Público
Público

Antifeixisme La memòria de Guillem Agulló activa una campanya contra l’auge de l’extrema dreta

Plantar cara als discursos d’odi des de l’activisme cultural i els moviments socials. La campanya “La Lluita Continua” pren el símbol de Guillem Agulló com a punt de partida per promoure un front comú i divers contra la impunitat de l’extrema dreta als carrers i les institucions.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Els pares de Guillem Agulló.

“El liquidaren però no comptaren amb què hi havia tot un moviment que estava al nostre costat. I que el moviment, 26 anys després, continua”. Són paraules de Guillem Agulló i Lázaro, pare del jove que ha esdevingut símbol de la lluita i la resistència contra el feixisme. Guillem Agulló, militant dels moviments independentistes i antifeixistes del País Valencià, va perdre la vida la matinada de l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (l’Alt Millars) com a conseqüència d’una ganivetada a mans d’un grup d’ultradreta.

Un assassinat que va quedar minimitzat i despolititzat en seu judicial, amb els acusats absolts i tan sols un condemnat, Pedro Cuevas —l’autor confés—, que va acabar complint només quatre any de presó dels 14 que preveia la pena. El d’Agulló és cas paradigmàtic de la impunitat de l’extrema dreta. Que la seua memòria continua viva, generació rere generació, queda palès en les consignes, els homenatges i les mobilitzacions que els moviments socials dels Països Catalans protagonitzen als carrers. “Ni oblit ni perdó” és el crit popular que fa de la seua figura —i de les seues batalles— referència indefugible.

Ara, prenent com a punt de partida la història del jove burjassoter, s’engega una campanya d’impacte, conscienciació i memòria que persegueix reivindicar la històrica lluita contra el feixisme a casa nostra i alertar sobre l’auge dels discursos xenòfobs i racistes instal·lats i renovats en el centre del debat polític i social. La iniciativa, que porta per lema “La Lluita Continua”, vol donar veu a persones, col·lectius i grups socials que pateixen la xacra de l’odi, la discriminació i la persecució política.

La campanya persegueix reivindicar la històrica lluita contra el feixisme a casa nostra i alertar sobre l’auge dels discursos xenòfobs i racistes

De fet, els promotors han fet públic un “Manifest per la vida” que ja compta d’inici amb l’adhesió de més d’un centenar d’entitats, partits polítics, ONG i col·lectius. Un text que alerta de la “llavor feixista” que ha tornat a prendre força al carrer i a les institucions contra la qual es proposa “un front comú i ampli, esperonat des de totes les trinxeres, organitzacions i institucions, des de totes les sensibilitats de la societat civil i opcions polítiques, des de totes les dissidències i diversitats possibles”. La denúncia remarca l’apogeu de l’extrema dreta a països com el Brasil, Hongria, Polònia o els Estats Units, i posa el focus especialment en la seua irrupció a gran part de les institucions públiques del nostre país. “Perquè el feixisme no ens torne a furtar mai més la vida de cap jove”, resa aquesta crida.

Entre els suports ja aconseguits, hi ha el d’entitats i organitzacions com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Fundació Catalunya Fons per La Defensa Dels Drets Catalans, PAH Barcelona, SOS Racisme, Irídia, Justícia i Pau, Volem Acollir, Aigua és Vida, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, ANC; sindicats com CGT Catalunya, CCOO, UGT, Intersindical-CSC, IAC; o partits polítics com Compromís, ERC, CUP, Comuns, JxCat, PDeCAT, Podem Catalunya, EUPV o Galicia en Común.

La cultura com a arma

Tant la família de Guillem Agulló com les productores Lastor Media, SUICAfilms i Som*Batabat, la discogràfica Propaganda pel Fet i el festival Barnasants donen així el tret d’eixida a un calendari d’accions que té en l’activisme cultural la principal arma. Concerts, debats, llibres i cinema s’uneixen en una iniciativa que es desplegarà fins ben entrat el 2020 amb el record de Guillem Agulló com a nexe d’unió. Els promotors es lliuren al microfinançament per tal de donar un impuls econòmic al decurs de la campanya i poder garantir l’arribada a un segment elevat de la població. La campanya pretén recollir 100.000 euros

El cartell de la campanya "La lluita continua".

Especial expectació s’ha generat entorn de la pel·lícula en què treballa Carlos Marques-Marcet. L’equip de La mort de Guillem, amb À Punt Mèdia i TV3 en la coproducció, va començar aquest dilluns el rodatge al País Valencià. Fonts internes d’aquest equip han informat que els treballs de filmació finalitzaran al voltant de les dates nadalenques i la pel·lícula podria estar muntada cap a la propera primavera. El realizador barcelonés, autor d’obres com 13 dies d’octubre, 10.000 KM, Terra ferma, Els dies que vindran i En el corredor de la muerte, es posa al darrere d’un projecte que pretén fer-nos reflexionar com a comunitat i rellegir la nostra història des de la intimitat.

Marques-Marcet: "A mi també em va tocar arrancar a córrer fugint del grup de neonazis de torn pel simple fet de portar els cabells més llargs del ‘normal’ en aquells anys noranta"

Al juliol, Marques-Marcet ja va declarar que la història de Guillem li tocava de prop: “A mi també em va tocar arrancar a córrer fugint del grup de neonazis de torn pel simple fet de portar els cabells més llargs del ‘normal’ en aquells anys noranta, tan llunyans i propers al mateix temps. Últimament sembla que han tornat a la ciutat, atès l'increment d'episodis i agressions feixistes que no sempre apareixen als diaris”. El cineasta, amb aquest nou film, pretén explorar el caràcter complex i divers de la identitat valenciana, així com indagar en la intimitat del dolor dels personatges que van viure l’assassinat de Guillem: “M'agradaria fer una pel·lícula atemporal, per poder veure-la d’aquí́ a 15 anys i sentir-me orgullós d'haver-hi participat”.

Durant 2020, a banda de la pel·lícula, la campanya ha anunciat quatre accions més. La música compareixerà en un concert d’homenatge a Guillem a les ciutats de València i Barcelona. També hi ha previst un cicle de debats i conferències a totes dues ciutats, amb els títols Guillem, 100 mesures per acabar fàcilment amb el feixisme, El feminisme mata feixistes i El periodisme, o és antifeixista o no és periodisme. A més, s’ha anunciat l’actualització del portal web “Crímenes de odio” amb la finalitat de fer visible el treball d’investigació elaborat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos. Aquest mapa interactiu mostra les víctimes de delictes d’odi que hi hagut a l’Estat espanyol des de 1990.

A la primavera també arribarà a les llibreries el nou llibre de la periodista i escriptora Núria Cadenes, autora de Cartes de la presó, L’Ovidi o Tota la veritat, entre d’altres. Cadenes ha entomat el cas de Guillem Agulló des de la perspectiva de l’assetjament viscut per la família. L’activista s’ha immers en el sumari, en els diaris de l’època, en els records dels seus amics i en el seu propi passat per construir una novel·la que vol denunciar la màniga ampla dels poders fàctics amb l’extrema dreta a València.