Aquestes són les comarques i municipis de Catalunya que més població guanyaran la propera dècada

En les properes dues dècades Catalunya seguirà guanyant població, fonamentalment gràcies a un saldo migratori positiu, un fet que es traduirà en què la gran majoria de localitats veuran créixer el nombre de veïns. Si més no, aquest és l'escenari mitjà que ofereix la projecció demogràfica que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha presentat aquest dilluns. El creixement natural, en canvi, serà negatiu, de manera que s'accentuarà l'envelliment de la població, una tendència que ja fa temps que s'arrossega.

En concret, l'Idescat pronostica que fins el 2034 el nombre de residents creixerà en 791 municipis catalans, mentre que disminuirà en 147 i es mantindrà estable en 9, sempre segons l'escenari mitjà, considerat el més probable. En només 85 el creixement natural serà positiu, mentre que en el cas del saldo migratori la mateixa situació es donarà en 919 localitats, el 97% del total.

En global, la població a Catalunya se situaria en 8.553.637 persones el 2034, el que suposa un 6,8% més -541.000 habitants més- que el 2024. El creixement s'alentiria la següent dècada, ja que el 2044 el total seria de 8.836.902, tot just poc més de 280.000 que deu anys enrere.

El creixement demogràfic previst serà molt desigual a nivell territorial, amb comarques amb un gran augment en termes relatius i d'altres que n'experimentaran un de molt menor o que, gairebé, es quedaran estancades. Si que és cert, però, que la previsió de l'Idescat és que totes guanyin població.

On més s'incrementarà en la propera dècada -sempre en termes relatius- és al Baix Penedès, amb un 18,5% -passarà de 118.000 a 140.000 persones-; seguit de la Garrotxa, 14,8% (gairebé 10.000 més, per superar els 71.000 habitants); el Moianès, amb el 13,3%; la Selva, amb el 13,0%; el Baix Camp (12,6%), el Garraf (12,4%) i el Tarragonès (12,2%). En general, són comarques que ja han acumulat un augment demogràfic significatiu en el que portem de segle.

En l'extrem contrari, les comarques amb un menor auge poblacional seran la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, amb el 0,9% i l'1,0%, respectivament, el que es traduirà en tot just 197 i 110 habitants més en cada cas. Per sobre apareixen el Solsonès i les Garrigues, amb un guany del 2,9%; el Barcelonès, amb el 3,1%, i l'Alt Urgell, amb el 3,3%.

Els municipis

Pel que als municipis, entre els de més de 5.000 habitants els que creixerien més en termes relatius serien Cunit, amb el 27,8% -superarà els 20.000 veïns, quan ara no arriba als 16.000-; Calafell, amb un 23,7% que li permetrà situar-se a tocar dels 40.000 residents; i Llagostera, amb un 22,5% que comportarà anar més enllà dels 11.500 empadronats. Tant Cunit com Calafell se situen al Baix Penedès, la comarca amb major creixement. Castell – Platja d'Aro, el Catllar, Maçanet de la Selva, Mont-roig del Camp, Piera i Salou seran els altres nuclis amb increments superiors al 20% de la població actual.

A l'altre extrem, Badia del Vallès (-3,1%), la Llagosta (-2,9%) i la Sénia (-1,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població. Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès, Parets del Vallès, Martorell i Cerdanyola del Vallès també experimentarien un creixement negatiu, mentre que Barcelona augmentaria en uns 40.000 el volum de veïns, el que suposaria un increment del 2,5% en tota la dècada.