Público
Público

Antoni Noguera: "L’important de les eleccions municipals és que l’esquerra guanyi. I hem d’aprendre a créixer junts"

Entrevistem el dirigent de MÉS i batle de Palma, que el 26 de maig repetirà com a cap de llista de la formació sobiranista i aspira a reeditar una aliança àmplia d'esquerres. Defensa les polítiques fetes durant el mandat, malgrat les limitacions institucionals. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Antoni Noguera, alcalde de Palma. PÚBLIC

Batle de Palma durant la segona meitat de l'actual mandat, fruit de l'acord entre el PSIB, MÉS per Mallorca -el seu partit- i Som Palma, Antoni Noguera (1979) és un símbol a les Illes dels anomenats ajuntaments del canvi. Tot i les limitacions amb què s'han trobat en l'acció institucional, defensa les polítiques fetes en habitatge, com la prohibició d’Airbnb i la creació de l'Oficina Anti-Desnonaments. Ara bé, reconeix que els desnonaments, bàsicament per lloguer, no han desaparegut i que encara es poden llogar pisos per Airbnb. A les eleccions del 26 de maig repetirà com a candidat de la formació sobiranista MÉS i es mostra un ferm partidari de reeditar una aliança àmplia d'esquerres. En aquest sentit, no creu que una possible candidatura propera a l'Esquerra Independentista tingui opcions d'aconseguir representació a la capital de les Illes.

Malgrat tenir majoria absoluta i, per tant, poder tirar endavant els projectes que heu volgut, quins límits us heu trobat a la institució?

Per exemple, l’accés a l’habitatge: tenim problemes, fronteres legislatives. Estem treballant de forma important amb el tema de l’habitatge, però ens falta més valentia. La ciutat ha de gestionar un problema on nosaltres ens trobam impotents perquè no podem regular allò que voldríem.

Perquè col·lisiona amb legislació estatal o autonòmica?

En aquest cas, amb les dues. Hi ha la Llei d’Arrendaments Urbans, que pertany a l’Estat i de la qual ja hem demanat dos canvis importants. I hem fet reunions amb en Rafel Ribó [Síndic de Greuges de Catalunya] i n’Ada Colau, per aconseguir coses com augmentar els contractes de lloguer de tres a cinc anys. Però patim una cosa més important: la turistització. Nosaltres hem estat la primera ciutat del món que prohibeix el lloguer turístic en habitatge plurifamiliar (bloc de pisos), per evitar la bombolla dels lloguers. També hem restringit la construcció de nous hotels a la ciutat. Però amb el tema del lloguer turístic, les inspeccions no les fem nosaltres, sinó la Conselleria [de Turisme].

Si ara mateix cerqués una habitació d’Airbnb per aquest cap de setmana, la trobaria?

Possiblement. Però ara menys. Ara està més restringit. Hi ha multes. La Conselleria ha posat una multa important de 300.000 euros a Airbnb, així com a altres immobiliàries. Així que no és la mateixa situació que abans. Abans era una situació d’alegalitat o indefinició, mentre que ara està regulat. Ara el que falta és que la Inspecció vagi millorant.

Aquesta necessitat que el Govern balear millori les inspeccions o la "manca de valentia" a la que s’ha referit, revela diferències amb els socis de Govern sobre el grau de control que hi ha d’haver sobre el turisme?

"No és manca de voluntat, sinó que costa que les administracions s’adaptin a noves dinàmiques com Uber i Cabify»

En el tema del lloguer turístic crec que hi ha consens polític. I també ciutadà. El que passa és que a les noves dinàmiques de l’economia, com ara està passant amb Uber i Cabify, costa que les Administracions s’hi puguin adaptar. No crec que sigui tant un problema de socis, com de l’adaptació institucional a les noves dinàmiques. Fa quatre o cinc anys el lloguer turístic començava a aixecar el cap, però s’amagava darrere el fals concepte de l’economia col·laborativa. La Conselleria [de Turisme] ha hagut de crear un Cos d’Inspectors i tot això duu la seva feina.

També ha estat celebrada l’Oficina Anti-desnonaments de Palma. Tanmateix, hi podria haver un desnonament a la ciutat avui mateix?

Aquesta oficina es va obrir el primer mes de governar. Va ser com una creació compartida amb la PAH, amb la qual jo ja hi col·laborava d’abans. Crec que és una oficina pionera i molt resolutiva. Fins ara ha ajudat unes 1.400 famílies que no perdessin ca seva. Actualment, a Palma quasi hem arribat a una quota zero de desnonaments hipotecaris, s’està fent molta feina de mediació amb les entitats bancàries. Hem fet fins a 300 lloguers socials, per mediació de l’Oficina.

L’escalada de preus del lloguer, tanmateix, també està espolsant gent de casa seva. És difícil no conèixer cap amic i familiar que ho hagi patit.

"El lloguer turístic ha fet que el preu del lloguer s’hagi incrementat un 40%"

Certament, tenim un problema amb els desnonaments per lloguer. Estem fent una feina important amb ajudes a l’aigua, gas i llum, també de mensualitats. Però no podem arribar a més. I el lloguer turístic ha fet que el preu del lloguer s’hagi incrementat un 40%. I cal afegir que en la història de les Illes i de Palma, hi ha hagut unes molt males polítiques d’habitatge, gairebé sense lloguer social. Palma té un banc d’habitatge social de 700 habitatges, fet que és un 0,7% del total. Mentre a les ciutats d’Europa és del 10 o 15%. Però això, ens ha costat molt aguantar el cop.

Antoni Noguera durant l'entrevista amb 'Públic'. PÚBLIC

Constructores, hotelers, patrons de creuers... Són sectors amb els que l’esquerra, tradicionalment, no se sent còmode. Com gestiona vostè les relacions amb aquests sectors empresarials?

Hi ha actors econòmics a la nostra ciutat, representats a les patronals, que jo els tract com un agent més. I hem intentat compartir el Model de Ciutat amb ells. Crec que hi ha hagut un tracte cordial i fins i tot hem arribat a acords, com ara la restricció i prohibició parcial de nous hotels.

Però i els poders fàctics, més aviat a l’ombra?

També hi són. Més vinculats a projectes urbanístics. I aquí sí que s’ha generat més tensions. Tanmateix, hem tingut polítiques valentes. Com amb el Molinar Port petit, aturant el projecte faraònic que desfigurava el barri amb més personalitat de Palma. També vam fer caducar els dos projectes de les Fontanelles [un centre comercial a una zona d’aiguamolls]. També hem tingut altres tensions, com amb el tema de la reobertura del Casino, que vam impedir.

Us heu sentit amenaçat?

"Els poders fàctics econòmics o t’amenacen o et posen una querella"

Està clar que aquestes maniobres volen generar por, aconseguir estar per damunt de l’interès públic. I per fer-ho, o t’amenacen o et posen una querella. És un funcionament similar al que fa l’extrema dreta amb la llibertat d’expressió: L’amenaça judicial, la pressió dels advocats. I aquí sí que hi ha hagut un enfrontament.

I els poders fàctics periodístics? A Palma hi ha fins a quatre redaccions de diaris impresos i sempre s’ha dit que les portades són molt influents, cada matí...

Nosaltres acabam de passar per una crisi de la Societat de la Informació, amb la recent incautació de telèfons mòbils a diferents periodistes de la ciutat, per ordre judicial. Un fet que és preocupant. En tot cas, la nostra relació hem volguda que fos d’igualtat i no hem governat a cop d’editorial de diari. Els diaris saben quin és el nostre model de Ciutat i nosaltres quina línia editorial té cada diari.

Vostès han estat l’Ajuntament més gran que compartia la batlia durant la legislatura: dos anys pel PSIB, dos per MES. Tanmateix, el socialista José Hila (alcalde predecessor en el càrrec, entre 2015-2017) ha assegurat que no vol tornar a pactar l’alcaldia.

"El bipartidisme és mort. Hi ha nous formats"

L’important d’aquestes eleccions és que l’esquerra guanyi. I hem d’aprendre a créixer junts. I a treballar des de la generositat. El tema de la batlia compartida ja ho tornarem a xerrar, quan guanyem les eleccions. El bipartidisme és mort. Hi ha nous formats. No fem política ficció, sinó fer pactes d’esquerres.

Com veieu la situació a Podem? S’ha tancat la finestra d’oportunitat?

Han de deixar les guerres internes entre uns i altres. Han donat una imatge similar a la dels partits que critiquen. Però Podemos és necessari.

La CUP aterra a les eleccions, amb la seva militància donant suport a la plataforma Crida per Palma. Veieu possible que capitalitzi el vot ecologista descontent?

És del tot legítim que qualsevol es presenti a unes eleccions. Però especialment a Palma, el Govern de la Gent ha estat molt valent. Ho demostren totes aquelles lluites ecologistes, que venien de la legislatura passada, com el Molinar Port Petit. O a model turístic: A mi m’ha entrevistat diaris de mig mon per la regulació del lloguer turístic, inclòs el New York Times.

Per tant, considera que no ho hi ha motius ecologistes o turístics per aquesta decepció?

"No veig gens factible que Crida per Palma tingui representació"

Crec que no està fonamentat. Estem en un moment en que la suma d’esquerres competeix amb la suma de les dretes. I a Palma hi ha dos grans blocs. És legítim i serà benvinguda, si es presenta una candidatura, però tudar vots no crec que sigui la millor opció.

Si finalment hi entressin, els convidaria a sumar en l’actual majoria d’esquerres?

L’esquerra ha de col·laborar, però jo no veig gens factible que tinguin representació.

Els alcaldes sempre diuen que governen per a tothom. En què podria dir Toni Noguera que ha governat per tothom, inclosos els votants del PP?

No ho sé. Allò de governar per a tothom... Jo crec que el que hem de fer és governar per l’interès general. I de les polítiques que hem fet, tota la ciutadania se’n surt beneficiada. Com la gratuïtat del transport públic fins als 16 anys. I aquí tothom hi guanya, independentment d’ideologies.

És molt específic dels plens de l’Ajuntament de Palma que sempre hi ha hagi sorolloses, vistoses i acolorides protestes veïnals dins el saló. Vostè a passat de donar-hi suport, a patir-les. Com ha viscut aquest canvi?

"Si qualque polític no vol que el critiquin, que no es presenti"

De forma bastant natural. La tensió ciutadana és necessària, amb relació als governs. Amb la Federació de veïns hem treballat molt, malgrat que en alguns moments han manifestat el seu descontentament amb el nostre govern. Però en tot cas, hem implicat el veïnat en la presa de decisions (com són els pressupostos participatius). I faig una audiència pública al mes. Si qualque polític no vol que el critiquin, que no es presenti.

I la sobreexposició mediàtica i que l’aturin al carrer. Com l'ha canviat?

Tot és més intens, més contacte amb la gent. I al final vols temps de solitud, per poder desconnectar una mica. I això sí que ho necessit. Més que físic, és de cap.

I llavors, heu pensat en no optar a la reelecció, en cap moment?

Nosaltres consideram que la continuïtat d’aquest govern és important i per això em present per quatre anys més, que en tot cas seran els darrers. Tant per Codi Ètic com per voluntat.