L’edició d’enguany del Festival de Sitges està dedicada als mons postapocalíptics. Ho és perquè coincideix amb els 40 anys de Mad Max (George Miller, 1979), però aquests dies, tot llegint la premsa, sembla que realitat i ficció acostumen a confondre’s. Les pel·lícules més esperades d’aquesta edició, que arrenca avui, dijous, i s’allargarà fins al diumenge dia 13, són El far, una cinta en rigorós blanc i negre dirigida per Robert Eggers i protagonitzada per Willem Dafoe i Robert Pattison, Lux Aeterna, del sempre controvertit Gaspar Noé, i Color Out of Space, una adaptació de H.P. Lovecraft a càrrec de Richard Stanley i amb Nicholas Cage entre els seus intèrprets. També es projectarà al festival El camino: a Breaking Bad movie, amb la presència del seu protagonista, Aaron Paul. La pel·lícula, una producció de Vince Gilligan per a Netflix, explica què va passar al personatge de Jesse Pinkman després del darrer capítol de la coneguda sèrie de televisió.

El president del festival, Ángel Sala, destaca a Públic “la varietat de propostes” que, detalla, “abasten totes les tendències del fantàstic actual, amb un protagonisme molt important del cinema espanyol i català, amb cinc òperes primes a competició a la Secció Oficial”. Es tracta de Amigo, d'Óscar Martín, El hoyo, de Galder Gaztelu-Urrutia, Paradise Hills, d'Alice Waddington, Cuerdas, de José Luis Montesinos, i Ventajas de viajar en tren, d'Aritz Moreno. Sala, que porta gairebé 20 anys al capdavant del certamen, creu que en tot aquest temps “el Festival s’ha tornat a posicionar en el camp del fantàstic i hem aconseguit que Sitges esdevingui una referència mundial en el gènere”.

La pel·lícula que inaugura el festival és En la hierba alta, una adaptació d’Stephen King a càrrec de Vincenzo Natali i que, com El camino, ha estat produïda per Netflix. A hores d'ara, qui més qui menys ha integrat aquesta o altres plataformes similars de continguts per streaming en el seu consum audiovisual, però no tots els festivals acaben de veure amb bons ulls el nouvingut: per segon any consecutiu, Netflix es va tornar a quedar enguany fora del Festival de Cannes. No serà el cas de Sitges, com assegura Sala a aquest mitjà.

“El Festival, com tota la resta, ha d’estar preparat per al canvi continu i l’adaptació als nous condicionants del mercat”, opina en indicar que “les plataformes com Netflix protagonitzen un d’aquests canvis i crec que complementen i reforcen la indústria del cinema i de l’audiovisual en general”. Per al director del Festival de Sitges, Netflix “en res amenaça el cinema, ja que si sabem dialogar i adaptar-nos pot significar una evolució positiva en tots els camps a més de ser importants en la formació de nous espectadors”. I el mateix manté pel que fa als festivals, on aquestes plataformes són “tot el contrari a una amenaça: són nous i importants socis en la selecció de continguts”.

Gèneres “més influents que mai”

En una època on els mitjans en van plens, de notícies catastrofistes, quin encaix veu Ángel Sala del cinema fantàstic i de terror al qual el Festival de Sitges dona cabuda? “El cinema fantàstic serveix com a exorcisme de pors, així com de mitjà per explicar la nostra realitat, que és cada cop més líquida i mediatitzada per elements propis de la ficció”, respon.

En el cas concret dels gèneres fantàstic i de terror, Sala considera que s’han “convertit en una via d’escapament i també una forma de reflexió” i, en aquest sentit, “són més influents que mai”. A més, continua, “el seu poder de transgressió artística i conceptual aporta valor en un moment en el qual moltes aportacions artístiques resulten pobres, covardes i convencionals, per no dir enormement conservadores”.

També resulta inevitable preguntar a Sala per la proximitat amb l’aniversari de l’1-O i la imminent publicació de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici al Procés. Sala contesta discretament i diplomàtica: “Sitges és una bombolla on ens aïllem de la resta del món durant deu dies, però hi ha situacions que, indubtablement, influeixen i afecten, és inevitable... les abordarem en el seu moment, no podem excedir-nos en la prevenció”.