Divuit vots a favor, sis en contra i una abstenció. Aquest és el resultat del Ple municipal d’Alcoi del 7 de gener que ha decidit mantenir la licitació del servei d’aigua a una empresa privada. La decisió ha estat molt criticada per entitats cíviques i partits d’esquerra, que demanaven mantenir l’actual pròrroga per tal d’obrir un debat sobre quin és el millor model de gestió d’aquest servei bàsic.

Pep Fuster, portaveu de la plataforma Iniciativa Ciutadana per la Gestió de l’Aigua Pública d’Alcoi, denuncia que es puga prendre aquesta decisió "sense una auditoria i un balanç" de la tasca realitzada per l’empresa concessionària, elements, sense els quals "no es pot fer un debat en profunditat sobre totes les opcions, tant públiques com privades, i prendre una decisió raonada". "Tot això no s’ha fet –continua Fuster-, i en canvi ho volen aprovar en un ple mig amagat just enmig d’un pont". La concessió ja va prorrogar-se un any a causa de la pandèmia, però no pareix que ni tan sols amb aquest temps extra s’haja avançat en un debat que la Iniciativa Ciutadana, juntament amb altres entitats, fa més de cinc anys que està exigint.

"Però per a poder valorar la gestió necessitem saber amb dades que ha fet l’empresa concessionària, ja que la informació que ofereix és absurda. Els seus balanços quadren fins al darrer cèntim amb els pressupostos previs amb capítols tan incontrolables com la despesa en combustible. I la comissió de seguiment de la concessió pràcticament no s’ha reunit en vint anys", continua Fuster.

La situació és molt similar a la que es va viure a Castelló de la Plana al març de l’any passat, quan també tocava renovar la concessió. Llavors, l’alcaldessa, també socialista, va negar-se a obrir el debat i va votar amb la dreta i contra els seus aliats a l’equip de govern, mantenir la concessió a l’empresa Facsa, la més antiga de l’estat espanyol i que data de 1873. A Torrent (Horta Sud), el 2018, els socialistes també van rebutjar la proposta de Compromís de sotmetre el model de gestió de l’aigua a un referèndum. Per ara, Bellreguard (Safor), amb alcalde de Compromís, és l’únic ajuntament de rellevància que ha aconseguit remunicipalitzar l’aigua, una decisió que van prendre després de detectar deficiències greus en la gestió, després d’un estudi tècnic per diagnosticar l’estat de les instal·lacions.

L’estat de la infraestructura de distribució i sanejament d’Alcoi també és un misteri. Jordi Martínez, vicealcalde i regidor d’Obres i Serveis d’Alcoi, del PSPV, reconeix que "la transparència i el control de l’empresa" són alguns dels punts a millorar en el nou plec de condicions de la licitació, però té molt clar que "ara per ara", la gestió privada "és l’única possible". "Amb el temps, ens agradaria crear una empresa pública per tal de gestionar serveis com aquests, explorant fórmules de col·laboració público-privada, però avui l’ajuntament no té la capacitat de gestionar un servei tan complex i tècnic com el de l’aigua". Davant de la pregunta de com s’ho feia el consistori abans de la seua privatització, el regidor assegura que "tot això ha canviat molt en vint anys, la tecnologia és totalment diferent. I, a més, la gestió municipal era molt deficient".

Des de fa vint anys, la gestió recau en Aqualia, una multinacional del ram –en el seu web s’explica que és la quarta empresa més gran d’Europa novena del món- i filial de Fomento de Construcciones y Contratas. Abans, era l’ajuntament qui gestionava directament el servei d’aigua potable. Però l’any 2000, el llavors alcalde Josep Sanus, del PSPV, va optar per la seua privatització, i ho va aconseguir amb el suport del PP malgrat les fortes protestes ciutadanes. Més de 10.000 signatures –en una ciutat de 60.000 habitants- i una de les manifestacions més grans que es recorden a Alcoi no van aconseguir evitar-ho.

En el plec de la licitació, Aqualia es comprometia a realitzar una sèrie d’inversions que, des de la Iniciativa Ciutadana s’assegura que no s’han fet. O que, en el millor dels casos, no es pot saber per la manca de transparència i control per part dels diferents equips de govern. Martínez també reconeix que "l’impuls inversor dels primers anys va decaure", i que aquest és un altre dels aspectes a millorar en la nova licitació. "Tampoc el període hauria de ser tan llarg", assumeix el regidor.

El marc del debat

Les entitats ciutadanes també critiquen que l’ajuntament s’haja escudat en un informe encarregat a una consultora per tal de justificar la seua decisió i presentar-la com una qüestió tècnica, quan seria una decisió política. El mateix Martínez va declarar, basant-se en aquest informe, que el cost de la municipalització pujaria fins a 420.000 euros. També carreguen contra el que consideren una "contradicció", ja que mentre a escala autonòmica, el Botànic aposta per revertir privatitzacions de serveis sense competència, com la sanitat o les ITV, als municipis, els socialistes es neguen a recuperar la gestió pública de l’aigua.

"El problema base és canviar el marc del debat, i enfocar l’aigua, no com una mercaderia sinó com un dret bàsic i que cal gestionar com la resta de drets" explica Jaime Morell, de L’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastiment i Sanejament (AEOPAS). Però fins i tot en la part merament mercantil, Morell assegura que "ara ja tenim prou experiències que avalen que la gestió pública directa és més eficient que la privada. De fet, el 90% de les grans ciutats del món ho fan així, i algunes, com París l’han recuperada després de comprovar que la privatització no oferia beneficis". També posa exemples més propers, com Valladolid, que va recuperar la gestió directa el 2017, o Terrassa, que ho va fer el 2018. O Xàbia (Marina Alta), a qui posa d’exemple d’excel·lent gestió pública de l’aigua, "en una situació molt més complexa que la d’Alcoi", puntualitza.

"En realitat, no hi ha cap excusa per recuperar la gestió pública de l’aigua, encara que cal reconèixer que la legislació aprovada pel PP deixava una autopista de vuit carrils per a la privatització i sols un camí ple de forats per a la recuperació, però és perfectament legal i factible. Només cal voluntat política", conclou Morell.