Público
Público

JUDICI 1-O Alonso-Cuevillas: "El jutge Marchena perd cada cop més la paciència"

Si a l’inici del judici semblava que volia cuidar la imatge d’imparcialitat ara no dissimula la seva voluntat de retallar l'objecte dels interrogatoris. Fins i tot s'inventa normes processals. El jurista i advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, adverteix que el president de la Sala és l'únic magistrat "autènticament conscient que això acaba a Estrasburg"

Publicidad
Media: 3.33
Votos: 9

El president de la sala del Tribunal Suprem que jutja els dirigents independentistes, Manuel Marchena. EFE

El president de la sala del Suprem que jutja els dirigents polítics i socials que van donar suport a la celebració del referèndum de l'1 d’octubre del 2017, Manuel Marchena, ha passat a restringir progressivament I sense complexos el marge d'actuació dels advocats.

Si a l’inici del judici semblava que volia cuidar la imatge d’imparcialitat ara no dissimula la seva voluntat de retallar l'objecte dels interrogatoris, sense importar-li les formes. Fins i tot s'inventa normes processals i decideix, per exemple, que les preguntes que es formulen als testimonis només poden referir-se a fets estrictament relacionats amb el motiu pel qual han estat citats a declarar.

Era previsible que això passés. "Perd cada dia més la paciència, però això ho va deixar clar des del principi, que seria més i més estricte" explica a Públic el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas. "Talla a tothom. Li preocupa el calendari".

"Cada dia veiem un Marchena més restrictiu". "Limita temps d'intervenció dels advocats", "els diu com han de fer les preguntes"...

Entre els set magistrats de la sala, "és l'únic autènticament conscient que això acaba a Estrasburg". En cas contrari li importaria poc la duració del judici, segons el jurista. "No deixa que es pregunti res sobre la instrucció del jutge Pablo Llarena". Tampoc vol que es parli sobre violència policial ni que es vegin els vídeos que demanen les defenses, constata el jurista.

Reflexions sobre la possible condemna

Alguns dels implicats en la causa confien en què cap dels processats pels fets de la tardor del 2017 serà condemnat per rebel·lió, perquè hi ha com a mínim dos dels set magistrats de la Sala que s'hi oposaran radicalment. Així ho han comentat fonts properes als encausats en algun dels recessos del judici. Es refereixen a Luciano Varela i Ana Ferrer, i encara hi ha un tercer al qual se li suposa amb criteri propi suficient com per impedir que es consideri que a Catalunya, durant el dia del referèndum d'autodeterminació de l'1-O, i en temps anterior i posterior, es va cometre un delicte de "rebel·lió". 

El probable, doncs, és que la Sala decideixi rebaixar la qualificació dels delictes, de "rebel·lió" a "sedició" o més probablement, a "conspiració per la rebel·lió". 

La "rebel·lió" es pot castigar amb penes de presó de 25 a 30 anys.  La rebaixa de la qualificació a "conspiració per la rebel·lió" permetria rebaixar així mateix la pena en un grau, de 12 anys i mig a 25; o fins i tot, dos graus, de 6 anys i tres mesos a 12 anys i mig

Jaume Alonso-Cuevillas creu que els magistrats optaran per rebaixar el grau de les sentències, que acabaran essent d'entre 8 i 12 anys, però que "no deixaran caure" les condemnes per delictes de malversació ni de conspiració per la rebel·lió, perquè en cas contrari no podrien mantenir la suspensió dels càrrecs públics dels encausats i "tindrien més dificultats per justificar-se davant la justícia europea".

El catedràtic, que és advocat de Carles Puigdemont, pensa també que si els magistrats "deixessin caure" les acusacions per delictes de malversació perdrien possibilitats de perseguir el president destituït per Mariano Rajoy i la resta de governants exiliats. Per això és possible que el Tribunal tingui en compte les noves valoracions de l'ex-ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, que després d'haver assegurat que la Generalitat no havia destinat ni un euro a l'organització del referèndum ara afirma que potser hi havia algun mecanisme amagat o que la utilització de locals públics podria considerar-se malversació.

Alonso-Cuevillas, a més, no descarta que un cop es dicti sentència es reactivin les euroordres de detenció. 

Fiscalia poc preparada

En quant a l'actitud als quatre membres de la Fiscalia que intervenen en el judici contra els dirigents independentistes, el jurista assenyala Javier Zaragoza com el més significat, el que hi posa més passió. I recorda la seva procedència. Va ser fiscal de l'Audiència Nacional i dels més bel·ligerants. Ell va ser un dels que es van abonar més a la idea segons la qual tot el sobiranisme basc "era ETA", quan aquesta organització realitzava atemptats.

I pel que fa referència a la resta de fiscals son poques les persones que segueixin el judici que hagin passat per alt els seus freqüents lapsus, la manca de coneixement de la causa i la debilitat dels arguments. Va resultar il·lustratiu en aquest sentit el retrat que va fer Jordi Cuixart en una declaració que sens dubte serà recordada durant molt de temps. “Al senyor fiscal no li agraden les meves respostes”, va dir el president d'Òmnium Cultural als magistrats quan intentava contestar les preguntes de Jaime Moreno.

Aquest fiscal li preguntava sobre si tenia coneixement de les “salves” que havien disparat policies enviats a col·legis electorals com advertència a les persones que participaven en la votació, sobre el llançament d’una tanca per part d’un ciutadà i sobre agents ferits, i Cuixart assenyalava que el que sabia era que una persona havia perdut un ull com a conseqüència de la utilització per part d'agents de policia de pilotes de goma prohibides per la legislació catalana que el dispositiu enviat pel ministeri d'Interior va decidir ignorar.

La víctima, per cert, Roger Español, es trobava en aquells moments a la sala.