Advocats Cristians es querella contra la comissió d'experts que va aprovar l'eutanàsia de la jove Noelia

L'entitat ultraconservadora Advocats Cristians ha presentat una querella davant del TSJC contra set dels onze membres de la Comissió de Garantia i Avaluació que va aprovar l'eutanàsia de la jove de 24 anys Noelia. Els acusa d'un possible delicte de prevaricació i conflicte d'interessos. 

També es querella contra l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon pel nomenament d'aquests membres. L'organització denuncia que dels onze membres de la comissió, tres estan vinculats a Dret a Morir Dignament. Afegeix que un quart va participar activament en l'elaboració de la llei de l'eutanàsia i que un cinquè és referent en aquest àmbit en un centre de salut. Sobre els altres dos, diu que pertanyen a l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). 

Segons defensa Advocats Cristians -que representa els pares de la jove- en el seu escrit al jutge, Dret a Morir Dignament "és una de les principals promotores de la Llei de l'eutanàsia a Espanya i el principal suport que troben els que volen l'eutanàsia". Per això, defensa que el fet que membres de la comissió pertanyin o col·laborin amb aquesta organització "és un acte impropi i mancat d'objectivitat". Afegeix que passa una cosa similar amb l'ONT, ja que "existeix una relació causal directa entre la pràctica de l'eutanàsia i l'obtenció d'òrgans".

La jove, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l'adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d'autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes. Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurohabilitar-la psiquiàtricament. 

La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat. La jove, en canvi, al·lega que té doble incontinència i moltes dificultats per viure. A més, actualment ja no pot caminar perquè ha perdut força i no té sensibilitat per sota dels genolls. A més, la medicació per apaivagar el dolor té molts efectes secundaris.

Durant aquells mesos de rehabilitació a la Guttmann, la noia ja havia dit que volia iniciar el procediment d’eutanàsia, però es va acordar esperar un any des de l’accident per veure l’estabilització de les lesions i també comprovar si la voluntat era fruit d’una frustració temporal o es mantenia en el temps. De la Clínica Guttmann va passar a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf), on encara segueix ingressada.

Una eutanàsia ja avalada pels metges

En aquest últim hospital, la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Alt Penedès-Garraf va reunir-se el novembre del 2023, el gener del 2024 i l’abril del 2024 per estudiar la petició, que van concloure que la noia era conscient de la seva decisió.

El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.

El 29 de juliol la gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès va rebre un correu electrònic on dues suposades amigues de la noia deien que ella havia canviat d’opinió i adjuntaven una carta manuscrita i elevada davant de notari on ella demanava un ajornament de sis mesos. La directora de l’hospital del Garraf va tornar a recordar a la jove que podia fer-se enrere en qualsevol moment, però ella li va ratificar la intenció d’acabar la seva vida amb l’eutanàsia i va dir que no recordava haver escrit amb lucidesa cap document on es fes enrere. De fet, va dir que dues conegudes d’una comunitat religiosa havien entrat a la seva habitació, l’havien despertat i li havien dictat el text mentre ella encara estava mig adormida.

L’endemà, un notari de Sant Pere de Ribes es va entrevistar amb la pacient, que va ratificar-li la voluntat de continuar amb el procediment. L'eutanàsia se li havia de practicar el 2 d’agost, però un dia abans el jutjat ho va paralitzar a petició del pare.