De vegades, l’epígraf "gran obra de la literatura universal" espanta, potser perquè acompanya llibres escrits fa segles o perquè són volum gruixuts. Però de la mateixa manera que els boleros parlen de les misèries de la condició humana, els clàssics també tenen la facultat de posar-nos el mirall al davant. "La garantia amb els clàssics és que tenen molts lectors a darrere que s’ho han passat bé", argumenta l’editor de Proa Josep Lluch. A l’editorial Proa cada any repesquen un parell de clàssics, i Lluch considera que hi ha clàssics que són imprescindibles pel fet que "passa el temps i el lector els troba interessants, són llibres que a cada època i a cada persona els ofereixen interessos diferents".

A l’hora de triar un clàssic la traducció és molt important per fer que l’obra funcioni i ens arribi. "L’avantatge que tenim és que que el traductor ho pot fer amb la llengua literària d’avui, per això podem llegir Skakespare d’una manera fàcil, cosa que en les obres de la nostra tradició resulta més complicat", sosté Josep Lluch, per a qui el seu clàssic de capçalera és El Gatopardo, de Lampedusa.

‘Anna Karènina’, Liev N. Tolstói (labutxaca)

Allò que canten els boleros dels embats entre la raó i el cor, ho narra d’una manera rodona una de les obres mestres de Tolstói: Anna Karènina. Ambientada a la Rússia de finals dels segle XIX, la novel·la enllaça les vides de les classes altes i dels camperols humils, i aconsegueix captivar-nos encara avui. La història d’amor entre Anna i l’oficial Vronski, i les tragèdies que desencadena la passió que els uneix, diuen que va servir a Tolstoi per expressar els seus dilemes sobre les relacions entre home i dona. La traducció ha anat a càrrec d’Andreu Nin.

‘Eugeni Onegin’, d’Alexander Puixkin (Club Editor)

Set anys ha trigat Arnau Barios per traduir aquesta novel·la en vers considerada com una gran obra mestra per autors com Dostoievski, Nabókov o Dovlàtov. En català faltava qui desafiés l’obstacle i traduís l’Oneguin en vers i Barios ha reixit amb el repte. "Tota la literatura russa que estimem ve de Puixkin. No és tan sols la peça que articula una literatura encarcarada amb una de nova i palpitant. És un dels creadors més divertits i lluminosos d’aquells anys. La seva llengua costa de traduir, massa clara i arrelada. Per això, i en una paradoxa molt russa, el clàssic més famós a casa és potser el més desconegut a fora. L’anomenen el nostre tot. Se l’han fet seu uns i altres. Tothom hi ha trobat el que ha volgut, un rebel, un patriota, un llibertí o un visionari", argumenta el traductor Arnau Barios.

‘Poesia eròtica’, Ovidi (Edicions 62)

Amors, Art amatòria i Remeis a l'amor són els tres llibres centrals de la poesia de joventut d’Ovidi, considerat el gran poeta romà. Era reconegut per ser un gran expert en les arts de la seducció i altres aspectes de l’amor. A la seva època va gaudir de certa fama, però aquestes obres també van ser una de les causes del seu desterrament l'any 8 dC. L’edició proposada és la traduïda per Miquel Dolç, qui va dedicar tota la seva trajectòria a la filologia clàssica.

‘Els germans Karamàzov’, de Fiódor Dostoievski (Club Editor)

Dostoievski, és un dels autors que ha deixat la petjada més forta en la història de la literatura universal, i entre tots els seu llibres, Els germans Karamàzov són el seu gran llegat literari. Joan Sales, que va traduir l'obra al català, el va considerar com el cim de la novel·lística i la llavor de la seva Incerta glòria. La novel·la i Dostoievski narra la història de tres germans i la trama que urdeix li serveix per tractar-ho gairebé tot, tot i que la revolta i el patiment en son elements protagonistes. (En aquesta nova edició, la traducció de Joan Sales ha estat revisada i actualitzada per Arnau Barios a partir de l’edició acadèmica russa).

‘El roig i el negre’, Stenhdal (Proa)

El protagonista d’aquesta novel·la Julien Sorel, podria protagonitzar qualsevol serial actual. Stendhal va crear un personatge ambiciós, apassionat i vulnerable que encara segueix ser un referent i objecte d’estudi. Les grans novel·les europees deuen molt a El roig i el negre, on a través d’aquest jove provincià amb ganes de prosperar, l’autor pinta un fresc de la societat del seu temps que transcendeix fins als nostres dies. La traducció és obra de Ferran Toutain.

‘La Divina Comèdia', de Dante Alighieri (Quaderns Crema)

Quantes vegades s’utilitza l’expressió "això és dantesc"? I la majoria de les vegades s’utilitza sense saber res de qui era Dante Alighieri o sense haver llegit ni dues pàgines de la seva obra mestra, que és molt més accessible del que podria semblar. A La Divina Comèdia, escrita en tercets encadenats, Dante hi narra un viatge al món cristià d’ultratomba passant per l’infern, el purgatori i el paradís. L’obra data del 1300 i aquesta traducció de Josep Maria de Sagarra és fidel i conserva la riquesa del text original.