Va començar com la promesa estrella del Govern de Pedro Sánchez. El dictador Francisco Franco seria exhumat, amb el suport del Congrés dels Diputats, abans d'agost. Però no va anar així. Després, va anunciar que seria abans que finalitzés 2018, però tampoc va succeir. Va passar l'estiu... i també va passar la tardor i Franco continua enterrat al Valle de los Caidos. Al costat seu, el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, i en posicions molt menys protagonistes, lluny de l'altar major, les restes d'almenys 33.833 persones amuntegades en els laterals de la basílica dels quals més de 12.000 són anònims.

Fonts de la vicepresidència del Govern espanyol mantenen que la intenció és procedir a l'exhumació abans del 28 d'abril, data de les eleccions generals, però l'Executiu no guanya per a esglais ni sobresalts. L'últim va ser aquest dimarts quan el jutjat contenciós administratiu número 3 de Madrid, a càrrec del magistrat José Yusty Bastarreche, va paralitzar cautelarment l'autorització municipal per a les obres necessàries per a treure a la mòmia del dictador.

El jutge, conegut pel seu rebuig a la Llei de Memòria Històrica, considera que les obres necessàries per a l'exhumació manquen de "les garanties tècniques i mecàniques" pel que pot "posar en perill la vida o integritat física dels tècnics i operaris" que intervinguin en l'operació.

La denúncia d'aquest jutjat de Madrid, no obstant això, no ha estat l'única que des de l'entorn de la família Franco i de la Fundació que porta el nom del dictador s'ha interposat als jutjats. De fet, un total de 17 particulars han interposat denúncies als jutjats contenciós-administratiu de Madrid amb la finalitat de paralitzar de forma cautelar la llicència administrativa utilitzant com a base un informe tècnic encarregat per la Fundació Franco.

De totes elles, només un jutjat, el de José Yusty Bastarreche, ha demanat la suspensió cautelar. Un altre jutge, Daniel Sancho Jaráiz, tal com va avançar eldiario.es, havia rebutjat aquesta mateixa suspensió en quatre ocasions: "Aquesta actuació urbanística no implica per si mateixa una lesió al dret fonamental del mort o els seus familiars". Finalment, davant la disparitat de decisions, serà el Tribunal Superior de Justícia de Madrid l'encarregat d'unificar el criteri de la Justícia, tot i que es desconeix quant temps pot trigar a produir-se aquesta decisió.

El Govern espanyol, per part seva, adverteix que aquest nou contratemps pot provocar més retards i denuncia "l'obstruccionisme" de l'entorn de la família contra la determinació del Parlament i del Gabinet socialista. "Els jutjats contenciosos administratius no són competents per a resoldre sobre els acords que adopta el Consell de Ministres, sinó el Tribunal Suprem", incideix l'Executiu.

El Suprem com a àrbitre

Aquesta no serà, no obstant això, l'única decisió que haurà de prendre la Justícia sobre l'exhumació de Franco. La família del dictador ja ha anunciat que també acudirà al Tribunal Suprem per intentar frenar l'acord del Consell de Ministres que ordena l'exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos. El recurs de la família sol·licitarà "mesures cautelaríssimes" buscant la paralització immediata del procediment.

I la llista d'obstacles continua. Un dels principals és el debat obert sobre si el Govern català pot entrar a la basílica del Valle de los Caídos malgrat l'oposició del prior. En aquest sentit, l'executiu va fer públic un fragment d'una carta enviada pel secretari d'Estat vaticà en la qual deia que "l'Església no s'oposa a l'exhumació si l'Autoritat competent així ho disposa". No obstant això, unes poques hores després, es va conèixer que l'Executiu havia ignorat el paràgraf anterior d'aquesta mateixa missiva en la qual el secretari d'Estat vaticà apuntava que "la Santa Seu no vol intervenir en una qüestió que està subjecta a la jurisdicció espanyola", tal com va assenyalar El Independiente

La reacció del prior Cantera va ser mantenir-se en les seves caselles i negar l'entrada al Govern espanyol a la basílica tret que l'autoritzi "l'autoritat judicial". "I en aquest cas és el poder judicial qui decideix i sentencia, havent-hi la possibilitat fins i tot d'esgotar tota la via de recursos judicials possibles. Això és el que és propi d'un Estat de Dret”, va assenyalar el prior en declaracions a Europa Press.

On enterrar al dictador?

Finalment, està l'assumpte de què fer amb la mòmia del dictador una vegada sigui exhumada. Des del Govern esperen que la família del dictador assenyali un emplaçament diferent del de la Catedral de l'Almudena, on la família disposa de nínxols. L'Executiu ja ha deixat clar que no permetrà que el dictador sigui enterrat en aquest lloc i utilitza com a base un informe de Delegació del Govern que adverteix de possibles problemes de seguretat i ordre públic.

L'emplaçament més ha sonat, recomanat per experts com l'antropòleg Paco Ferrándiz, és el del cementiri de Mingorrubio, a El Pardo (Madrid), on descansen les restes de Carmen Polo, exdona del dictador. Patrimoni Nacional, tal com va informar aquest diari, té dret d'enterrament a la unitat funerària encara que el lloc, segons fonts municipals, està força deteriorat i abandonat, motiu pel qual es requeriria unes obres que no s'han executat.

L'exemple de Pamplona

Des de Pamplona, l'alcalde Joseba Asiron, que sí que va aconseguir exhumar les restes dels generals Mola i Sanjurjo del Monument als Caiguts, el segon major monument d'exaltació a la dictadura de tot l'Estat, mira amb certa perplexitat els problemes que està tenint el Govern espanyol per exhumar al dictador. Asiron, que va participar el dimarts en una jornada en el Congrés de la Xarxa de Ciutats per la Memòria i la Justícia, va assenyalar que "l'experiència i els ensenyaments del cas de Pamplona" podrien haver estat "utilitat" al Govern de Sánchez.

"Fa ja dos anys que Pamplona va exhumar als dos màxims generals feixistes després de Franco, els generals Mola i Sanjurjo. I ho va fer després d'un procés discret, en el qual no va faltar el respecte pels actuals familiars, però que va estar presidit també per la fermesa i l'absoluta determinació de la ciutat. Si Pamplona hagués tingut major referencialitat en l'àmbit de l'Estat, o si hagués estat governada per una alcaldia d'un altre signe polític, probablement els mitjans li haurien donat un tractament mediàtic superior", va assenyalar Asiron.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) va donar la raó a l'Ajuntament de Pamplona i va avalar la decisió del Consistori d'exhumar les restes dels dos generals del Monument als Caiguts de Pamplona.

"Cal apuntar al patrimoni dels Franco"

Per part seva, el periodista Antonio Maestre, col·laborador de la Marea i La Sexta, entre altres mitjans, explica a Público que el punt important no és tant si el Govern aconsegueix exhumar a Franco abans o després del 28 d'abril sinó que el procediment es faci correctament i que s'eviti costi el que costi una decisió judicial posterior que pugui retornar les restes de Franco a la Valle de los Caídos.

"Crec que ho podran fer, però, honestament, això no em preocupa. Això només beneficia o perjudica els interessos electorals del PSOE. A mi, personalment, el que em preocupa és que les presses puguin provocar que després la decisió sigui revertida. Cada revés en aquest tema és un cop a la memòria de les víctimes, que no es mereixen res d'aquest espectacle".

Així mateix, Maestre assenyala que les dificultats per exhumar a Franco es deuen al fet que el Govern "no ha estat valent" i sí "pusil·lànime i timorat" a l'hora de legislar sobre Memòria Històrica. "El Govern hauria d'haver anat més enllà i apuntar al patrimoni de les famílies del règim i fins i tot pensar a derogar la Llei de confiscació de béns del franquisme, investigar tot aquest patrimoni de les famílies pròximes al règim i també dels Franco. Si s'hagués apuntat a aquest espoli econòmic fins a la família Franco o l'ABC hagués comprat l'exhumació del dictador de la Valle de los Caídos"..