunt del 2017, les xifres de creixement del primer semestre van compensar les del segon i l'any es va tancar amb un 2,6% més de viatgers en hotels, fins a 7,6 milions. No obstant el volum de visitants i pernoctacions no van fer augmentar les visites d'estrangers als 21 centres culturals que gestiona l'Ajuntament de Barcelona, que només van rebre 6,9 milions de visitants. Una xifra que sembla que s'ha començat a revertir durant el 2018 gràcies a les exposicions temporals que han pivotat al voltant del feminisme i els grans noms de l'art. Des de Warhol a Toulousse Lautrec i que també interessen al públic forani.

Des del 2014 l'Observatori de Dades Culturals, una iniciativa de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), facilita les xifres oficials, tot i que ho fa lentament, com prova el fet que les dades de visitants del 2017 van ser accessibles el maig del 2018. Les xifres que es publiquen a principis d'any són provisionals perquè els exercicis es tanquen mesos després i no ho fan tots els equipaments alhora.

Gaudí i el Barça

No obstant això, encara que les dades arribin amb comptagotes, el cert és que el que es dibuixa de l'exercici del 2017 i les xifres del 2018 és que la realitat de visitants és desigual entre els diferents centres culturals de la ciutat. La Sagrada Família, La Pedrera o el Museu del Barça van ser els que van registrar més visitants internacionals l'any 2017, una tendència que tot apunta que es va repetir durant el 2018. Gaudí i el Barça representen els punts emblemàtics d'atracció turística de la ciutat per damunt d'espais patrimonials com el MNAC o contemporanis com el Museu Picasso.

Segons s'observa de les dades l'Observatori de Dades Culturals, el 2010 sis dels edificis creats per l'arquitecte Antoni Gaudí (la Casa Batlló, la Casa Museu Gaudí, la Sagrada Família, la Pedrera, el Park Güell, el Palau Güell) rebien 4,4 milions de visites. L'any 2017, vuit anys després, el nombre de visitants arribà als 10,3 milions, de manera que es registrà un creixement del 5,9 milions i, per tant, d'un 57%.

La Sagrada Família va aconseguir durant l'exercici del 2017 doblar el nombre milionari de visitants, que van passar de 2,3 a 4,5, després de créixer un 48%. La Casa Batlló va superar el milió de visitants, després d'augmentar un 40% i el Palau Güell la reobertura del qual es va produir el maig del 2011 va ser l'edifici que va viure el creixement més espectacular del període, un 75%, mentre que la Pedrera es va mantenir al voltant del milió, amb un creixement del 2,9% Gaudí, és una de les marques més emblemàtiques de la ciutat i un dels atractius que els turistes valoren amb la nota més alta - gairebé un 9- seguit del Barça que l'any 2017 va rebre 1,9 milions de visitants al seu museu.

S'entreveu que el públic comença a apostar pels museus de la ciutat si més no quan les exposicions temporals li resulten interessants. Exposicions com Andy Warhol l'any 2017 al CaixaForum o enguany Kubrick al CCCB, amb més de 60.400 visitants, s'han convertit amb reclams per als barcelonins. Així ho demostren les dades del CCCB que registren un augment del públic presencial en un 21% del 2017 al 2018. Les activitats estrella d'aquest increment són els debats entre personalitats del món acadèmic que el centre convida per discutir sobre diverses qüestions, amb una pujada del 66% de públic, seguida de les exposicions que registra un 34% més d'audiència.  

A poc a poc sembla que la tendència que anunciava un estudi de la BBC al Regne Unit on es registrava una davallada d'un 20% de públic en museus com la National Gallery o la Tate de Londres, es comença a modificar. Així i tot, com apunta el gestor cultural Xavier Fina, l'assignatura pendent segueix sent "crear vincles entre els museus i la ciutadania", i podríem afegir també amb els visitants estrangers més enllà del futbol i el modernisme.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?