Este artículo se publicó hace 3 años.
Aigua en camions cisterna i l'avançament de les collites, entre els primers impactes de la forta sequera a Catalunya
Les reserves dels pantans catalans estan prop del 40%, mentre que fa un any estaven al 77%. Tot i que encara queda lluny un escenari de restriccions domèstiques, les institucions llencen missatges de cara a un consum responsable en previsió que la situació empitjori
Barcelona-
La sequera s’està fent cada cop més visible aquest estiu. Ja no és només que es vegi l’església del pantà de Sau sencera, sinó que s’hi pot arribar a peu. Projectes com el compte de Twitter @lasequeradel22, en què trenta pilots de dron s’han unit per mostrar l’estat dels pantans catalans, ajuden a difondre una situació que s’ha agreujat en les últimes setmanes. Les reserves estan prop del 40%, mentre que fa un any estaven al 77%.
El Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat, ha alertat que l'actual episodi de sequera s’està intensificant, sobretot a la meitat nord de Catalunya. La sequera pot qualificar-se d'excepcional en zones del litoral i prelitoral central, va camí de ser-ho al nord-est del país, i s'intensifica a la Catalunya central, encara que les pluges de l'última setmana de juliol van permetre millorar la situació a curt termini.
Ja es veuen impactes en el dia a dia, tot i que encara estem lluny de les restriccions domèstiques
És en aquest context en què la setmana passada, el Govern va constituir la Comissió Interdepartamental de Sequera, que va celebrar una primera reunió per fer seguiment de com evoluciona i acordar les mesures necessàries. Per l’agost, però, no es preveu adoptar mesures d'abast general més "intenses" de les que hi ha ara.
Primers impactes i restriccions
Els últims dies han començat a aparèixer, això sí, restriccions i impactes en el dia a dia. Tot i que encara queda lluny un escenari de limitacions domèstiques, les institucions llencen missatges de cara a un consum responsable, amb previsió que la situació pugui empitjorar. Alguns pantans de la Catalunya Central, com la Baells (Berguedà), la Llosa del Cavall i Sant Ponç (Solsonès), han aturat les activitats d’oci pel baix nivell d'aigua en el mes de l'any en què treballen més. També municipis costaners com Port de la Selva (Alt Empordà) han tancat les dutxes i fonts a les platges.
D’altra banda, diversos municipis han començat a subministrar aigua de boca (per beure i per cuinar) a través de camions cisterna: al Montsià, Ulldecona, i a la Conca de Barberà, l’Espluga de Francolí, Passanant i Belltall i Sarral.
En el primer cas, com també va passar a Ripoll fa poques setmanes, es va detectar un augment de tòxics a l’aigua, fonamentalment nitrats. Això no és una conseqüència directa de la sequera, tot i que sí que hi va associada. La contaminació dels aqüífers és un problema habitual a casa nostra degut a l'activitat humana, com la indústria porcina o l'agricultura.
En situacions de sequera s'accentua perquè, per exemple, es bombegen els aqüífers per obtenir aigua per regar, i això provoca que aquesta aigua ja contaminada retorni a aquests dipòsits naturals i s'elevi el nivell de tòxics. Tot i així, es preveu que aquesta mesura sigui temporal i un cop les anàlisis tornin a sortir bé es pugui recuperar el consum d'aigua de l'aixeta.
S'avancen les collites, afectades per una menor producció
Un altre impacte de la sequera és palpable en les collites. La verema d'enguany s'avança entre set i deu dies arreu de Catalunya i la producció s'estima que es reduirà un 15% de mitjana per la sequera, segons l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). D’altra banda, l'ACN recull que Unió de Pagesos fa un balanç "molt negatiu" de la collita d'aquest any del cereal d'hivern, colza i lleguminoses de gra per la baixada "dràstica" de la producció a causa de la sequera, les gelades de principis d'abril i els cops de calor de maig.
L’àrea metropolitana, en alerta al setembre
L’embassament Ter-Llobregat, del que depèn el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana, es preveu que entri en estat d’alerta al setembre, segons ha anunciat recentment Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L'alerta, que es declara quan el nivell dels embassaments se situa per sota del 40%, implica limitacions en el reg agrícola, de jardins, per a usos ramaders, industrials i també recreatius, així com no poder netejar els carrers amb mànegues. Les restriccions no impacten, per tant, en l'aixeta de casa.
Ja hi ha municipis de Catalunya que es troben en alerta per sequera. L'ACA l'ha declarada a l'àmbit de Carme-Capellades, l'Anoia-Gaià, la capçalera del Ter i el Llobregat mitjà. Reyes ha afirmat que el subministrament d'aigua està garantit a la xarxa supramunicipal però ha assenyalat que com més s'allarguin els recursos, més possibilitats hi haurà d'evitar limitacions i per això ha demanat als ciutadans un consum d'aigua responsable, com tancar l'aixeta durant la dutxa o posar rentadores i rentaplats eficients.
Plou menys per l’emergència climàtica?
Jorge Jódar, doctor en Hidrogeologia de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, explica que actualment "no hi ha una tendència clara" sobre els volums de precipitació anual a Catalunya. "La tendència cap al 2100 és que hi haurà una lleugera reducció [de la pluja] però no massa significativa", diu en una trucada amb Públic. Canvi climàtic i menys pluja no són, doncs, causa i conseqüència.
El que sí que és "un senyal inequívoc" del canvi climàtic és l’augment de la temperatura, i això provoca dos impactes cabdals pels recursos hídrics: menys precipitació en forma de neu i més evaporació de l’aigua dels pantans.
La neu, d’una banda, permet que l’aigua s’infiltri al sòl de manera més lenta i això "maximitza" la recàrrega dels aqüífers. La capacitat de la pluja d’infiltrar-se al sòl és limitada, recorda Jódar, i per tant encara que plogui, si ho fa de manera torrencial, per exemple, no s’aprofita tan bé.
Els aqüífers són clau pel sistema hídric perquè són els que alimenten el riu, especialment quan no plou. "Que no nevi és un torpedo a la seva línia de flotació", assenyala l’investigador. Una gota d’aigua de pluja, si no hi hagués pantans, tardaria entre dos i tres dies a desembocar al mar després de precipitar-se a la capçalera del Segre. "Però el riu porta aigua cada dia, i això és per les aportacions dels aqüífers", sosté Jódar.
D’altra banda, que faci més calor fa que augmenti l’evaporació de l’aigua dels pantans. "Als aqüífers, per contra, l’aigua no s’evapora. La solució a aquest problema de falta de recursos hídrics passa per aprofitar-los", sosté. El principal problema, però, és la seva contaminació.
La sequera no és ni de bon tros un fenomen excepcional a Catalunya ni en el conjunt de la conca Mediterrània, però la seva intensitat i duració probablement augmentaran en el futur, apuntava Maria del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB). Una anàlisi amb què coincideix Jódar, que defensa "posar en servei recursos que ara no ho són", principalment aigües subterrànies. També fer un consum "cuidadós" del recurs en els usos domèstics però especialment industrials i agrícoles, els que consumeixen més.
En aquest sentit, Ecologistes en Acció apunta que més que a la manca de pluges, el baix nivell de reserves dels pantans es deu a l'excés de consum del regadiu. L'organització critica que la seva superfície "no para de créixer" i suposa actualment entre el 85% i el 93% del consum total d'aigua. Per això demanen restringir-ne el volum d'aigua que s'hi destina i evitar impactes directes en la ciutadania, com restriccions en l'ús de l'aigua de l'aixeta.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.