Público
Público

Aigua Agbar hauria de pagar 210 milions a l'administració si es confirma l'anul·lació de l'empresa que gestiona l'aigua a Barcelona

Aquesta és la tesi d'un informe presentat pel responsable de Medi Ambient i regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia. En els propers mesos el Suprem haurà de decidir si ratifica la sentència que implica acabar amb la societat mixta -de capital públic i privat- que gestiona l'aigua a 23 municipis metropolitans. Si és així s'hauran de repartir els actius entre els socis, però la multinacional hauria d'afrontar un pagament perquè va sobrevalorar els actius que va aportar a la companyia i hauria cobrat per conceptes als que no tindria dret. 

Aigua

Agbar hauria d'abonar 210 milions d'euros a l'administració pública si el Tribunal Suprem ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la creació de la societat mixta -controlada per la multinacional catalana- que gestiona el servei de l'aigua a Barcelona i una vintena de municipis metropolitans més. Aquesta és la tesi d'un informe presentat aquest dilluns per Eloi Badia, regidor d'Aigua i Energia de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per tot plegat, si el Suprem manté la tesi del TSJC, es liquidaria la societat mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral, en la que participen Agbar (70%), Caixabank (15%) -a través de la seva filial Criteria- i l'AMB (15%). Agbar hauria d'abonar a l'ens metropolità aquests més de 210 milions com a conseqüència de la sobrevaloració dels seus actius en el moment de creació de la societat i del cobrament de partides a les que no tindria dret, com el know how o els dividends.

Badia ha destacat que si es confirma la sentència la liquidació no només seria viable -a diferència dels pronòstics apocalíptics d'Agbar-, sinó que fins i tot es reforçaria la situació econòmica de l'administració. "Podrem decidir quin model de gestió metropolitana de l'aigua volem, sigui directa [és a dir, prestat directament per una societat pública] o indirecta [a través d'una concessionària privada] sense arrossegar cap motxilla econòmica. Estarem lliures de càrregues", ha assegurat. L'informe és un nou capítol en la particular batalla de l'aigua en favor d'una gestió pública que des de fa uns quants anys protagonitzen diversos espais polítics -fonamentalment els Comuns i la CUP- i moviments socials -com la plataforma Aigua és Vida- amb el grup Agbar, filial del gegant francès Suez i principal actor del sector a Catalunya, ja que controla les companyies que presten el servei de l'aigua al 75% de la població del país.

En el cas de la companyia metropolitana, el 2016 el TSJC va anul·lar la creació de l'empresa mixta -de capital públic i privat- i, per tant, la concessió que va a rebre a dit per gestionar durant 35 anys el servei de l'abastiment de l'aigua a 23 municipis metropolitans, inclòs Barcelona. La principal raó és que no estava justificat que s'adjudiqués sense concurs públic. Aquesta adjudicació a dit de l'aigua metropolitana servia per tapar una irregularitat que Agbar arrossegava històricament a 16 municipis, entre els que hi ha Barcelona: la manca de contracte de concessió per gestionar el servei.

Actius sobrevalorats per Agbar

"Si hi ha una sentència ferma del Suprem que confirma el que diu el TSJC haurem de liquidar l'empresa mixta i l'estudi el que demostra és que es podria afrontar perfectament i, posteriorment, l'AMB podria emprendre qualsevol dels camins que permet la legislació per portar a terme el servei, sigui assumir-ne la gestió directa o treure a licitació una nova concessió", ha detallat Badia. Però d'on surten els 211 milions que, sempre segons l'informe metropolità, hauria de pagar Agbar?

La liquidació de l'empresa mixta implicaria que a cada soci se li hagi de pagar pel valor d'allò aportat a la companyia. Els fons propis de la societat a 31 de desembre de 2018 eren de 370 milions d'euros, però si se li resten els 100 obtinguts en concepte de benefici -bàsicament perquè en anul·lar la concessió, el TSJC considera que són impropis i, per tant, no existeix el dret a cobrar-los- se situarien en 270. A Caixabank li pertocaria rebre el 15% d'aquest import, és a dir, 40,5 milions, mentre que en principi a Agbar li correspondria el 70%, el que suposaria 189 milions.

Ara bé, l'administració ho qüestiona perquè des de fa molts mesos no està d'acord amb la valoració dels actius aportats que es va fer en el moment de constitució de l'empresa mixta. Agbar va valorar els seus actius en 476 milions, mentre que un informe de l'AMB va situar el actius necessaris per prestar el servei en poc més de 130 milions. A la pràctica això implicaria que si es liquida la societat, Agbar tindria un deute de 344 milions per la seva sobrevaloració d'actius, als que s'hi haurien de sumar els 55 que la companyia ha cobrat per la seva aportació en know-how, un concepte que desapareix segons la sentència del TSJC, que declara nul·la la creació de la mixta i la concessió i, per tant, el dret a cobrar això. Per tant, en total Agbar tindria un deute de 399 milions, als que s'hi haurien de restar els 189 que li correspondrien en el repartiment dels fons propis de la societat, és a dir, que n'hauria de pagar 210.

"L'important per a l'administració pública és que abordar aquesta sentència no la posa en risc, sinó que fins i tot li serviria per capitalitzar-se", ha afegit Badia. La xifra final, però, es modificaria en el moment de la sentència, perquè hi hauria un càlcul actualitzat del valor dels actius, si bé no hi haurien grans modificacions. En qualsevol cas, de ben segur que implicaria l'obertura d'un nou litigi judicial perquè Agbar no hi estaria d'entrada d'acord. De fet, l'any passat la companyia situava en uns 1.000 milions d'euros el que considera que hauria de cobrar si es liquida la societat mixta i, per tant, perd la seva principal concessió a Catalunya. Però hi incorporava un concepte com el lucre cessant, que no té cap mena de solidesa si no existeix un contracte previ de concessió -com no existia- i es declara nul·la l'actual concessió.

La previsió és que la sentència del Tribunal Suprem arribi en els propers mesos, presumiblement en el segon semestre de l'any. I si s'anul·la la concessió, l'AMB demanaria la continuïtat forçosa del servei mentre tingui en marxa l'alternativa, ja sigui una nova adjudicació privada o la nova empresa pública metropolitana que gestioni el servei, una decisió que hauria de prendre ràpidament. En aquests sentit, Badia ha insistit que Catalunya en Comú advoca per un model de gestió públic, que també comparteix la CUP i no veu amb mals ulls ERC, mentre que PdeCAT i PSC són molt més ambigus i Cs i PP defensen la gestió privada, que en aquest cas afavoreix grans empreses.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?