L'endemà que Aigua és Vida critiqués alguns aspectes del decret del Govern de la Generalitat que retorna Aigües Ter-Llobregat (ATL) a la gestió pública, la plataforma fa un pas més enllà i reclama que el procés es culmini a través d'un projecte de llei. Si es fa d'aquesta manera, s'obrirà la porta a la presentació d'esmenes durant la tramitació parlamentària i, per tant, es podran corregir qüestions de la normativa. Aigua és Vida ha emès un comunicat aquest dimarts, aprofitant que l'endemà hi haurà una reunió de la Diputació Permanent del Parlament, l'organisme que assumeix les funcions del ple fora dels períodes de sessions.

La plataforma sol·licita dues coses a la Diputació Permanent. D'entrada, que validi el Decret Llei 4/2018, mitjançant el qual s'assumeix la gestió directa del servei d'abastament d'aigua en alta –és a dir, fins a les poblacions– per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat. L'argument és que si es valida el decret es confirmarà del tot la recuperació de la gestió pública d'ATL, "després de vuit anys de disbauxes". Ara bé, Aigua és Vida considera que l'actual decret té un seguit de deficiències importants,i per això defensa que, paral·lelament, la Diputació Permanent aprovi la tramitació per via ordinària parlamentària d'una Llei sobre ATL que, "amb les aportacions de totes les forces polítiques, les dels moviments socioambientals, veïnals i sindicals", millori l'actual decret llei.

Un decret que no garanteix la participació ciutadana

El febrer d'enguany, el Tribunal Suprem va confirmar definitivament l'anul·lació de la privatització d'ATL, aprovada el 2012 pel govern d'Artur Mas a canvi de rebre un total de 1.000 milions d'euros per part del consorci encapçalat per Acciona, dels quals 300 es van cobrar immediatament. Des del primer moment, la plataforma Aigua és Vida va oposar-se a l'operació i va denunciar els perjudicis que comportava la privatització. La plataforma celebra que ATL retorni a control públic, però qüestiona alguns dels aspectes del decret que materialitza l'operació. En un comunicat emès dilluns lamentava que no es pugui debatre en comissions parlamentàries ni al plenari del Parlament i per això aquest dimarts demana que també es tramiti com a projecte de llei.

Així mateix, Aigua és Vida subratlla que la normativa "no deixa clar com finalment quedarà l'última pujada de l'11,8% de la tarifa per als municipis que ja l'han executat" i, especialment, denuncia que la composició del nou consell d'administració d'ATL només compta amb "membres del propi govern", el que suposa "una clara mostra de nul·la governança participativa i d'obertura a facilitar i admetre cap tipus de control". Per a Aigua és Vida també hi haurien de participar membres de sindicats, organitzacions socials i les forces polítiques de l'oposició.

La plataforma alerta de "certes ambigüitats" entre les possibilitats d'endeutament d'ATL i les tarifes, un fet que considera preocupant després "d'experiències passades d'emprar-la com a finançador d'inversions per sobre de la seva capacitat d'autofinançament". També reclama que es faci una auditoria per saber qui és realment el propietari de totes les infraestructures de la xarxa, ja que molts ajuntaments van fer inversions abans i després de la creació d'ATL.

A més a més, denuncia que el decret no contempla la inclusió de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de Sant Joan Despí i es reclami que es posi data a la incorporació d'aquesta infraestructura al sistema. Finalment, s'adverteix que el deute contret per l'ATL l'assumirà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i no pas els pressuposts generals, el que suposa que "de nou de forma increïble i fora de tota ètica el govern de Catalunya fa servir un dret humà essencial per a la vida com l'aigua com un producte financer".

Un privatització molt polèmica

Per a Aigua és Vida la privatització d'ATL és un exemple d'un "model fracassat". Per intentar impedir-la, durant el 2012 més de 50 ajuntaments van aprovar mocions, impulsades per Aigua és Vida, que rebutjaven la privatització de l'aigua, amb l'argument que això "només podia afavorir amb grans beneficis econòmics la multinacional que es fes amb el servei, empitjorar el servei als municipis i a la seva ciutadania i els ecosistemes fluvials que són font de vida". Malgrat la mobilització, a final de 2012 la Generalitat va privatitzar ATL, amb l'argument que era imprescindible per resoldre els seus problemes de dèficit. Al concurs hi van concórrer un consorci encapçalat per Acciona i un altre liderat per Agbar. El procés en si va ser esperpèntic, amb denúncies creuades dels dos concursants i una forta tensió dins el Govern quan va transcendir que l'adjudicatària seria Acciona i no pas la totpoderosa Agbar.

En aquella època Aigua és Vida ja va advertir dels costos negatius que implicava l'operació, com ara que implicaria repercutir en el rebut de l'aigua més de 4.000 milions d'euros en costos "del tot innecessaris" que finalment assumirien les famílies, com ara els més de 1.650 milions de benefici net per a la concessionària o els més de 700 milions en impostos que com a empresa pública no s'haurien de pagar. De fet, entre d'altres qüestions, des del 2010 la tarifa d'ATL, que bàsicament paguen els ajuntamenta, va disparar-se un 138,1%, amb una pujada de gairebé el 80% concentrada només durant el 2012. El desembre de 2017, l'ACA va aprovar una pujada de l'11,8% de la tarifa per enguany, però a l'abril d'enguany una sentència judicial va obligar l'entitat pública a fer marxa enrere en aquesta pujada.