Público
Público

Adrià Carrasco: "No crec que pugui tornar en breu, però ho veig més factible"

L'activista dels CDR a l'exili parla amb 'Públic' per valorar la decisió de l'Audiència Nacional de deixar d'investigar a ell i a l'altra activista, Tamara Carrasco, per delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. Carrasco es manté escèptic amb la nova notícia i recorda que la seva llibertat encara no està garantida: "L’opció segueix sent desobeir. Això podria suposar anar i no presentar-me a declarar".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'activista del CDR d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), Adrià Carrasco, compareix als mitjans des de Brussel·les, on està exiliat des de fa cinc mesos. @etvolemacasa

Aquest dijous va transcendir que l’Audiència Nacional ha deixat d’investigar als dos activistes dels CDR, Adrià Carrasco i Tamara Carrasco, pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. La notícia arriba a Bèlgica -on és exiliat l’activista d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), l''Adri'- amb més escepticisme que optimisme: "No és que ara, de sobte, siguin simpàtics amb nosaltres. És molt evident que, simplement, no tenen res". Ho explica el jove espluguenc en una entrevista per Públic per valorar el nou rumb del seu cas judicial. Des de l’experiència d’un exili que ja dura més de set mesos, Carrasco manté el mateix to de denúncia que quan penjava sobre el seu cap tres dels delictes més durs del codi penal: "No ens han perdonat la vida, qui ens l’han arruïnat són ells. Ells fan el que han de fer, i la prova és que estan demanant 25 anys de presó a algú com Oriol Junqueras", diu.

La causa passarà a estar en mans d’un dels jutjats ordinaris de Barcelona, que han de decidir si hi ha una imputació per delicte de desordres públics. Aquest gir de guió, però, no garanteix la llibertat de cap dels dos imputats, tal com recorda Carrasco: "Encara que ens imputin delictes de desordres, podem entrar a presó. El cas d’Altsasu, per exemple, és aquest". En efecte, l’Audiència Nacional també va desestimar el delicte de terrorisme pels joves de la localitat basca que es van barallar amb dos policies nacionals, però els va imputar un delicte de desordres amb greuges en molts dels casos, com ara haver actuat “amb animadversió i menyspreu cap a la Guàrdia Civil” o pel seu suposat vincle amb la dissolta ETA, fet que els va comportar penes d’entre 2 i 13 anys de presó.

L’Adrià Carrasco està convençut que la posició del poder judicial no serà tova i buscarà un càstig correctiu pel seu activisme polític i la seva ideologia: "Tot plegat respon a una estratègia per crear un relat que és fals, el relat de la violència dels CDR. I, d’altra banda, per atemorir a la gent que lluita, que surt al carrer i que fa front a les injustícies", repeteix el jove, com tants cops ha fet davant dels mitjans d’ençà que es va saber que era a Bèlgica. Tant a la Tamara com A l’Adrià, la policia els va anar a detenir per haver participat de mobilitzacions dels comitès tals com tallar carreteres. Ell, a qui no van trobar a casa perquè ja era de camí a l’exterior, demana, amb frustració evident, que acabi aquest periple: "Si no troben res, que ens deixin en pau. Que aixequin les mesures cautelars de la Tamara i que anul·lin la meva ordre de detenció a Espanya. No tenen res a fer", diu.

"L’opció segueix sent desobeir"

Ara que el cas agafa un nou rumb, la pregunta sobre el seu possible retorn és obligada: "No crec que pugui tornar en breus, però ho veig més factible", diu. Per a Carrasco, la línia de la desobediència, la de no reconèixer els judicis oberts contra l’independentisme i la mobilització social, segueix en peus: "L’opció segueix sent desobeir. Això podria suposar anar i no presentar-me a declarar".

Tot i les limitacions de la bona nova, Carrasco reconeix que la seva xarxa allà l’ha rebuda amb alegria: "Els hi he dit que muntin una festa de comiat", bromeja. Aquest jove de 25 anys, però, no té la força mediàtica que tenen els polítics i els líders socials represaliats després de l’1-O i la seva presència a Bèlgica mou menys càmeres de televisió: "L’impacte que jo genero és molt underground. Aquí coneixen els casos dels polítics. Quan els explico que jo no sóc ningú, que sóc un civil que vaig sortir als carrers i que sóc a l’exili, es queden bocabadats", comenta.

Afirma que tots dos investigats han parlat entre ells i han comentat la decisió de l’Audiència Nacional: "Hem intentat tenir el cap fred. I hem rebut la notícia amb ràbia. Ara s’ha desmuntat tot, sabien que no ens estaven buscant perquè fóssim els dolents de la pel·lícula i ara s’ha fet evident”, explica. Però per l’Adrià i la Tamara, qualsevol decisió dels tribunals no repara el dany fet: un exili i unes mesures cautelars que tanquen a la viladecanenca a la seva ciutat. "Ja ens han muntat tota aquesta situació. Ja és igual. No som els primers, i no serem els últims”.