Público
Público

La ANC va descartar mobilitzar-se a Madrid por temor a un "ambient hostil"

Els vicepresidents de les entitats sobiranistes participen en un acte a Bilbao organitzat per la plataforma ciutadana en favor del dret a decidir Gure esku Dago

Els representants de l'ANC i d'Òmnium Cultural, en l'acte celebrat a Bilbao.

D'una banda s'hi va escoltar "moltes gràcies". De l'altre, "eskerrik asko". Ja fos en català o euskera, la seu del Col·legi de l'Advocacia de Bizkaia va ser testimoni aquest dijous d'un nodrit intercanvi d'agraïments, abraçades i aplaudiments. Agustí Alcoberro i Marcel Mauri, vicepresidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, han desembarcar a la capital biscaïna per rebre la solidaritat dels que a Euskadi també consideren que l'exercici de decidir és un dret, no un delicte. Ho han fet just un dia abans que es compleixin quatre mesos de l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

L'acte "per la llibertat, la justícia i els drets polítics" ha estat organitzat per Gure esku Dago (GED), la plataforma que promou la celebració de consultes sobiranistes en aquest territori. També s'hi va involucrar el grup Erabakizaleak, format per advocades i advocats que també defensen (amb arguments jurídics a la mà) la possibilitat que la ciutadania basca es pronunciï sobre el model territorial i el marc de relacions que desitja tenir amb l'Estat espanyol. En aquesta ocasió, els seus integrants es van centrar en la situació que travessa Catalunya.

"Amb Omnium i ANC sempre hem tingut una relació molt cordial, va dir a Públic la portaveu de GED, Zelai Nikolas, que va apel·lar a més als" habituals llaços de fraternitat entre el poble basc i el català ". Abans que comencés l'acte, aquesta jurista biscaïna va explicar que la idea de realitzar un esdeveniment solidari d'aquest tipus portava temps madurant. De fet, al setembre passat -abans que es realitzés el referèndum- aquesta plataforma va convocar dues manifestacions a favor del dret a decidir a Catalunya, mentre que el novembre passat es va adherir a una altra mobilització per demanar la llibertat dels independentistes catalans empresonats.

Amb aquests antecedents sobre la taula, la cita d'aquest dijous va servir per posar el focus sobre els líders presos d'Òmnium i ANC. Va ser precisament el número dos d'aquesta última entitat qui va llançar un missatge rotund: "la victòria és inevitable", va dir Alcoberro. En qualsevol cas, va admetre que la societat catalana viu "un moment de gran estrès en molts sentits". A tall d'exemple, ha indicat que "ha disminuït l'assistència a llocs d'oci", alhora que ha augmentat el consum de notícies polítiques.

En aquest context, ha assegurat que a Catalunya "s'ha produït un canvi irreversible". "Hi ha més de dos milions de catalanes i catalans que ja no se senten ciutadans de l'Estat espanyol. No només veuen que no és el seu estat, sinó que és un estat que actua com el seu enemic ", va afirmar. Dirigint també a Madrid, va advertir que no es podrà "mantenir el domini d'un territori sobre la base de la coerció". Va acusar a més al govern de Rajoy de "governar per telèfon" a Catalunya després de l'aplicació de l'article 155.

En el torn de preguntes, un assistent va consultar si s'havien plantejat realitzar una manifestació a Madrid. Alcoberro va afirmar que l'ANC ho va valorar, encara que va decidir descartar-perquè es crearia un "ambient hostil" i seria vist com "una provocació no només pels sectors feixistes, sinó en general", alhora que "no es podria garantir la seguretat de les persones que fossin "a la capital espanyola. Va dir a més que una mobilització d'aquest tipus podria haver estat utilitzada "com un element més per a la il·legalització" d'aquesta organització.

"Estan en joc els nostres drets fonamentals, i també el propi sistema democràtic", va dir per la seva part Marcel Mauri, que va criticar que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, s'hagi "vantat d'haver escapçat al moviment independentista a Catalunya". Ha recordat que Òmnium va ser clausurada durant el franquisme, encara que va marcar algunes diferències respecte a la situació que travessen en l'actualitat. "Llavors no es van atrevir a ficar al nostre president a la presó o al que la Guàrdia Civil estigués dotze hores registrant la nostra seu", ha apuntat. Ha lamentat també que el govern de Rajoy, tal com es va conèixer aquest dijous, pretengui "carregar-se el model d'èxit d'immersió lingüística a Catalunya". "El que no han guanyat a les urnes, ens ho estan imposant", va afirmar.

Mirant cap a dins, va admetre que l'independentisme català creia que "aquest procés polític seria més curt". "No estàvem preparats com a societat per a la repressió", ha indicat. En aquest sentit, ha dit que podrien "prendre consells del poble basc, que ha patit la repressió durant molts anys". De totes maneres, ha apuntat que "la repressió no ens pot fer oblidar els objectius polítics, perquè això voldria dir que els que ens reprimeixen han guanyat". Pel que fa a les dificultats per formar govern a Catalunya, va demanar donar "una mica de temps" a les formacions que ostenten la majoria del Parlament. "El 155 -va afegir- vol atacar tots els grans consensos al nostre país".

Un Constitucional "submís"

Una mica abans, l'advocada Irantzu Perello, representant de Erabakizaleak, va denunciar que "el poder polític està per sobre del poder judicial", que està sent "instrumentalitzat". Va reivindicar més que el referèndum del dia 1 d'octubre "va ser totalment legal". "El Tribunal Constitucional és submís del govern espanyol", va afirmar. Va rebutjar a més, des d'un punt de vista jurídic, que es pugui aplicar el delicte de rebel·lió contra els independentistes catalans. En el seu lloc, va parlar de "frau de llei" i "inseguretat jurídica" per part dels que han de fer justícia.

Així mateix, els responsables de GED van aprofitar l'acte d'aquest dijous per donar a conèixer que havien enviat cartes a tots dos líders empresonats. En aquest sentit, Nikolas va confirmar a aquest diari que havien rebut una resposta de Jordi Sànchez. "Ens va convidar a seguir concitant complicitats a favor del dret a decidir", ha assegurat la portaveu.

Després de les diferents intervencions, el públic va oferir una sorpresa als convidats catalans: utilitzant uns fulls que havien estat prèviament deixades en les butaques, van cantar L'Estaca, tant en català com la seva versió en euskera. També hi va haver temps per a una altra cançó: Zenbat gara (Quants som) del cèlebre compositor basc Benito Lertxundi. "Llibertat, justícia, pau", diu una de les seves estrofes.