Público
Público
DRETS HUMANS

Amnistia denuncia les condemnes a Sànchez i Cuixart en el seu informe anual sobre drets humans a Europa

L'informe anual de l'ONG sobre la situació dels drets humans al continent també denuncia la violència policial en la repressió de les protestes contra la sentència del Procés, les dificultats per garantir l'accés a l'habitatge, la lentitud a l'hora d'atendre les peticions d'asil o l'aplicació de la Llei Mordassa.

Jord Cuixart surt de la presó per anar a treballar a la seva fàbrica, Aranow, dedicada a la fabricació d'embalatges.
Jord Cuixart el dia que va sortir per primera vegada de la presó per anar a treballar a la seva fàbrica, Aranow, dedicada a la fabricació d'embalatges.

públic

La condemna a nou anys de presó a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la violència policial en la repressió a les mobilitzacions de protesta contra la sentència del judici al Procés o les dificultats per garantir el dret a l’habitatge són algunes de les vulneracions dels drets humans que es donen a l’Estat espanyol. Si més no, segons Amnistia Internacional (AI), que aquest dijous ha presentat el seu informe anual sobre la situació dels drets humans a Europa.

El treball, que avalua la situació durant l’any passat, dedica tres pàgines a l’Estat espanyol, en què destaca en primer cas les condemnes a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a nou anys de presó com a conseqüència dels fets desenvolupats a Catalunya durant la tardor del 2017. Com ja va exposar en l’informe específic sobre la sentència del judici al Procés emesa pel Suprem, l’ONG denuncia la "vaguetat de la definició del delicte de sedició en el Codi Penal", pel qual van ser condemnats els nou dirigents polítics i socials independentistes. En el cas específic de Cuixart -president d’Òmnium Cultural- i Sànchez -president de l’ANC durant el 2017-, AI afegeix que les seves condemnes constitueixen "una excessiva i desproporcionada restricció als drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica". Per això, recorda, n’ha demanat l’alliberament i l’anul·lació de les condemnes en reiterades ocasions.

Les protestes de la tardor de l’any passat contra la sentència del Suprem també apareixen a l’informe d’Amnistia. En concret, destaca que la majoria de manifestació van ser "pacífiques", tot i que també hi va haver "incidents violents" durant els quals centenars de persones van resultar ferides, inclosos agents policials. Subratlla, però, que en diversos casos la policia "va emprar una força excessiva contra els manifestants", fins al punt que almenys 367 persones van necessitar assistència mèdica i quatre van perdre un ull per culpa de les bales de goma disparades per agents policials. Malgrat tot, de moment l’actuació policial no havia tingut cap conseqüència, com tampoc la que es va portar a terme l’1 d’octubre del 2017. "El resultat de les investigacions sobre l'ús excessiu de la força per part de la policia durant les manifestacions del 2017 continuava pendent", denuncia l’ONG.

Vulneració del dret a l'habitatge

Altres aspectes que confirma l’informe d’AI són la confirmació per part del Suprem de les sentències de condemna a diversos anys de presó contra els vuit joves d’Altsasu (Navarra) que van participar en una baralla amb agents de la Guàrdia Civil fora de servei, la lentitud a l’hora de respondre les sol·licituds d’asil de persones refugiades i migrades, el que repercuteix negativament en el seu dret a "unes condicions d’acollida adequades".

També es denuncia dels obstacles per accedir a un habitatge. En aquest sentit, recalca que entre gener i setembre de l’any passat van haver-hi més de 40.000 desnonaments per impagament de la hipoteca o el lloguer i que les mesures adoptades pel Govern estatal no garanties el dret a un habitatge digne. També incideix que a l’octubre del 2019, el Comitè per als Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides va comprovar que Espanya violava el dret d'una família a l'habitatge en no tenir en compte la seva vulnerabilitat en un desallotjament i sense que un tribunal considerés la proporcionalitat de la mesura.

Finalment, l’informe denuncia que les persones migrades en situació irregular segueixen amb traves per obtenir atenció sanitària i que les autoritats recorren a la Llei de Seguretat Ciutadana -també coneguda com a Llei Mordassa- per imposar sancions administratives a manifestants, defensors i defensores dels drets humans i periodistes. "En alguns casos, aquestes mesures han seguit restringint de manera il·legítima el dret d'aquestes persones a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica i el seu dret d'accés a la informació", conclou AI.