Público
Público

Accés a l'habitatge Palma i Barcelona encapçalen l’encariment del preu del lloguer a l’Estat, amb un creixement de més del 50% des del 2014

Un informe del Banc d'Espanya assegura que la pujada dels lloguers està vinculada al seu major atractiu com a producte d'inversió, un fet que també coincideix amb l'entrada de "nous operadors", com ara els fons o les socimis. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Vista del districte Centre de Palma, un dels més cars de l'Estat en quant a preu del lloguer. / Europa Press.

L’increment del preu del lloguer residencial ha estat especialment accentuat a les grans ciutats i en aquelles amb una gran concentració turística. Aquesta és una de les conclusions de l’informe “Evolució recent del mercat del lloguer d’habitatge a Espanya”, que ha presentat aquest dijous el Banc d’Espanya. L’estudi, que analitza l’evolució dels preus des del desembre de 2013 fins al maig del 2019, posa de manifest que on més s’ha encarit el lloguer en aquest període és a Palma i a Barcelona, les úniques ciutats que registren pujades dels preus superiors al 50% des del moment més baix de la crisi. Pel que fa a les altres capitals, a València l’encariment és del 45%, a Castelló i a Alacant es mou al voltant del 30%, a Girona és del 24%, mentre que a Tarragona i Lleida se situa més o menys al 15%.

En el cas de Barcelona, l’informe destaca que l’evolució també ha impactat en municipis del voltant, amb increments importants en ciutats com l’Hospitalet, Sant Cugat del Vallès, Gavà, Cerdanyola i Santa Coloma de Gramenet. A l’hora de dilucidar les causes de l’encariment dels lloguers, l’estudi considera que hi ha “una tendència generalitzada d’increment de l’atractiu de la inversió en lloguer residencial, en un context de reduïdes rendibilitats en actius alternatius”.

En aquest sentit, l’increment de l’atractiu del lloguer coincideix “amb l’entrada al mercat de nous operadors” que, tot i que no se citen, es poden resumir en fons d’inversions o les famoses socimi, les societats cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari, que han de centrar el gruix de la seva activitat en el lloguer i gaudeixen de nombrosos avantatges fiscals. I recalca que, per exemple, les persones jurídiques, és a dir, les empreses han guanyat pes com a propietàries dels pisos de lloguer a Barcelona.

El treball no és concloent a l’hora de determinar que la presència de pisos turístics contribueixi a disparar el preu del lloguer, si bé exposa que “l’aparició de noves formes de lloguer de vacances en algunes de les grans ciutats espanyoles, especialment concentrades en els barris cèntrics, podria competir amb l’oferta de lloguer residencial” i, “en cas de concentrar-se en una àrea específica, el desplaçament a l’activitat turística d’un percentatge significatiu d’habitatges potencialment destinades al lloguer podria generar un increment dels preus del lloguer residencial”.

Menys lloguer que a Europa

Tot i el creixement dels darrers anys, el lloguer té menys pes a l’Estat espanyol que en d’altres països europeus. Segons dades corresponents a l’Enquesta de condicions de vida, el 22,9% de la població residia el 2017 en un habitatge de lloguer, gairebé vuit punts per sota de la mitjana europea (30,7%), amb pics tan importants com Alemanya (48,6%), Àustria (45%), Dinamarca (37,8%) o França (35,6%). A nivell estatal les majors ràtios de lloguer es donen a les Illes (28,3%) i a Catalunya (26,3).

be1903-art25 by Público.es on Scribd