Aquell matí del 26 de març de 2019, Diego Catriel Herchhoren es trobava repartint fulls de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al costat d'una companya a les portes de l'ambulatori que hi ha a escassos 30 metres de la casa en la qual vivia, com tantes altres vegades havia fet. Situats en el barri de El Alamín, a Guadalajara capital, van començar a veure un gran desplegament de Policia Nacional. Es van alarmar. Pensaven que es tractava del cas del mateix Herchhoren, sobre el qual pesava una ordre de desnonament de l'habitatge en la qual residia. Mai va arribar a pensar que a causa del que va passar a continuació s'enfrontaria a quatre anys i mig de presó i una possible petició de presó preventiva per la gravetat de les condemnes que demana la Fiscalia.

"Al final vam veure que la Policia es dirigia a un altre habitatge ocupat per un matrimoni molt jove. Ell tenia 19 anys i ella, 17, i un bebè d'uns cinc mesos. La família havia ocupat la casa, que estava en ruïnes quan van entrar, i no els havien notificat el desnonament, així que els va enxampar per sorpresa completament", inicia el relat el propi afectat. Va ser en aquest moment en el qual tant ell com la seva companya van pujar als seus respectius habitatges a veure millor el que succeïa.

Des dels seus balcons van proferir crits de repulsa al que estava passant i, a més, ho van penjar al perfil de Twitter de la PAH Guadalajara. "Gairebé va ser un acte d'impotència per part nostra, perquè no podíem fer molt més per frenar el llançament. Amb la policia no va haver-hi cap conflicte. Ni a mi ni a la meva companya ens van identificar perquè no els va fer falta; ja ens coneixien", continua explicant el que va succeir Herchhoren.

Una de les imatges que la PAH de Guadalajara va pujar al seu perfil de Twitter mostrava els rostres de les dues dones i l'home que formaven part de la comissió judicial d'aquell desnonament acompanyant-la del text: "Recordeu aquestes cares. Són els membres de la Comissió Judicial (...). Són els qui han deixat a una família avui al carrer". Així doncs, uns pocs dies després que passés tot, l'activista va veure en el seu mòbil que tenia moltes trucades de la comissaria. "M'estaven buscant per lliurar-me en mà una mesura cautelar en la qual m'exigien la retirada de les imatges del desnonament", explica. Herchhoren, que és advocat professional, recalca que la mesura no sols els exigia esborrar aquests tuits, sinó que els prohibien tornar a publicar imatges de funcionaris pertanyents a la comissió judicial sota una prevenció de delicte de desobediència si reincidien.

La publicació va ser esborrada

Mentrestant, el jutjat instructor del cas també havia sol·licitat a Twitter la identificació de les IP associades a aquest compte i la retirada de les imatges de la plataforma. La xarxa social es va negar a això emparant-se en la primera esmena de la Constitució dels EUA, ja que es tracten de dades especialment protegides entorn de la llibertat d'expressió. "Sembla ser que algú va denunciar aquest tuit argüint que infringia la política de privacitat de Twitter, per la qual cosa ens van suspendre el compte. Des de la xarxa social ens van donar dues opcions per recuperar-la: o esborrar el post o enviar algunes al·legacions que es resoldrien en un termini de 15 dies. Com per a nosaltres aquesta xarxa social és molt important i la necessitàvem activa com més aviat millor, acabem esborrant la publicació", comenta l'activista.

L'atestat policial aixecat el dia del desnonament l'assenyala a ell com a autor de les imatges i responsable de la seva publicació al compte de Twitter. Per això, l'acusen de tres delictes per als quals la Fiscalia li demana les següents condemnes: injúries amb publicitat, amb una pena econòmica de 10 euros diaris durant un any, la qual cosa es podria convertir en 6 mesos de presó si es nega a abonar-la; delicte contra la intimitat, pel qual li demanen 3 anys de presó; i un altre de desobediència greu, pel qual el Ministeri Fiscal demana una condemna d'un any de presó. "L'acusació és completament delirant perquè no hi ha cap injúria en els continguts que pugem, sense perjudici que a la comissió els pogués molestar el tuit que vam posar. Tampoc hi ha delicte de desobediència perquè sí que complim la mesura cautelar de l'esborrat del post. Cap de les acusacions està ben sostinguda i és precisament això el que més em preocupa perquè així és molt més difícil defensar-se", agrega Herchhoren.

La comissió, una "part fosca de l'òrgan judicial"

Els funcionaris que formaven la comissió judicial aquell dia i que van ser fotografiats per la PAH de Guadalajara no s'han personat en cap dels tràmits previs a l'obertura de judici oral, l'última fase a la qual s'enfronta Herchhoren. "La comissió judicial és una part molt vulnerable dels processos de desnonament perquè, encara que no són policies, sí que ostenten una posició molt important pel fet que són ells els que decideixen in situ si el llançament continua. Això ha estat una reacció del poder judicial, intentant dir-nos a la meva gent no la toquis", comenta sobre aquest tema l'encausat.

Des del seu punt de vista com a lletrat, l'activista afirma que té molt clar en què consisteix la desobediència, les injúries i el delicte contra la intimitat: "En aquest cas no hi ha cap referència a persones específiques. El text que vam posar al costat de la imatge és el mateix que utilitzem quan un jutge pren una decisió que considerem injusta o un polític s'equivoca. Al cap i a la fi, la comissió és una part fosca de l'òrgan judicial però també la principal executora dels processos de desnonament". Sense anar més lluny, la comissió judicial és un dels principals actors en el moment d'un desnonament, ja que poden aturar-lo. La PAH, quan considera que existeix possibilitat de frenar el desallotjament, acudeix a la comissió judicial per intentar mediar. Tal com diu l'afectat, "en el desnonament en el qual es fan les fotos no hi havia manera de dialogar amb ells, així que només protestem des de les finestres i difonem les cares de qui estava fent aquesta burrada".

Mentrestant, Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional i professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, mostrava la seva opinió sobre els fets en el seu compte de Twitter. "Això és censura. Un jutge no pot prohibir amb caràcter general prendre fotos d'un tema. (...) A aquesta jutgessa la manava jo a repetir la meva assignatura de Dret de la Informació. A veure si així aprèn a respectar els drets fonamentals", va escriure. Però l'antic magistrat del TC no va ser l'únic personatge públic que es va referir al cas. També en Twitter, el diputat de Podemos Rafa Mayoral, deia el següent: "La llibertat d'informació i el dret a un procediment judicial públic permeten documentar les actuacions dels funcionaris. Impedir-ho limita la democràcia i la capacitat de denúncia dels qui com la @PAH_Guadalajara defensen els DDHH".

La presó preventiva per a l'acusat

Així mateix, donada la gravetat de les penes que li demanen per la imputació d'aquests tres delictes, Herchhoren podria entrar a la presó preventiva si alguna de les parts ho reclama, en aquest cas el Ministeri Fiscal, i el jutge ho estima oportú. "No tinc criteri per dir si ho sol·licitaran, però tampoc comptava amb el procediment i en canvi ha tirat endavant. M'espero qualsevol cosa i l'entrada a la presó és una cosa per a la qual m'estic preparant", afegeix el denunciat. A més, analitza el seu cas particular com una estratègia per part de l'Estat: "No és casualitat que això passi ara, quan creen comissions per controlar les notícies que es publiquen. Volen censurar informacions incòmodes perquè la seva finalitat és aconseguir la pau social basada en el desconeixement. Si la gent està ben informada, podrà saber que a la seva veïna l'estan desnonant, per exemple".

Si posa la mirada en el curt termini, Herchhoren recalca que les mostres de suport i afecte que està rebent són "totals". Així mateix, des de la PAH plantegen una campanya de difusió del seu cas a nivell nacional, i assenyala: "Ens temem que el judici oral, encara sense data, se celebri en un moment de confinament dur per reduir la capacitat de mobilització que tenim. Anem, comptem amb això".