Público
Público

Activistes del Rif tancats al CIE de la Zona Franca: "Ens preocupa l'afinitat entre el Regne del Marroc i el Regne d'Espanya"

Dotze d'ells han sortit del centre d'interament i estan en tràmits per aconseguir l'asil polític, mentre que tres d'ells els ha estat denegat i un altre espera la resolució del seu cas. La Comissió de Barcelona de suport al moviment popular al Rif denuncia el paper de l'Estat espanyol durant el colonialisme a la regió, que ha condemnat a una situació de pobresa endèmica i al càstig del govern de Rabat, i demana que reconegui els crims de guerra comesos.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El CIE de la Zona Franca de Barcelona / EUROPA PRESS

Les costes andaluses han estat porta d’entrada de persones que fugen de situacions de pobresa i guerra. Amb el tancament del corredor entre Turquia i Grècia i de la ruta central, entre Líbia i Itàlia, després d’acords-mur entre la Unió Europea amb aquests estats, la ruta per la Península Ibèrica ha agafat més pes, tot i que activistes i experts insisteixen en que el flux migratori no és major que altres anys i que l’anomenada crisi migratòria és una ficció dels discursos racistes d’Europa. Sense anar més lluny, just davant les costes espanyoles, a la muntanyosa zona del Rif del nord del Marroc, un conflicte polític latent des del 2016 castiga la seva població i l’expulsa cap a Europa en un èxode de vida o mort. Especialment als joves, que s’han implicat a fons en la protesta social que sacseja la regió.

Aquesta és la situació en la que es troben 17 joves procedents del Rif del Marroc que van arribar a Barcelona la setmana passada, després de creuar el mar Mediterrani fins Andalusia. Van ser traslladats al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, ja que les institucions "d’acollida" del sud de la península estan saturades. Notificada l'arribada, la Comissió de Barcelona de suport al moviment popular al Rif i l’organització d’avocats Alerta Solidària han començat a treballar en la seva demanda d’asil. Actualment, onze ja es troben al carrer amb el tràmit de reconeixement com a refugiat iniciat, mentre que quatre d’ells encara estan internats al CIE. D’aquests, a tres els han denegat la demanda d’asil -ara recorreran aquesta situació per evitar la deportació- i un està esperant el veredicte. L’últim intern no ha demanat l’asil per por a que no el deixin tornar al Marroc, on té un fill.

Tots ells han participat durant aquest any de les mobilitzacions del Hirak, el moviment popular del Rif, que va esclatar als carrers de la ciutat d’Alhucemas quan un peixater, Mouhcine Fikri, va morir esclafat per un mecanisme de compostatge d’un camió de la brossa. Fikri intentava salvar la mercaderia confiscada per la policia marroquina. La seva mort va ser gravada pels mòbils dels vianants i va sacsejar tot el país, provocant una allau de mobilitzacions al nord que va canalitzar la indignació d’una regió tradicionalment oblidada i castigada per Rabat. La repressió del Regne del Marroc ha estat implacable: líders socials empresonats, persecució policial continua i morts d’activistes, com la d’Imd Attabi, de 24 anys.

"Alhucemas té uns 60.000 habitants. Doncs en aquests moments, hi ha 60.000 policies. Un per cada persona". Ho explica el Karim El Otmani, membre de la Comissió de Barcelona en suport al moviment popular al Rif, originari del Marroc i militant de Via Democràtica, una organització política marroquina d’arrel comunista. El Otmani descriu un estat implacable amb els activistes socials que està posant tots els seus recursos repressius per aturar el moviment per la força: “Les detencions han arribat fins les 2.000 persones. Alguns d’ells els forcen a assistir al servei militar per després jutjar-los pels tribunals militars i aplicar penes d’entre 10 i 20 anys”, explica.

L’advocat d’Alerta Solidària encarregat de gestionar l’asil, David Aranda, ha explicat a aquest diari quins són els casos dels 17 rifenys arribats a Barcelona: tortures durant detencions, voltes en furgoneta amb amenaces de mort, firmes de declaracions falsejades sota coacció i de compromís de no tornar a participar en les mobilitzacions, entre d’altres. També n’hi ha que han passat per la presó per manifestar-se i que han perdut familiars durant les mobilitzacions, o que han estat detinguts per difondre material per les xarxes: “A un d’ells el va enxampar la policia per retransmetre les protestes pel mòbil i penjar material al seu blog. Un altre, per penjar una foto al seu Facebook amb el líder de Hirak, Naser Zefzafi”, explica Aranda. "Des del punt de vista purament teòric entren de ple en la necessitat de que els concedeixin protecció internacional. Des d'u punt de vista de jurisprudència, segons el Tribunal Europeu, no se'ls podria deportar. Però ens preocupa les relacions d'afinitat entre el Regne del Marroc i el Regne d'Espanya", diu l'advocat.

El Rif, un conflicte que neix amb la colònia espanyola

Les connexions històriques entre el conflicte del Rif i l’Estat espanyol fan de la gestió de l’asil de rifenys un cas més compromès. La situació de pobresa endèmica que arrossega la regió és filla del colonialisme francès i espanyol de principis del segle XX, quan els exèrcits d’ambdós països van fer un bany de sang dels pobles originaris de la regió. Va ser Espanya la primera potència en bombardejar població civil amb gasos tòxics, entre ells gas mostassa, massacrant a milers de persones que havien aconseguit resistir contra les colònies, fins el punt de constituir-se com a República del Rif independent durant cinc anys. La contaminació del medi ambient ha fet estralls entre els veïns del Rif, amb taxes de càncer anormalment altes, molt superior de la resta el Marroc. El Rif és una de les zones històricament més organitzades de la regió i ha estat escenari de nombroses revoltes contra la monarquia marroquina que els ha costat el càstig del govern central durant les dècades posteriors.

“L’Estat espanyol mai ha reconegut la seva actuació al Rif. Aquesta situació ens dona l’oportunitat de tornar a pressionar i coordinar-nos per demanar l’acollida d’aquestes persones. Si l’Estat està implicat en crims de guerra, ho ha de reconèixer i demanar disculpes”, considera El Otmani. De moment, l’admissió a tràmit de les demandes d’asil implica, de manera indirecta, el reconeixement que el Regne del Marroc ha violat drets humans a la regió del Rif, però encara queda per esclarir com acabarà la demanda de refugiats polítics d’aquests 17 joves.

Pel que fa a les institucions catalanes, El Otmani alerta que, dins l’Estat espanyol, Catalunya és la regió amb més relacions econòmiques i polítiques amb el Marroc. De moment, la Comissió ha aconseguit que el ple de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest divendres condemni la violació de drets civils que pateix la població rifenya per part del govern marroquí a petició del grup de la CUP, i el Govern municipal traslladarà la seva preocupació a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. El Otmani es mostra optimista de l’oportunitat que es presenta per socialitzar el cas del Rif a Catalunya mentre refugiats de la regió segueixen arribant per mar cap a l’Estat.