La convocatòria de primàries generals de Podemos ja té data i reglament fixat. Aquest dilluns, el partit ha anunciat que el procés intern se celebrarà entre el 15 i el 20 de desembre. Fonts del partit asseguren que el Consell Ciutadà Estatal va aprovar per unanimitat que el reglament seria "idèntic" al de les passades primàries de 2015 i que s'usaria el mètode de votació en els últims processos interns, el sistema Desborda.

Encara que s'introdueix una altra novetat. El 2015, hi havia una circumscripció única per triar als candidats, i la província que representava cadascun s'assignava després de la votació independentment del seu lloc de residència. Ara, es manté la circumscripció única però cada candidat ha d'escollir i explicar prèviament la província per la qual es vol presentar. "Aquesta millora impossibilita l'elecció de província per la qual anar una vegada realitzades les primàries, i assegura la vinculació de cada candidat a la província que objectivament li correspon", expliquen a Público fonts de la formació morada. 

El reglament propi per a aquestes primàries no s'ha publicat pel que encara no hi ha hagut posicions oficials de tots els sectors de Podemos. Va ser aprovat per unanimitat en el Consell Ciutadà Estatal, encara que en aquesta reunió no va participar cap dels membres d'Anticapitalistes, que van ser els més crítics amb el sistema d'elecció de 2015. De fet, fonts de la tercera pota de Podemos expliquen a Público que estan debatent la seva posició i participació davant aquest procés de primàries.

En comparació del procés de 2015, hi ha aspectes iguals. Es votaran tres llistes: a la Presidència del Govern, al Congrés per circumscripció única i al Senat per circumscripció autonòmica. També coincideixen que els candidats necessitaran l'aval d'un cercle o d'un òrgan electe del partit per presentar-se. Encara que els aspectes més polèmics són els que ara han estat modificats per la direcció del partit.

La polèmica per la circumscripció única

El focus principal de les crítiques estava en la circumscripció única per triar als candidats al Congrés, és a dir, votar a una llista única a nivell estatal i no a aspirants a diputats per províncies. Cada candidat podia triar en funció del lloc que se li assignés en les primàries, la província per la qual presentar-se, independentment del seu lloc sense residència. L'executiva va establir una "correcció territorial" però les veus contràries van considerar que aquest mètode empobria la representació territorial ja que els votants de les comunitats triarien a candidats que poden ser d'altres províncies.

Des d'aquest sector crític s'al·legava que el sistema permetia imposar des de Madrid una llista de candidats i que aquests podien presentar-se en circumscripcions amb les quals no tenen cap mena de vinculació. Fins a 500 càrrecs autonòmics i locals del partit, com Teresa Rodríguez o Daniel Ripa, van fer públic el seu rebuig al reglament. Unes crítiques que no van reconèixer des de la direcció que va sostenir que era la fórmula que millor encaixava amb el concepte de Podemos sobre la reforma de la Llei Electoral que anés més igualitària amb totes les províncies.

Ara, encara que es manté la circumscripció única, la direcció del partit ha modificat l'assignació de les províncies. Cada candidat haurà de triar prèviament per quina es presentarà. "Quan estiguin els resultats, la conformació de les paperetes és automàtica, el que suposa una millora respecte a la conformació de paperetes per a les eleccions de desembre de 2015", sostenen fonts del partit.

El sistema Desoborda aprovat a Vistalegre II

Com en els últims processos interns de Podemos, s'utilitzarà el sistema Desborda, ideat per Pablo Echenique i aprovat a Vistalegre II. Aquest sistema és diferent del de 2015, que va ser un altre dels aspectes del reglament que més polèmica va aixecar. Es podia votar en equips complets amb un sol clic, sistema conegut com a 'llista planxa' o a candidatures individuals. Aquest mecanisme es va criticar perquè afavoria a les candidatures més conegudes, com era la de Pablo Iglesias, ja que era més fàcil triar la llista completa.

Amb el sistema Desborda canvia el procés d'elecció. Cada votant tria als candidats individualment de totes les llistes, de forma ordenada, preferencial i oberta. Els candidats que tinguin major puntuació són els que resulten triats. "L'aplicació del sistema Desborda garanteix major pluralitat que el de 2015 i major representació de la llista que quedi en segon lloc si obté els suports necessaris", asseguren des del partit.

Aquest sistema tampoc ha estat lliure de crítiques. Després de Vistalegre II i la victòria d'Iglesias, sectors de Podemos van al·legar que el Desborda havia beneficiat al sector oficialista, atorgant-li la majoria de la direcció i perjudicant tant a l'errejonistas com a Anticapitalista. Tot i això, és el sistema que ja s'ha normalitzat a Podemos, votat per les bases i utilitzat en la majoria de primàries realitzades des de llavors.