Arriba el Primavera Sound 2025
El macrofestival de música barceloní ofereix més de 311 actuacions en directe a la ciutat

Barcelona--Actualitzat a
Torna la primavera musical a Barcelona. Aquesta tarda, a les 16 h, obren les portes del Parc del Fòrum de la 23a edició del festival més internacional de la ciutat, i un dels més prestigiosos del món: el Primavera Sound. Aquesta edició marca un any de consolidació després de les incerteses provocades per la Covid i la cancel·lació dels festivals de Madrid i de tota la gira llatinoamericana.
Enguany, el Primavera Sound fa una aposta decidida per la música més pop i ballable, però alhora, planteja algunes incògnites. La programació pot semblar, a primera vista, menys espectacular que en edicions anteriors. Els caps de cartell com Charli XCX, Sabrina Carpenter o Chappell Roan són, segurament artistes molt escoltades ara mateix a les xarxes, però no són llegendes de talla internacional.
Tot i així, l’orientació cap a una oferta més comercial no ha desanimat el públic. Ben al contrari seran prop de 290.000 espectadors amb totes les entrades i abonaments exhaurits des del passat febrer. Un any més, Barcelona es confirma com a capital global de la música en directe.
El cartell és tan divers que es converteix en una empresa de seguiment inassequible: LCD Soundsystem, pioners del dance punk. FKA Twigs, coneguda per la seva innovació artística. Haim, amb el seu característic pop-rock. Jamie XX, productor i DJ reconegut. Beach House, amb el seu dream pop eteri. Amelie Lens, referent de la música electrònica. IDLES, coneguts pel seu punk enèrgic. Beabadoobee, amb el seu estil indie-pop. Turnstile, banda de hardcore punk. Anohni and the Johnsons, amb la seva proposta avantguardista, Amaia, representant de la música pop espanyola i Carolina Durante, banda madrilenya de rock alternatiu, entre molts altres.
Primavera a la Ciutat farà que Primavera Sound Barcelona 2025 ressoni molt més enllà del Parc del Fòrum i de les jornades principals del festival. Una programació paral·lela de concerts, repartida entre la Sala Apol·lo, Razzmatazz, Paral·lel 62, La Nau, LAUT i Enfants, que arrencarà el dilluns 2 de juny i s'estendrà dimarts 3, dimecres 4 i diumenge 8 de juny. A més, també com a part de Primavera a la Ciutat, Primavera Pro presentarà una vintena de concerts d'entrada lliure i gratuïta en horari diürn al CCCB.
Un Primavera més Pop... i menys Primavera? El cartell del 2025 marca un gir clar cap a una estètica més pop, més viral, més jove. Els grans noms consagrats han desaparegut gairebé del tot. Sembla que la música del passat ja no hi té lloc, com si s’hagués decidit tancar la porta a tota una generació de referents que han estat fonamentals en la construcció del paisatge sonor actual.
És com si el festival hagués volgut expulsar definitivament el públic sènior, aquells que hi érem quan Primavera era sinònim de risc, de qualitat i de pont entre generacions. I encara més greu: és com si els joves ja no tinguessin l’oportunitat de descobrir, en directe, aquells artistes que són arrels i fonaments del que ara escolten. Que lluny queda aquell concert mític de The Cure en 2012 o Radiohead en 2016… El discurs transgeneracional que havia fet tan rica l'experiència Primavera, s’ha esvaït.
També sorprenen algunes decisions de programació. Fontaines D.C., possiblement una de les millors bandes del cartell, toquen a les 20:30, amb llum de dia, just abans que Chappell Roan actuï en prime time. Una elecció difícil de defensar artísticament si tenim en compte la trajectòria sòlida dels irlandesos, amb una discografia reconeguda i consolidada, davant d’una artista amb tot just un disc, això sí, elevat a fenomen gràcies a l’efecte multiplicador de les xarxes.
La pregunta és inevitable: en què es vol convertir el Primavera Sound? Un aparador de hits ballables i virals o un festival que vehicula la música amb criteri, amb profunditat, amb continuïtat generacional? La nova aposta del festival sembla desterrar les guitarres i les bateries del Fòrum per entronitzar definitivament la música sense instruments, sintètica, de l’Auto-Tune, de melodies creades per software, com el programa Ableton Live (la IA de la música) que pot compondre i produir una cançó en pocs minuts. És aquest el futur del Primavera, quan ja tenim un Sónar a Barcelona?
Una altra qüestió preocupant: el Primavera Sound és cada vegada més car, però alhora es va encongint: En artistes consagrats, però també en espai. L’any passat es van esfumar els escenaris de la platja de Sant Adrià del Besòs, i aquest 2025 ens trobem amb una pèrdua encara més rellevant: la desaparició de l’Auditori Fòrum (CCIB). No s’ha explicat oficialment el motiu, però la seva absència afecta de manera decisiva l’essència del festival. L’Auditori era un espai únic: un refugi per a les propostes més arriscades i avantguardistes, on l’escolta era profunda, íntima i immersiva. Lluny del soroll, de les aglomeracions, dels espectadors maleducats que converteixen els concerts en un malson per qui vol escoltar música. Aquest any, l’Auditori ha estat substituït per sales com l’Apolo i Paral·lel 62, situades a més de 7 quilòmetres del recinte principal. Allò que abans es resolia amb una caminada de cinc minuts ara implica una hora i deu de trajecte. Una decisió que sembla mancada de lògica i respecte pel públic.
Però malgrat tot, el Primavera Sound és tan poderós, tan magnètic i tan ric en propostes, que la majoria de públic el viurà amb passió. El festival aconsegueix superar les seves pròpies contradiccions. La seva força, la seva dimensió i èxit, minimitzen els errors, amaguen les omissions i neutralitzen, fins i tot, la seva supèrbia.
Amb les oïdes ben obertes (sempre que el públic ho permeti), ens endinsarem de nou en la immensitat del festival i la seva proposta inabastable de música a tot drap. Bentornada Primavera!

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.