Público
Público

Un any després de les "lleis de desconnexió"

Els partits constitucionalistes convoquen actes per denunciar l'actuació dels partits independentistes durant els plens del passat 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. El president del Parlament, Roger Torrent, defensa l'actuació de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, actualment empresonada.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, responde a un diputado durante el Pleno. | TONI ALBIR (EFE)

Pocs dies abans de la diada de l'11 de setembre, una altra data ha quedat marcada al calendari a les portes del primer aniversari de l'1 d'octubre. Aquest dijous fa un any que el Parlament de Catalunya iniciava el debat parlamentari on s'aprovarien les anomenades "lleis de desconnexió": la llei del referèndum, que permetia celebrar la votació; i la llei de transitorietat jurídica, on s'establien les bases per desconectar-se de l'aparell estatal espanyol en cas que guanyés el 'sí'.

Aquell ple, que va durar dos dies, s'ha distingit en la història parlamentària de Catalunya com un dels més tensos. La tramitació exprés de les dues lleis -en tan sols un dia- per part dels partits independentistes amb la intenció d'evitar vetos jurídics o polítics, va provocar una gran crispació entre els partits constitucionalistes, que van portar a la cambra catalana les pràctiques del filibusterisme -utilitzar les escletxes del reglament per extreure un benefici polític-, L'activitat del ple va aturar-se fins a sis cops per reunir la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus.

Finalment, les lleis es van aprovar amb 71 vots a favor, 10 abstencions i cap en contra, després que els diputats del PP, C's i el PSC, abandonessin la cambra. Va ser en aquest moment que es va produir una de les imatges icòniques d'aquella jornada, la de l'exdiputada dels comuns Àngels Martínez retirant les banderes espanyoles que els populars havien col·locat com a senyal de protesta als seus seients, juntament amb senyeres.

L'independentisme defensa a Forcadell

El protagonisme d'aquells dos dies va recaure en la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, actualment empresonada al Mas d'Enric del Catllar (Tarragonès). Llavors, Forcadell va ser la responsable primera, com a presidenta de la Mesa, que les lleis arribessin al debat parlamentari, passant per sobre de la prohibició expressa del Tribunal Constitucional que penjava sobre aquestes iniciatives i les advertències dels lletrats del Parlament.

L'actual president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat l'actuació de Forcadell un any després: "Van ser uns plens que es van fer conforme el reglament, amb una legitimitat democràtica i una majoria parlamentària molt clara, i van ser unes lleis i uns plens que ens van permetre votar l'1 d'octubre i votar quin futur volíem per aquest país", ha dit Torrent en declaracions a TV3

Paral·lelament, els partits constitucionalistes han previst per aquest dijous diversos actes per denunciar l'actuació de Forcadell i els partits independentistes durant els plens del 6 i el 7 de setembre. El PSC celebra una conferència aquest matí amb la Fundació Rafael Campalans on participaran personalitats del món socialista amb intervencions de la portaveu al Parlament, Eva Granados, l'exdiputat de l'òrbita d'Iniciativam Joan Coscubiela, i el mateix líder del PSC, Miquel Iceta. Sota el lema "¡Nunca más! Mai més!", Ciutadans també farà un acte al Moll de Bosch i Alsina de Barcelona a les 19.00 h amb la presència del líder del partit, Albert Rivera, la cap de llistes a Catalunya, Inés Arrimadas, i el diputat i portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa

Per últim, el president del PPC, Xavier García Albiol, ha convocat una reunió al Parlament amb els diputats populars i membres de la Junta directiva del partit per recordar els fets de l'any passat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?