El president d'Eslovènia, el socialdemòcrata Borut Pahor, ha rebut el president Quim Torra i s'ha convertit d'aquesta manera en el primer cap d'Estat de la Unió Europea que decideix reunir-se amb un president de la Generalitat després del referèndum de l'1 d'octubre.

Torra, com no podia ser d'una altra manera, ha reconegut aquest i altres gestos de suport de les institucions i la societat eslovena i, en una conferència pronunciada a l'Ajuntament de Ljubljana, ha posat en valor la "sensació d'amistat" que diu haver percebut. "Els amics de veritat", ha insistit, apareixen el moments com els que viu Catalunya.

El president català ha afirmat que el poble eslovè "va estar a l'alçada" quan va donar suport al referèndum de de l'1-O, ha agraït la presència entre els assistents a la seva conferència del primer president de l'Eslovènia independent, Milan Kucan, i ha recordat els centenars d'eslovens que es van afegir a les Brigades Internacionals durant la guerra contra l'exèrcit franquista.

Kucan, en conversa amb Torra, ha expressat el desig que el Govern espanyol accepti el camí del diàleg per resoldre el conflicte amb Catalunya i no posar en risc el respecte pels Drets Humans. Durant la seva conferència, el president de la Generalitat ha tornat a demanar la implicació d'Europa, que no faci els ulls grossos, i ha fet referència a la mediació internacional com a única possibilitat per convèncer l'Estat espanyol que la solució només pot ser la de la democràcia. 

El cap de govern català no ha volgut ser present als actes de commemoració del 40è aniversari de la Constitució que han tingut lloc a Madrid. En el seu discurs a Ljubljana ha afirmat que "avui no hi ha res a celebrar", perquè aquesta norma, la carta magna espanyola, "s'ha convertit en una gàbia, en una presó per les llibertats dels catalans". Ha recordat que molta legislació franquista va romandre sense canvis després de l'aprovació de la Constitució del 78 i ha assenyalat que "la jerarquia del poder judicial mai es va reformar democràticament".

Torra també ha recordat que Joan Carles I, pare de l'actual monarca, va jurar els "principios fundamentales del movimiento" del franquisme i que mai es va desdir d'aquest jurament. 

El vuitanta per cent dels catalans, ha dit, està en contra de la monarquia. A Espanya, ha afegit, no hi ha majoria per aprovar una reforma federal o confederal. "No hi haurà mai cap reforma constitucional. Les eleccions andaluses van marcar una tendència del que passarà en el futur. Per això volem seguir la via eslovena", ha dit.

"L'1 d'octubre vam ser sobirans", ha afirmat, i ha assenyalat que en aquella data va anar a votar una xifra de persones tan gran com la de tota la població d'Eslovènia.

 Aquell dia "milers de ciutadans van derrotar el poder de l'Estat", i la justícia espanyola demana 270 anys de presó a persones implicades en l'organització d'aquella convocatòria, ha recordat.

L'organització d'un referèndum no és delicte, ha manifestat. No obstant això, "ens trobem amb nou presos polítics", i quatre d'ells es troben en vaga de fam, perquè el Tribunal Constitucional bloqueja els seus recursos, perquè si els rebutja s'obre la possibilitat de portar el cas davant la justícia europea, ha explicat.

"La nostra classe política està disposada a pagar un preu molt alt per la llibertat. N'estem orgullosos i lluitarem fins al final perquè siguin lliures".