Entrevista a Oriol Nolis"La 2Cat vol ser un reflex d'una Catalunya real en què hi ha moltes coses diferents"
Parlem amb el director de La 2Cat, el nou canal de RTVE en català, estrenat el passat 13 d'octubre
Barcelona-
El nou director de La 2Cat, Oriol Nolis (Barcelona, 1978), rep a Públic al seu despatx de l'edifici de RTVE Catalunya al cor del districte 22@ de Barcelona. L'entrevistem tres setmanes després de l'estrena del canal, que ja comença a rodar i a presentar nous programes i fitxatges, com El segon cafè, conduït per Cristina Villanueva, o L'any que vas néixer, amb Xavier Bundó. Aquesta iniciativa neix arran d'un acord entre Junts i el PSOE per augmentar la presència de la llengua catalana a RTVE. Es preveu que la graella assoleixi el 70% del contingut en català a finals d'any, i que, progressivament, augmenti fins a arribar al 100%.
Fa dues dècades que Nolis està vinculat a RTVE, treballant-hi com a presentador en diversos productes informatius, com a director de RTVE Catalunya i, ara, al capdavant de La 2Cat. Parlem amb ell sobre les aspiracions i l'esperit del projecte, la rebuda de l'audiència, els criteris de selecció de continguts i de col·laboradors i la presència i representació de la llengua catalana.
Fa tres setmanes que La 2Cat es va posar en marxa. Quin retorn han rebut per part de l'audiència?
Estem contents amb els resultats que comencem a veure, però els canvis en els hàbits de consum televisius triguen un temps a consolidar-se. El projecte de La 2Cat és una carrera de fons. Estem acabant d'incorporar programes nous, és difícil fer una primera valoració. Tot i això, hi ha algunes dades bones que m'agradaria subratllar.
El prime time de Xavi Bundó va registrar un 7,1% de share el primer dia. En dades de consum digital, vam tenir 200.000 visualitzacions la primera setmana i 100.000 espectadors únics a RTVE Play. S'està veient que hi havia espai per a una nova programació generalista en català. Estem satisfets amb l'arrancada i arribaran més coses. Les que tot just comencen a rodar ara, com El segon cafè ―un programa de dues hores i mitja en directe cada dia― necessiten temps perquè el públic les detecti i, d'alguna manera, sumin espectadors.
S'està veient que hi havia espai per a una nova programació generalista en català
Quina importància li donen al consum digital a través de les xarxes socials i a la carta?
Els espectadors estan en molts llocs: a la televisió en lineal, a l'OTT (RTVE Play) i a les xarxes socials. Una persona que veu un contingut d'un programa fragmentat en una xarxa social també és un espectador. Intentem tenir una visió global de tota la gent que ens està veient; no són més importants els d'un lloc que els d'un altre.
Què ha implicat per als treballadors de la casa l'arrencada del canal?
D'entrada, ha implicat haver de sumar esforços per fer créixer una programació que, fins ara, es veia en desconnexió a La 2, amb uns percentatges d'emissió en català que estaven al voltant del 30%. Ara hem passat al 60% i a finals d'any arribarem al 70%. És un esforç molt gran per part de la plantilla de RTVE Catalunya i un esforç pressupostari per poder produir o coproduir coses. Ho hem fet en molt poc temps. El projecte va sortir aprovat el 31 de març pel Consell d'Administració i, amb l'agost pel mig, hem pogut estrenar tot això que vam presentar el 7 d'octubre.
En un temps rècord hem presentat coses que tenen una maduresa, una solvència i una qualitat notables i que són competitives. Estem en una fase molt important, perquè hem d'explicar el projecte, fer-lo arribar a tota la gent possible i consolidar-lo. L'arrencada ha estat bona, però no ens podem desinflar en uns mesos.
Relacionado con este tema
Quins criteris es van seguir a l'hora de triar els continguts? S'ha fet una aposta forta per periodistes molt mediàtics, com Xavier Bundó i Jordi Basté, o l'actriu Candela Peña.
Hem intentat dues coses. D'una banda, fer continguts complementaris als productes que ja hi havia fins ara en altres llocs. És a dir, intentar fer coses que no vèiem o fer-les d'una altra manera. I, d'altra banda, tenir la capacitat de crear una proposta de canal amb uns prescriptors propis. No hem anat a canibalitzar ningú ni a fitxar gent que estigués fent coses a altres llocs.
Volíem fer continguts complementaris, és a dir, intentar fer coses que no vèiem o fer-les d'una altra manera
Hem intentat apostar pel talent de la casa: Aina Galduf, Marc Martín, Rubén Urdiales, Montse Soto… També per prescriptors com la Cristina Villanueva, que va deixar d'estar a La Sexta fa uns mesos i ha vingut a treballar amb nosaltres. A Catalunya hi ha molt més talent en l'audiovisual del que pot absorbir un sol canal en català. Tot això, amb una manera de fer televisió que és 100% RTVE Catalunya. En els programes dels últims 20 anys hi ha un denominador comú.
Un ADN propi de RTVE Catalunya?
Sí, La 2Cat té una identitat pròpia, transversal i plural. Vol ser un reflex d'una Catalunya real en què hi ha moltes coses diferents. Per això el nostre lema és La que parla com tu. Perquè no hi ha un parlant determinat. Volem recollir diferents maneres de veure les coses i de parlar.
Quin marge editorial tenen en relació amb RTVE a Madrid? S'ha triat des de Catalunya tota la programació?
Nosaltres decidim la programació. L'última llum verda ens la dona el director de TVE Sergio Calderón i el president José Pablo López, però treballem amb un marge de maniobra i una autonomia molt amplis. A mi em van encarregar dissenyar el projecte i, un cop aprovat, calia aterrar-ho amb una programació concreta, que és el que vam presentar el passat 7 d'octubre.
Cal destacar que qui ens dona la llum verda és algú que ha aconseguit pujar els percentatges de share de La 1 a tot Espanya fins al 12 o el 13%. S'està disputant el lideratge amb Antena 3, un fet que no havia passat en els darrers 20 anys. Que una persona amb aquesta autoritat en el món de la televisió t'esmeni o et corregeixi la proposta no passa sempre. Treballem còmodes amb el projecte compartit, amb els companys de Sant Cugat, però també amb Madrid.
Relacionado con este tema
Reitera el concepte de voler ser una oferta "complementària" que reflecteix una Catalunya "plural" i "diversa". Creu que els continguts actuals no mostren aquesta diversitat?
A Catalunya hi ha vuit milions de persones i un públic potencial en català amplíssim. Per aquest motiu hi ha més d'una ràdio i més d'un diari. Però això amb la televisió no passava. Fins ara, només hi havia una oferta televisiva generalista a Catalunya. Si algú no volia veure allò, no tenia una altra proposta generalista i havia de passar-se al castellà.
Volíem professionals de la casa i també de fora, amb la participació de productores diferents. Que la transversalitat i la pluralitat estiguessin a tot arreu. Hi ha molta gent a Catalunya que no ha tingut una oportunitat als mitjans de comunicació. La televisió acostuma a ser molt conservadora a l'hora d'optar per opinadors i col·laboradors que ja són coneguts. És molt important que fem la sensació que a Catalunya hi ha molta gent amb coses a dir.
Hi ha molta gent a Catalunya que no ha tingut una oportunitat als mitjans de comunicació
Parlant de presentadors. Candela Peña va dir en una entrevista recent que "en una altra televisió més exigent amb el català", no l'haguessin contractada. Per què?
Perquè la Candela no té un estàndard de català equiparable al que pot tenir quan fa un programa en castellà. No és la llengua que utilitza habitualment, però que la faci servir és una gran declaració d'intencions. Fa l'esforç de parlar en català perquè el coneix, tot i que no el parla prou o prou bé. Crec que és bo que més prescriptors facin televisió en català, encara que el seu nivell no sigui perfecte. En primer lloc, perquè no és bo per a la llengua que deixin de fer-ho. I, en segon lloc, perquè, si no fos així, no reflectiríem la realitat sociolingüística de Catalunya.
Hi ha molta gent que no parla perfecte el català o que el barreja amb el castellà. Això, des del punt de vista del purisme lingüístic, es pot veure com un problema, però crec que faria bé de donar-li també visibilitat i naturalitat en una televisió pública.
No creu que hauria d'haver-hi uns estàndards a la televisió pública?
El català l'hem de parlar bé. Però també penso que el català té una realitat social diferent de la del castellà. És una llengua que està en retrocés i que s'ha de protegir. Prefereixo fer la meva feina com a director d'una televisió pública de protecció i de promoció del català, donant veu i espai a una presentadora que no parla un català el més correcte possible, que no silenciant-la i deixant-la només fent programes en castellà. És la meva aposta, la defenso, i estic convençut que això és bo pel català.
Relacionado con este tema
Prefereixo donar veu a una presentadora que no parla un català perfecte, que no silenciar-la i deixar-la només fent programes en castellà
El projecte arrenca amb un 60-70% de la graella en català. Es pot estimar la progressió cap a l'objectiu del 100%?
Hem anat molt de pressa per explicar que el projecte de La 2Cat és un projecte sòlid i creïble. A diferència d'altres vegades, aquesta era una iniciativa seriosa. Per això ara demano un temps per consolidar els percentatges i els programes que tot just comencen a rodar, com El segon cafè o L'altaveu. Com que hem patit una mica per arribar al 7 d'octubre, prefereixo no posar una nova data per a no escanyar-nos. L'objectiu és el 100% del català, però dependrà de la capacitat productiva del centre de Sant Cugat i del pressupost que tenim també.
El pressupost d'enguany són vuit milions i el de 2026, 11. Considera que és un pressupost insuficient per a la televisió? Com es treballa amb aquests recursos?
És un pressupost insuficient, però és el que tenim. Es treballa intentant fer productes de qualitat i de servei públic a un preu que sigui el més ajustat possible. No podem fer programes com Masterchef, Mira quién baila, Tu cara me suena o Operación Triunfo. En podem fer d'altres, però que siguin més barats, no vol dir que siguin de menys qualitat. Sense decorat, públic o orquestra. Un plató de televisió, amb gent que simplement conversi, si el contingut està treballat, pot ser un èxit. A L'any que vas néixer, de Xavi Bundó, hi ha diverses persones que parlen de com era la situació l'any que van néixer a partir d'imatges del NO-DO. Hem de tornar a l'origen d'algunes coses, en la manera de fer televisió, per demostrar que hi ha formats més senzills que toquen la fibra dels espectadors i que hi ha un públic potencial.
Un plató de televisió, amb gent que simplement conversi, si el contingut està treballat, pot ser un èxit
Un pressupost altíssim o molta espectacularitat no és sempre sinònim de molta qualitat.
Això ho veurem en altres programes que vindran. Estem buscant data per estrenar el Pla seqüència, el programa de Jordi Basté. Seran entrevistes amb pla seqüència. Dues persones parlant sense talls, un producte que gairebé no es veu perquè a la televisió anem cada cop a les coses molt picades, fragmentades i plenes d'efectes. Potser no passaran tota l'estona coses superexcitants, però ens acostaran més a la vida real.
La 2Cat neix d'un acord entre Junts i el PSOE per potenciar la presència de la llengua catalana a RTVE. Es pot garantir que, si hi ha un canvi de color polític a Espanya, el canal seguirà funcionant?
Això s'hauria de preguntar als nous governants. La política és l'art de fer possible les coses i que s'arribi a acords és bo. El meu encàrrec ha estat aterrar l'augment de la producció i de les hores d'emissió en català en un nou canal, que és La 2Cat. Ho estem fent prou bé i crec que la promoció del català no hauria de molestar a ningú per voler que desaparegui el canal. El Consell d'Administració de RTVE va aprovar el projecte, sense cap vot en contra i amb les abstencions del PP. Ningú sap què passarà demà, però tinc molta confiança que això és un projecte que ve per quedar-se.
La promoció del català no hauria de molestar a ningú per voler que desaparegui el canal
Quina és la gran aspiració de La 2Cat?
No hi ha televisió pública sense públic. Aleshores, d'una banda, crear uns continguts de servei públic que siguin competitius. I, després, formar part del dia a dia de la gent que veu televisió, sigui en el lineal, digital o en les xarxes socials. Seria desitjable que les audiències en el lineal estiguessin sempre per sobre de la mitjana de La 2 a tot Espanya, perquè això justificaria i demostraria la necessitat de la nostra existència amb una programació pròpia en català. Ara bé, reitero que hem de tenir paciència. Després de sis temporades, el Cafè d'idees recull el seu primer Ondas. Estic molt convençut que l'oferta que hem posat en marxa és d'altíssima qualitat.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.