Público
Público

Animalisme Ofensiva animalista per abolir els correbous a Catalunya

La plataforma Prou Correbous insta la Generalitat a revisar l’actual legislació a fi d’erradicar els espectacles festius en els quals encara es maltracta l’animal.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Un bou capçallat. Plataforma Prou Correbous.

L’1 de setembre passat, 19 persones van quedar ferides al municipi gironí de Vidreres després que un bou saltés la tanca de protecció i les envestís abans de ser abatut per trets de la policia local. Una setmana més tard, en el tradicional correbous de Cardona, tres persones més van patir contusions i fractures mentre corrien davant de l’animal. Aquests episodis s’afegien a altres ocorreguts a l’estiu durant uns festejos que els darrers anys han perdut suport pel perill que representen pels participants però també, i sobretot, pel maltractament a què es veu sotmès el bou.

Dues circumstàncies que, arran dels incidents de Vidreres i Cardona, ha empès els animalistes a constituir la Plataforma Prou Correbous amb l’objectiu d’aconseguir la prohibició legal d’aquesta tradició a Catalunya. Per mitjà d’un manifest, la plataforma assenyala que els correbous és la darrera mostra del maltractament del qual ha estat històricament víctima el bou. En particular en la modalitat de bou embolat, on se’l col·loca una estructura metàl·lica a cada banya amb dues boles de quitrà enceses a la part superior. I després en el bou capllaçat, en què és lligat amb una corda davantera i una al darrere subjectada pels corredors. Segons adverteixen els veterinaris, tant en una com altra modalitat l’animal pateix un elevat nivell d’estrès i lesions cutànies i d’altra índole.

El bou embolat i el bou capllaçat se celebren encara a una trentena de municipis de les Terres de l’Ebre, com són Amposta, la Cava, Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, mentre que les modalitats més minoritàries -com el bou a la mar o bou en corda- han quedat pràcticament extingides i només tenen lloc en algunes localitats del País Valencià.

Una cursa de fons

La Plataforma Prou Correbous agrupa les nou entitats animalistes més importants de Catalunya, entre les quals ADDA, nascuda l’any 1976; AnimaNaturalis, dedicada a denunciar els abusos que pateix l’animal; la Fundació Fauna, que va liderar la campanya contra la celebració del correbous a Olot; la Fundació Franz Weber, que impulsa diversos projectes d’estudi sobre maltractament animal; a més de FAADA i Libera!, que el 2010 van liderar la Plataforma Prou, mitjançant la qual es va assolir la fi de les curses de braus a Catalunya.

La prohibició de les curses de braus, que la Generalitat va desplegar a través la Llei de festes tradicionals amb bous de Catalunya (Llei 3/2010), emparada per la llei de protecció dels animals (Llei 22/2003), va representar un punt d’inflexió per la supressió dels festejos en què es tortura l’animal. Però, amb tot, aquesta conquesta no va incloure cap regulació quan als correbous, pels quals tan sols estipula un seguit de recomanacions i bones pràctiques a fi de vetllar per la seguretat i el bon desenvolupament dels espectacles.

La norma també establia multes d’entre 60.000 i 150.000 euros i la inhabilitació per a l’exercici de l’activitat ramadera si s’incomplien aquestes recomanacions, però “no ha impedit que es registressin abusos en l’organització dels festejos”, expliquen des de la Plataforma Prou Correbous. Al marge de la suspensió d’un parell de celebracions, el moviment animalista assegura que “en el bou embolat l’animal continua patint el llançament d’objectes, cops de peu i un martiri superior als 15 minuts de durada que fixa el reglament”.

A més d’això, els animalistes afegeixen l’ambivalència que es va establir quan a la participació dels menors, ja que si bé es prohibeix la presència de menors de 14 anys, a la seva participació és habitual al voltant dels bous. Així ho denuncia AnimaNaturalis, que els darrers anys ha enregistrat a les Terres de l’Ebre desenes de correbous on s’incompleix aquest precepte.

Representants de la Plataforma Prou Correbous al Parlament. PROU CORREBOUS.

Rebuig ciutadà

La Plataforma Prou Correbous sorgeix amb el propòsit que la Generalitat endureixi el reglament derivat de la Llei de 2010 i compleixi amb la resolució que, a instàncies de Catalunya en Comú Podem, el Parlament va aprovar el 29 de setembre passat a fi de suprimir les males pràctiques en els espectacles taurins. La resolució, aprovada per 51 vots a favor, 17 en contra i 61 abstencions, emplaça el Govern a “realitzar els canvis necessaris en la regulació de les festes tradicionals amb bous i en la normativa de protecció dels animals, a efectes que les diferents modalitats de correbous es deixin de celebrar a Catalunya”. JxCat, ERC i PSC van donar llibertat de vot als seus diputats. Actualment prop d’un milió d’euros de l’erari públic surt per sufragar els 450 correbous que es realitzen cada any a Catalunya.

El pròxim dimecres, dia 15, la plataforma es presentarà en una acció a la plaça Sant Jaume de Barcelona, pel qual comptarà amb el suport d’activistes, polítics favorables a la iniciativa i associacions de prestigi internacional com Peta, Cas o Human Society International.