Público
Público

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA Així modificarà el teu dia a dia la nova Llei de Canvi Climàtic espanyola

La norma obligarà al que les ciutats de més de 50.000 habitants restringeixin el trànsit més contaminant, fomentarà l'autoconsum elèctric i impulsarà, entre altres coses, la rehabilitació d'edificis de les famílies més vulnerables per poder combatre contra la pobresa energètica.

El humo brota por una de las chimeneas de la central eléctrica de carbón de Bełchatów, Polonia.
El fum brota per una de las xemeneies de la central elèctrica de carbó de Bełchatów, Polonia. Kacper Pempel / REUTERS

Arriba tard però amb força. L'aprovació aquest dijous de la Llei de Canvi Climàtic suposa un pas en ferm perquè l'Estat espanyol aconsegueixi avançar en el repte de transformar la seva economia i aconseguir l'horitzó verd. Amb algunes ombres que entelen les negociacions, aquesta norma marc consolida el compromís –obligat per la ciència– de deixar enrere els combustibles fòssils i estableix un ampli articulat que servirà de full de ruta per a la transició ecològica.

Els assumptes climàtics tendeixen a quedar relegats a un paper secundari. No obstant això, la legislació relacionada amb aquest problema global alberga una capacitat transformadora de gran magnitud. Així, la norma que s'aprova aquest dijous en el Congrés obligarà  que les ciutats transformin radicalment els seus espais. La mobilitat sostenible, no només amb el desplegament del vehicle elèctric, sinó pel foment del transport públic i col·lectiu, agafarà força, en tant que a partir de 2023 totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran d'haver implementat la seva pròpia zona de baixes emissions amb restriccions al trànsit contaminant, l'impuls de carrils bici i la promoció de metre i autobús. Aquest apartat de la llei és potser un de que més impacte tindrà a la vida de les persones, ja que afectarà 148 municipis de tot l'Estat on viuen entorn de 24 milions d'habitants, el 52% de la població.

Aquest punt afectarà les ciutats catalanes com Barcelona, que ja té la seva zona de baixes emissions, però també l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, reus, Girona Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat o Sant Boi de Llobregat, entre molts d'altres. A l'Estat espanyol algunes de les urbs que ho hauran d'implantar són Madrid, Sevilla o València, però també a altres municipis que tendeixen a ser oblidats per l'Administració central de la grandària de Badajoz, Albacete, Burgos, Santa Cruz de Tenerife, Alcorcón, Parla o Baracaldo, entre altres. A més, per a 2023 els Consistoris hauran d'haver dissenyat plans per al desenvolupament d'infraestructures verdes i corredors ecològics que facin dels entorns urbans llocs més saludables i adaptats a la nova conjuntura climàtica.

Combatre la pobresa energètica

L'article 8 de la nova Llei aborda el problema energètic des del punt de vista social. Tant és així, que el text planteja rehabilitar els edificis per aconseguir un major estalvi en les llars i fer que el parc immobiliari de l'Estat sigui més eficient. D'aquesta manera, es parla de posar "especial" atenció als edificis habitats per persones en situació de vulnerabilitat. El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), el braç executor de la llei, marca l'objectiu de rehabilitar 1.200.000 habitatges en la dècada vinent, començant amb 51.000 edificis per any entre 2021 i 2024. Els fons europeus anunciats recentment permetran que la llei pugui executar-se amb garanties, ja que el Govern espanyol ha reservat 6.820 milions d'euros –el 9% del pla de recuperació– per adaptar les llars espanyoles al canvi climàtic.

Autoconsum elèctric

Després d'anys marcats per l'impost al sol i la falta de suport per a l'impuls de l'autoconsum energètic, la Llei de Canvi Climàtic fa un pas ferm i posa un termini d'un any des de la seva aprovació perquè el Govern espanyol impulsi una Llei de Propietat Horitzontal. Aquesta altra norma, que emanarà directament de la nova Llei de Canvi Climàtic, haurà de "facilitar i flexibilitzar" les instal·lacions fotovoltaiques a les comunitats de veïns.

"Cal avançar molt més, però aquest punt de la llei pot servir perquè en el futur evitem problemes com el tasazo solar aprovat pel ministre d'Energia del PP Álvaro Nadal. Segons la nova llei, hi ha una aposta menys tímida i més clara per l'autoconsum, encara que després caldrà veure com són els reials decrets que l'executen", reflexiona Javier Andaluz, responsable d'Energia i Clima d'Ecologistes en Acció.

Educació ambiental

L'educació ambiental entra per primera vegada en joc i es presenta com un eix transversal per a tot el currículum acadèmic. D'aquesta manera, segons el text de la norma, es "promourà la implicació de la societat espanyola en les respostes davant del canvi climàtic, reforçant el coneixement sobre el canvi climàtic i les seves implicacions". S'integrarà la perspectiva climàtica i de sostenibilitat dins de totes les assignatures que formen part del Sistema Educatiu, és a dir, col·legis, instituts i universitats, però també cicles de formació professional.

Serafín Huertas, tècnic en Educació Ambiental i membre de la plataforma estatal EA26, destaca que s'hagin inclòs els cicles formatius perquè això suposarà que "en només dos anys" tinguem "professionals preparats" amb coneixements relacionats amb el canvi climàtic i les seves implicacions. No obstant això, l'expert troba a faltar que la llei tingui "una mirada més àmplia" que pugui estendre l'educació ambiental més enllà dels espais formatius convencionals, de tal forma que tota la societat pugui aprendre i conèixer els reptes que imposa la lluita climàtica. En qualsevol cas, la Llei inclou la creació d'una Assemblea Ciutadana de Canvi Climàtic que podria ajudar a conscienciar a la població, a més d'involucrar-la en l'activitat política.

Riscos climàtics i responsabilitat empresarial

No només l'Estat haurà d'actuar per rebaixar les emissions, també el sector empresarial. Tant que les grans empreses –també les que compten amb participació pública– hauran d'elaborar plans d'acció climàtica i marcar objectius de descarbonització. Així, les companyies hauran de recollir i publicar les seves dades i els seus terminis per reduir les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Això vol dir que les empreses hauran de fer alguna cosa més que greenwashing (màrqueting verd) i, segons la llei, passar directament a l'acció. No obstant això, la norma no contempla cap òrgan sancionador, la qual cosa fa que el compliment dels objectius no estigui cent per cent garantit.

La llei també incorpora al canvi climàtic com a mesurador de riscos financers. S'ofereixen eines per a l'aprenentatge que permetin que les empreses puguin detectar i avaluar si una inversió o un projecte determinat té riscos de fracassar o generar menors guanys a conseqüència del canvi climàtic.

Tecnicismes que el ciutadà no veu, però importen

El text, no obstant això, està plagat de tecnicismes que tindran una importància plena en la vida dels ciutadans. El cas més significant és la prohibició de l'extracció minera d'urani. Aquesta mesura posa barreres a l'interès de les companyies a obrir mines a cel obert per extreure aquest recurs a l'Estat espanyol. Les conseqüències són positives, sobretot per als entorns rurals amenaçats per la maquinària. El jaciment del poble de Retortillo, a Salamanca, és el primer exemple de com aquesta activitat econòmica posava en risc l'economia local.

La norma també prohibeix l'extracció i prospecció d'hidrocarburs en territori espanyol, de manera que les companyies hauran de deixar de buscar nous jaciments per a l'obtenció de combustibles fòssils.

Finalment, la norma fixa una reducció de gasos d'efecte d'hivernacle del 23% de cara a 2030. Aquest és sens dubte el punt negre de la Llei, perquè estableix un objectiu molt allunyat dels compromisos adquirits per la Unió Europea, que parlen d'una reducció del 55% per a finals de la dècada i de les demandes del Panell Intergovernamental d'Experts contra el Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC) de reduir les emissions un 7,6% cada any durant la dècada vinent.