Público
Público

Dos anys de presó per a Arantxa Sánchez Vicario i més de tres anys pel seu exmarit per amagar patrimoni

Segons la condemna, haurien ideat un pla per descapitalitzar-se i evitar el pagament d'un milionari deute amb un banc que, prèviament, els havia aportat els fons per afrontar una multa d'Hisenda per frau fiscal

La extenista Arantxa Sánchez Vicario (d) a su salida del último día del juicio acusada por alzamiento de bienes, a 15 de septiembre de 2023, en Barcelona,.
L'extennista Arantxa Sánchez Vicario en una imatge de l'any passat. Kike Rincón / Europa Press

El jutjat penal número 25 de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó a l'extennista Arantxa Sánchez Vicario per haver amagat part del seu patrimoni per no pagar un deute. L'esportista va acceptar els fets i una rebaixa de la pena, que no suposarà l'ingrés efectiu a presó. L'origen del deute era un aval bancari per afrontar una multa prèvia d'Hisenda per frau fiscal

El seu exmarit, Josep Santacana, ha estat condemnat a tres anys i tres mesos de presó, i la resta d'acusats, a un any i tres mesos. Tots hauran de pagar multa i Sánchez Vicario i Santacana hauran de pagar 6,6 milions del deute a un banc luxemburguès, que els havia avalat per afrontar la multa a Hisenda. 

La sentència també acorda la suspensió de la pena imposada a Arantxa Sánchez Vicario i a un altre dels condemnats durant un període de 2 anys sense cometre altres fets delictius. Tal com recull la sentència, queda totalment acreditat que Arantxa disposava en tot moment de patrimoni suficient per pagar el deute. No obstant, mitjançant la venda de patrimoni, va impossibilitar-ne el cobrament. "Ni un sol euro es va destinar al pagament del deute", assegura l'escrit.

La sentència considera provat que l'exmarit de la tennista li gestionava el patrimoni

Pel que fa a l'exmarit de la tennista, que no va acceptar els fets ni la culpa, la sentència estableix que queda acreditat que era ell qui gestionava el patrimoni de d'Arantxa des del 2009, quan es van casar, se'n va fer càrrec i en va apartar els pares de l'exesportista. A més, va "idear i dur a terme les operacions de despatrimonialització que van comportar la impossibilitat de pagar el deute contret" amb el banc.

En aquest sentit, la magistrada considera "absolutament creïble" que Arantxa no tingués coneixements de gestió patrimonial, "ni probablement interès", i que sempre hagués cedit aquesta gestió a terceres persones, primer els seus pares i després el seu marit.

Santacana, segons la sentència, havia treballat al sector immobiliari i tenia coneixements i interès directe en aquesta gestió, a més de ser la persona de màxima confiança de l'esportista. No obstant, això no eximeix Arantxa que no es fes càrrec directe de la gestió del seu propi patrimoni, ja que "evidentment tenia ple coneixement del que es feia amb el seu patrimoni i va estar-ne gaudint, amb ple coneixement del deute que tenia amb el Banc de Luxemburg, però no tenia capacitat ni coneixements per dirigir les operacions de despatrimonialització", conclou la sentència.

Deute originari amb Hisenda

El deute de Sánchez Vicario amb l'Agencia Tributària va ser avalat i pagat per un banc espanyol, que alhora va rebre, l'abril i l'octubre del 2010, un total de 5,2 milions d'un banc de Luxemburg, que va ser qui va demanar els diners a l'extennista. En no cobrar, aquest segon banc va interposar una demanda el març del 2011 contra l'esportista, que va acabar amb una sentència d'un jutjat d'Esplugues de Llobregat, el setembre del 2013, que condemnava Sánchez Vicario a pagar el deute. La jugadora no va pagar i una interlocutòria del gener del 2014 va fer executar la sentència per valor de 7,5 milions, tenint en compte els interessos.

Per evitar pagar, el matrimoni va traspassar una vintena de propietats a una societat uruguaiana

Segons la sentència, per evitar l'embargament de comptes i propietats, Sánchez Vicario i el seu aleshores marit, Josep Santacana, juntament amb altres persones, van idear un pla per descapitalitzar-se i frustrar l'execució de la sentència. Van buidar tots els comptes bancaris, van desaparèixer totes les quantitats que havia cobrat en procediments judicials contra els seus pares i altres persones, i fins i tot els diners cobrats, alguns de forma opaca, de part de mitjans de comunicació o en concepte de drets d'autor d'un llibre del 2010.

Entre d'altres operacions, el matrimoni va traspassar una vintena d'habitatges, places d'aparcament, terrenys i locals situats a diversos punts de Catalunya i de Formentera a una societat uruguaiana. Els altres condemnats van actuar com a testaferros o mitjancers en aquestes societats i van facilitar el traspàs de les propietats a altres empreses fora d'Espanya.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?