Público
Público

Aprovada la llei que blinda la resposta del Govern a la sentència del 25% de castellà a les aules

Ha tingut el suport d'ERC, Junts, els Comuns i PSC, els impulsors de la norma després de mesos de negociacions per assolir un consens en l'ús del català a l'escola. Després d'un debat crispat per la dreta espanyolista i enmig dels agraïments mutus entre els partits impulsors, la norma consolida l'estratègia del Govern per evitar els percentatges

El president del Govern, Pere Aragonès, amb més representants de l'executiu, i dels grups parlamentaris de PSC-Units, ERC, Junts i En Comú Podem, a les escales del Parlament després d'aprovar la llei del català per respondre la sentència del 25%.
El president del Govern, Pere Aragonès, amb més representants de l'executiu, i dels grups parlamentaris de PSC-Units, ERC, Junts i En Comú Podem, a les escales del Parlament després d'aprovar la llei del català per respondre la sentència del 25%. Bernat Vilaró / ACN

Foto de família, aplaudiments, petons i abraçades ha estat el que han fet els diputats d'ERC, Junts per Catalunya (JxCat), Comuns i PSC, juntament amb entitats socials, un cop aprovada, finalment, la llei sobre les llengües a l'escola amb què el Govern vol driblar la sentència del 25% de castellà a les aules. 

Amb 102 vots a favor, 29 en contra i una abstenció, es tracta d'una llei que arriba tard. Primer, per les dificultats en la negociació -JxCat es va desmarcar d'un acord previ, assolit el març-, i després pels intents d'obstrucció de Vox, PP i Ciutadans, que la van enviar al Consell de Garanties Estatutàries. L'ens parlamentari va validar-la aquest dimarts, confirmant que s'adequava al marc legislatiu vigent. Més d'una setmana més tard, això sí, i un cop ja superat el termini que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia donat a la Generalitat per complir la sentència.

La llei ha arribat més tard del previst per les difícils negociacions i l'intent d'obstrucció de PP, Vox i Cs

Aquesta llei és l'eina principal, però no única, amb què el Govern ha donat resposta a la sentència del TSJC amb la intenció de no complir percentatges. La segona es tracta d'un decret-llei aprovat la setmana passada, que defuig l'aplicació de paràmetres numèrics i estableix que el Departament d'Educació és el responsable últim dels projectes lingüístics de cada escola.

Cap al Tribunal Constitucional

La llei s’ha aprovat al Parlament després de dues hores de debat, molt crispat per part de les formacions espanyolistes, que han acusat els partits impulsors de la norma -no tots ells independentistes- de legislar a favor del "monolingüisme" i contra el castellà. "Defensar el català no es atacar el castellà, que també es llengua materna de molts catalans", els ha recordat el president del grup del PSC, Salvador Illa.

Les tres formacions ja havien anunciat, i han reiterat, que es querellaran contra els responsables per desobediència per "incomplir la sentència" i també que portaran la nova norma al Tribunal Constitucional. El PSC, altra vegada, aquesta per veu de la portaveu del grup, Alicia Romero, ha defensat que no hi ha res en el text que contradigui ni l'Estatut ni la Constitució, ni contra el castellà. La llei reconeix per primera vegada el seu rol dins el sistema educatiu atorgant-li el qualificatiu de "llengua d'ús curricular".

El PSC ha retret al Govern no haver preservat el consens amb l'impuls del decret-llei

Tot i això, el PSC sí que ha retret al Govern "no haver preservat el consens" amb l'impuls del decret-llei, que consideren "desafiant" perquè estableix que no s'aplicarà cap tipus de percentatge ni fa menció a l'ús curricular del castellà. "Pensem que això no és respectar els acords i representa una mirada estreta", ha criticat Romero.

En conjunt, però, els quatre partits impulsors han celebrat la feina feta que ha permès arribar a un acord "de consens", una qüestió especialment destacada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha fet una intervenció que no estava prevista. 

Aragonès ha posat èmfasi en què les negociacions han requerit "acceptar matisos i no anar a la velocitat que es voldria", però ha posat en valor el "gran acord de consens" que està obert a què els que no ho han fet s’hi puguin sumar més endavant. "No dimitim de la nostra responsabilitat de legislar en les qüestions de país", ha afirmat. Els Comuns, per la seva banda, s'han felicitat per "blindar la immersió malgrat el soroll i la crispació", en paraules de la presidenta del grup, Jéssica Albiach.

Interpretacions divergents

La llei sempre ha tingut interpretacions diferenciades per part dels mateixos impulsors. El PSC afirma que "reconeix per primera vegada el castellà" a l'escola, un diagnòstic que comparteix amb la CUP, que hi ha exercit una oposició frontal per aquest motiu. "Es tracta del primer pas per introduir el bilingüisme a les escoles catalanes", ha denunciat el diputat Carles Riera, que ha criticat també la "manca de consens real" amb les entitats i el sector educatiu. JxCat, ERC i Comuns, per la seva banda, no comparteixen aquesta visió i defensen que el text engloba una "proposició de consens" pel que fa als usos lingüístics.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?