Les novel·les i els llibres en general serveixen moltes vegades per transportar-nos a llocs, fins i tot en indrets on no hem estat. La nostra memòria literària ens permet viatjar i associar determinats llocs a personatges, histories i moments de les nostres obres preferides.

Barcelona i els seus indrets més coneguts (i no tan coneguts) han estat objecte de múltiples i diversos llibres. Són molts els que aprofiten ara per recórrer ciutats com aquesta de forma metafòrica o física, a través dels diversos recorreguts que hi podem traçar.

Per aquest motiu, us recollim sis obres de la literatura que han passat o directament succeeixen a la ciutat. La majoria tenen ara la seva particular ruta literària, amb la qual podrem passejar per la Barcelona especial que descriuen els nostres escriptors preferits.

Els episodis del Quixot

Comencem pel principi i anem a inicis del segle XVII, amb la publicació d'una de les obres més mítiques de la literatura universal: El Quixot, de Miguel de Cervantes. Entre els capítols 61 i 65 hi trobem unes pàgines on es fa referència a la ciutat de Barcelona.

En concret, parla del Portal de Mar, la porta monumental de les muralles de Barcelona, davant de l'illa de Maians. És la porta de la platja en la qual Don Quixot i Sancho van entrar a la ciutat en un dia de Sant Joan, i des d'on van veure el mar per primera vegada.

Fou l'indret on va ser derrotat pel cavaller de la Blanca Luna. També on recupera la 'cordura', el seny, abans de tornar a casa i acabar morint al llit.

La ruta de Don Quixot a Barcelona passa per la Biblioteca de Catalunya, el carrer Pebrot lo Lladre, la Catedral de Barcelona, la impremta, l'Ajuntament, el carrer Cervantes i la casa de Cervantes. I acaba amb el "capítol més trit" del llibre, a pla de Palau número 18, on s'erigia l'antiga muralla on es va enfrontar al cavaller de la Blanca Luna.

La Catedral del Mar més protagonista

Ildefonso Falcones titula en referència a aquest edifici religiós el seu best-seller L'església del mar (2006), que va tenir la seva corresponent adaptació televisiva. En aquest cas, ens trobem a la Barcelona pròspera del segle XIV, que creixia cap al mar.

Fou en un barri humil de pescadors, al de la Ribera, que encara s'estava construint, on els habitants van decidir construir l'espectacular Santa Maria del Mar, una basílica dedicada a la Verge Maria. Ha estat objecte de mil i una obres, però aquí és clara protagonista.

El Barri Gòtic de Barcelona és el gran protagonista d'aquesta novel·la, així com el Born, que es ressegueixen a través dels seus diversos personatges. La plaça Nova, la mateixa plaça de Sant Jaume, la plaça del Rei o el carrer Argenteria o pla de Palau són alguns dels protagonistes, amb Santa Maria del Mar com a gran peça central.

Aquesta ruta ens dona una idea pels indrets on podem passar. Ens porta per plaça Nova, C/Bisbe, plaça Sant Jaume, plaça del Rei, plaça del Blat, plaça de la Llana, C/Argenteria, C/Canvis Vells, C / Consolat de Mar, pla de Palau, C/Vidrieria, C/Montcada i Santa Maria del Mar.

La plaça del Diamant i la Barcelona de Rodoreda

L'obra de Mercè Rodoreda no s'entén sense de Barcelona. Nascuda a Sant Gervasi, apareixen diversitats d'indrets de la ciutat en la seva obra, com l'Eixample, les Rambles o especialment el barri de Gràcia.

Precisament, La plaça del Diamant (1962), està ambientada principalment en el barri de Gràcia, en la Barcelona de la guerra i la postguerra. Però la plaça de la Virreina, la Fundació Orfeó Gracienc (Astúries, 83), el carrer Torrijos, el carrer Torrent de l'Olla, l'antic Cafè Monumental (Gran de Gràcia 25), el mercat de l'Abaceria Central o el Park Güell també surten a l'obra de l'escriptora.

El carrer de les Camèlies també s'inspira en el barri de Gràcia i el carrer amb el mateix nom. També podem recorrer els escenaris d'Aloma (1937), al centre de la ciutat, especialment a la plaça de Catalunya, a les Rambles i al passeig de Gràcia. I també els indrets de Mirall trencat (1974), amb la torre Farriols i el seu jardí al número 26 del carrer Manuel Angelon, han de estar inclosos en la ruta.

La Fundació Mercè Rodoreda, a les instal·lacions de l'Institut d'Estudis Catalans (Carme, 47), presenta una mostra del seu arxiu personal. Hi trobem el petit jardí que duu el nom de l'escriptora, on es conreen flors i plantes que surten a la seva obra.

La Barcelona màgica de Ruiz Zafón

L'ombra de vent (2001) és l'inici d'una tetralogia que recull la ciutat particular, misteriosa i màgica de Carlos Ruiz Zafón. Es tracta d'una novel·la que té lloc a la Barcelona dels inicis del segle XX, en les darreres esplendors del Modernisme, i fins a la crisi de la postguerra.

La novel·la transcorre especialment pel nucli antic, però també als barris alts de la ciutat. Entre els llocs més estimats i misteriosos trobem el cementiri dels llibres oblidats, al Centre d'Art de Santa Mònica. El llibre recórrer la Rambla, la plaça Reial, el carrer de Ferran, la plaça de Sant Jaume o el carrer de la Llibreteria. També la Via Laietana, el carrer de l'Argenteria o l'església de Santa Maria de la Mar i el Born són també protagonistes.

L'Ateneu Barcelonès, l'històric restaurant Els Quatre Gats, el Portal de l'Àngel i o el carrer de Santa Anna, on trobem la llibreria i residència del protagonista Daniel Sempere, són llocs que emanen records als lectors de l'obra.

Una ruta com aquesta no pot deixar de banda el Tibidabo. I és que a l'avinguda del Tibidabo vivia l'enamorada del jove protagonista. El col·legi Sant Gabriel, el passeig de la Bonanova i el Palau Aldaia són altres dels llocs sobre els quals versa aquesta historia que va captivar a milions de lectors d'arreu del món.

Exposicions universals a 'La ciutat dels prodigis'

Eduardo Mendoza narra a La ciutat dels prodigis (1986) els canvis de la Barcelona de final de segle XIX i començament del XX. Es tracta d'una ciutat que viu una transformació de ciutat provinciana a metròpoli moderna, coincidint amb les exposicions universals de 1888 i de 1929.

La caricatura que fa de la ciutat evidencia aquesta capacitat de la literatura de transportar-nos no només a un lloc, sinó també a una època. Els personatges del moment i els entramats policials del moment donen un aire característic d'aquesta urbs en transformació.

Una de les novel·les amb més recorreguts de Mendoza ens permet entendre què va suposar per la ciutat el canvi de segle. El barri de la Ribera i parc de la Ciutadella son dos dels grans referents en aquesta ruta. La plaça de Catalunya, el Portal de l'Àngel, el passeig de Gràcia, la plaça Urquinaona, la Via Laietana, el Born i el seu mercat, són alguns dels indrets referents a l'Exposició Universal de 1888.

Si saltem a la Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929, hem de parlar de la Muntanya de Montjuïc. També de plaça Espanya, l'Avinguda Reina Maria Cristina i el MNAC, el Poble Espanyol o l'Anella Olímpica i l'Estadi Olímpic, així com el Castell de Montjuïc, el Telefèric del Puerto i el barri de la Barceloneta també formarien part d'aquesta ruta.

El Guinardó i el Carmel de las 'Últimas tardes con Teresa'

"Hay apodos que ilustran no solamente una manera de vivir, sino también la naturaleza social del mundo en que uno vive. La noche del 23 de junio de 1956, verbena de San Juan, el llamado Pijoaparte surgió de las sombras de su barrio vestido con un flamante traje de verano color canela; bajó caminando por la carretera del Carmelo hasta la plaza Sanllehy...".

Aquest és l'inici de la novel·la Últimas tardes con Teresa, de Joan Marsé (1966). De bona entrada, coneixem ja el nom del seu personatge principal, Pijoaparte. Però especialment també que un dels altres protagonistes serà Barcelona, en concret, un dels seus barris més perifèrics, com és el Guinardó.

El barri del Guinardó és avui al districte d'Horta-Guinardó, situat al sector nord-oest de Barcelona, com també el barri del Carmel. Fou diana de l'especulació dels anys en els quals versa la novel·la.

Pijoaparte simbolitza la classe baixa i marginal que poblava bona part del barri, i les aspiracions d'aconseguir el lloc social similar al de la Teresa, filla de la burgesia. La novel·la recorre aixi a un tema històric en la literatura, contraposant classes baixes i marginals amb les classes benestants i ostentoses.

Tot i els canvis que ha patit el barri des del moment de la novel·la, encara podem visitar els mateixos indrets on es movia el protagonista de l'obra, a través de la ruta literària. El barri del Carmel i les seves particulars cases, el Park Güell i el parc del Guinardó, el Club de Tennis La Salut, l'avinguda Verge de Montserrat, la plaça de Sanllehy o el cottolengo del pare Alegre (avui a la carretera del Carmel, 19).