Público
Público

20S "Els tancs van entrar per Internet"

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha explicat a la inauguració de les jornades #èTIC2018 el 'setge digital' al qual l'Estat espanyol va sotmetre al Govern ara fa un any per impedir el referèndum de l'1-O, i la importància de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la construcció de la República catalana

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Quico Sallés, Jaume Alonso-Cuevilas, Ruth Sala i Nacho Amadoz, en el col·loqui 'Estat de setge digital' a l'Ateneu Barcelonès, en què també ha participat el conseller Joan Puigneró.

A fora, els problemes de trànsit començaven al centre de Barcelona a causa de la concentració davant la Conselleria d'Economia per recordar el primer any del 20-S. A dins, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, inaugurava aquest dijous la quarta edició de les jornades #èTIC 2018 sobre la influència de les tecnologies digitals en la nostra vida quotidiana amb una conferència titulada Estat de setge digital, per explicar l'ofensiva de l'Estat espanyol per intentar impedir, ara fa un any, el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

L'acte, a l'Ateneu Barcelonès, ha estat presentat pel periodista Quico Sallés i ha comptat amb la presència dels advocats Jaume Alonso-Cuevilas i Ruth Sala i de Nacho Amadoz, responsable del departament legal de la Fundación PuntCAT.

Una República digital per al segle XXI

Puigneró ha inaugurat la jornada recordant que el d'avui ha estat un dia "farcit d'actes". Ha destacat el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que ha definit com "l'avançada del progrés social". "I jo afegiria: del progrés nacional", ha continuat el conseller. "Catalunya ha declarat la seva voluntat d'esdevenir un Estat, però ha constatat que la força i la violència de l'Estat espanyol ho ha impedit", ha rememorat per condemnar "el cop d'Estat del 155". No obstant, "tenim motius per a l'esperança", ja que el referèndum de l'1-O es va poder celebrar gràcies "a un conjunt d'accions coordinades en gran part per les tecnologies digitals" utilitzades per "ens públics i privats" i persones "de totes les edats, classes socials i territoris" en el que va constituir "un veritable esforç" col·lectiu. "El que està passant s'anomena democratització de la innovació", ha explicat el conseller, enumerant, entre d'altres, la innovació impulsada pels propis ciutadans mitjançant la cocreació i el crowdsourcing, que permeten que els ciutadans col·laborin "de forma conjunta per aconseguir canvis estructurals". "Tot això amb l'oposició i resistència de l'aparell judicial de l'estat, que no va poder evitar-ho", ha afegit tornant al context de l'1-O.

"Els catalans hem demostrat que som capaços d'innovar", ha afirmat Puigneró. La mirada, però, està posada en el futur. "Qualsevol proposta hauria de tenir un primer objectiu, que es respondre a la següent pregunta: com la República aconsegueix un suport no només majoritari, sinó també hegemònic?" Com esdevè la República "un projecte atractiu a la majoria de la població?". "Aquesta és una feina pendent", s'ha respost Puigneró. "És evident que on tenim més camp a recórrer és en la formació en el camp d'un món que ha vingut per quedar-se: el món digital", ha assenyalat. Per a Puigneró, cal "formar a la ciutadania per desplegar les seves capacitats de creació en el món digital, cal plantejar una visió de República digital, amb un sistema d'innovació obert, que arribi al conjunt de la població". "Aquesta formació s'ha de lligar a les polítiques TIC i d'innovació", ha seguit, "hem de dibuixar una proposta innovadora d'una República del segle XXI, atractiva per a la ciutadania, que defugi del model d'Estat analògic i burocràtic del segle passat." Cal, en definitiva, "apoderar la ciutadania" i "dotar-la de les eines per treballar en un Estat digital", el que Puigneró ha anomenat una "República nadiua digital". Catalunya ha d'esdevenir "una nació digital intel·ligent que sigui una referència internacional" i "que abandoni el vell concepte de l'Estat sóc jo, a l'Estat sou vosaltres, els ciutadans".

Una República digital vs un Estat espanyol analògic

"Avui fa un any que l'Estat va passar de la repressió verbal a la real i digital contra l'independentisme democràtic per impedir el referèndum de l'1-O", ha relatat Puigneró. "Pensàvem que els tancs entrarien per la Diagonal", quan, en realitat, "els tancs van entrar per internet". Tanmateix, "pensant que tallant les comunicacions del Govern es pensaven que no hi hauria referèndum".

Hi havia malgrat tot precedents. Jordi Puigneró ha recordat que el primer ciberatac va ser durant la consulta del 9-N, i que va ser un dels més grans d'aquell any. "Però aquell dia vam aprendre moltes coses", entre elles "el que significa estar en un cert estat de ciber-guerra". Del passat recent al passat més recent encara: "El setembre de l'any passat Catalunya va patir un estat de setge digital, més de 250 pàgines web tancades, escorcolls, detencions a informàtics, processos judicials encara oberts...", ha senyalat el conseller. "Sense anar més lluny jo mateix, estic imputat per tres delictes que sumen 12 anys de presó", ha agregat abans de reivindicar els informàtics que van facilitar l'1-O i que són uns "els grans oblidats d'aquesta història."

"El ciberespai s'ha convertit avui en un camp de batalla: del carrer a la xarxa, de les pancartes als hashtags", ha dit el conseller al recalcar que avui internet "és imprescindible per tirar endavant qualsevol procés polític". "No és casual doncs que on més intervencions ha fet la Guardia Civil durant tota aquesta ofensiva fos al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies (CTTI) de la Generalitat, fins a 28 vegades", ha afirmat apuntant també que "en el cas de l'ANC i Òmnium se'ls tanqués la seva seu digital, i en canvi no es tanquès la seva seu física, les oficines."

"Les TIC han estat motor de llibertat, progrés social i nacional", ha insistit Puigneró al tram final de la seva exposició. "L'èxit de l'1-O té el nom de webs, de milers de webs i servidors, activistes digitals que van saber-se organitzar de manera distribuida seguint les lleis d'internet", ha rememorat abans de tornar a dir com "l'Estat va actuar seguint les lleis anacròniques del segle passat, va intentar tancar internet i no va poder, i aleshores va recórrer a la força física".

No tot, però, han estat recordatoris, i Puigneró ha revelat que al seu departament estan actualment "treballant sobre un marc normatiu sobre drets i deures digitals al nostre país" que es vol "fer de manera col·laborativa amb experts, professionals i societat civil amb la voluntat de tenir-la acabada durant el 2019".

Estat de setge "des de tots els punts de vista"

Alonso-Cuevilas ha començant la seva intervenció recordant que va portar "un dels primers plets a Espanya sobre domini, amb la intervenció de perits suïssos". L'advocat ha lamentat que la justicia espanyola està molt endarrerida pel que fa a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i que "hi ha resistències". "L'únic que saben els jutges d'internet es fotre a parir els catalans a les xarxes", ha ironitzat.

Més seriosament, ha comentat que "la tercera paraula" del nom de la jornada –'Estat de setge digital'– "em sobra" ja que "estem en un estat de setge des de tots els puts de vista", tot i que ha fet una crida a l'optimisme i ha dit que "afortunadament, qui ens està assetjant tampoc són tan hàbils."

Alonso-Cuevilas, que més d'un cop ha insistit que el seu telèfon mòbil segurament està punxat, ha explicat una anècdota personal al respecte de la seguretat en les comunicacions. "Una de les coses que em va frapar molt quan el Govern el 7 de novembre em va demanar assumir la defensa", ha narrat "és que venia algú, m'agafava el mòbil i el posava a la nevera del minibar" per crear una gàbia de Faraday amb la qual impedir que el senyal pugui ser intervingut per les autoritats espanyoles, segons ha relatat.

L'acte ha acabat al votant de les 20:30 per poder permetre els assistents anar a la manifestació davant d'Economia, però la influència social de les xarxes i la seguretat de les comunicacions continuarà sent, a Catalunya com a tot arreu, un tema d'importància cabdal que seguirà ocupant tant als governs com a la ciutadania.