Alerta Solidària denuncia que la unitat d'extremismes violents dels Mossos investiga el moviment per l'habitatge

Alerta Solidària ha denunciat aquest dimecres que la Unitat Central d'Investigació d'Extremismes Violents dels Mossos d'Esquadra està investigant el moviment per l'habitatge. El seu portaveu, Martí Majoral, ha criticat aquest dimecres que el cos policial tingui "grups especials contra el moviment per l'habitatge" que "tergiversen la realitat". Sosté que tot plegat respon a un "interès polític de criminalitzar el moviment". 

En una roda de premsa davant del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Majoral ha subratllat que el "bluf repressiu" en casos contra el moviment per l'habitatge són "fruit de l'entrada en escena" de la unitat d'extremismes violents. En aquest sentit, ha fet referència directa al cas del Bloc Llavors del maig del 2021, després que finalment s'hagi absolt la majoria dels activistes jutjats. 

Per tot plegat, ha demanat "explicacions i compromisos" a la consellera d'Interior, Núria Parlon, sobre la unitat d'extremistes violents dels Mossos. Alhora, ha demanat que aquest grup "aparti les mans" de casos relacionats amb el moviment per l'habitatge.  "Demanem respostes i compromisos. Creiem que el que ha passat en el cas del Bloc Llavors no es pot tornar a repetir", ha remarcat.

El Bloc Llavors

Majoral ha considerat que la sentència sobre el Bloc Llavors suposa un "fracàs monumental" de la investigació feta des de la unitat d'extremismes violents dels Mossos d'Esquadra. I és que el cas ha acabat finalment amb l'absolució de 19 dels 21 activistes jutjats pel desallotjament de l'immoble, mentre que als altres dos se'ls han imposat multes de 1.080 euros.  

Alerta Solidària considera que el fet que la unitat es fes càrrec del cas va ser clau perquè li donés "una dimensió que no tenia". Majoral ha subratllat que el cas "anava directament a l'arxivament" i que va l'entrada d'aquesta unitat va fer que se "sobredimensionés". "Ens trobem, de cop i volta, un operatiu policial important, de dimensions colossals, que apunta directament al cor més militant del moviment per l'habitatge", ha remarcat.

Inicialment, la Fiscalia va demanar 35 anys de presó i 187.000 euros en multes als encausats, acusats de resistència a l'autoritat, atemptat contra agents de l'autoritat, coaccions, lesions a agents i danys. Però després va retirar l'acusació contra nou dels jutjats i als altres 12 els va retirar els delictes d'atemptat contra l'autoritat, danys i lesions. La petició passava així a 12 anys de presó per resistència i a 40.400 euros de multa.