Público
Público
violència masclista

Atacs d'ansietat i rànquings de productivitat: l'enquesta d'Interior sobre violència sexual que genera més violència

L'enquesta sobre violència sexual del Departament d'Interior, adjudicada al GESOP, està mancada de perspectiva de gènere. 'Públic' parla amb dues treballadores que relaten com el qüestionari revictimitza les enquestades i denuncien diverses vulneracions laborals. Fonts expertes asseguren que infringeix les recomanacions de l'OMS per garantir el benestar i la seguretat de les dones.

Manifestació contra la violència masclista a Barcelona aquest 25 de novembre. Joel Kashila
Manifestació contra la violència masclista a Barcelona aquest 25 de novembre. Joel Kashila

Les lectores d’aquest diari potser hauran rebut una trucada durant els darrers mesos en què se'ls ha demanat de participar en una enquesta sobre violència masclista de la Generalitat. Si és el cas, hauran hagut de respondre una reguitzell de preguntes i relatar les agressions masclistes viscudes durant la seva vida. Es tracta de l’Enquesta sobre violències sexuals a Catalunya de 2019, que té per objectiu conèixer a fons la situació de la violència masclista a casa nostra per tal de lluitar-hi en contra des de l'administració pública. El problema és quan l'enquesta provoca reproduir algunes de les situacions contra les quals, teòricament, vol lluitar. Públic ha tingut accés al qüestionari i ha pogut parlar amb algunes de les treballadores, que afirmen que a l’estudi manca perspectiva de gènere, relaten el dur impacte cap a les dones enquestades i denuncien diverses vulneracions laborals.

Fa uns mesos, unes amigues de la Marta i la Laura (noms ficticis) els van rebotar un missatge difós pel mail del màster d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de la Universitat de Barcelona (UB) en el qual se’ls feia arribar una oferta de feina: "GESOP SL busca integrar al seu equip habitual de treball un grup de dones que estiguin estudiant o hagin estudiat temes relacionats amb les diferències de gènere, violència sexual o masclista, per participar realitzant enquestes per telèfon des de les nostres oficines".

La feina, oferida pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) a qui el Departament d’Interior va adjudicar l’enquesta, consistia a fer entrevistes telefòniques a 10.000 dones residents a Catalunya preguntant sobre experiències de violència sexual: si les han insultat pel seu físic, si han rebut vídeos de contingut sexual sense el seu consentiment, o situacions de violència física com si els han fet tocaments sexuals o les han violat. El qüestionari recull fins a 21 supòsits d’agressions de diversa mena, sempre perpetrades per homes cap a dones.

La Marta i la Laura, ambdues amb formació acadèmica especialitzada en gènere i amb vincles al moviment feminista, van acceptar la feina. Eren conscients que es tractava d’un procés dur, tant per a elles com per a les enquestades, per això els va sorprendre que al full d’instruccions repartit per les coordinadores del GESOP s’especifiqués que si les enquestades "comencen a explicar-nos la seva experiència personal, més enllà del qüestionari" havien de dir que "no eren especialistes en el tema" i que "no podien fer res". A poc a poc, van començar a sospitar que les persones que hi havia al darrere del projecte no havien tingut en compte el benestar de cap de les dones implicades.

Les dones entrevistades només són fonts d'informació

Les sospites de la Marta i la Laura es va confirmar en veure les preguntes. I sobretot, posant-les en pràctica. En primer lloc, el qüestionari planteja els 21 supòsits d’agressions i les enquestades han d’explicar quants cops els han viscut. Problema número u: l’enquesta només recull les experiències de violència masclista viscudes a partir dels 15 anys, tal com deixa clar la formulació de la pregunta.

"Una companya va rebre una trucada d’una dona que havia estat violada quan era menor de 10 anys diversos cops i que, fins i tot, va haver d’avortar. Va haver-li de preguntar pels 21 supòsits d’agressions, la majoria dels quals havia viscut, però responent ‘no’, perquè tots ells els havia patit abans dels 15 anys". Relata la Laura que l’entrevistada va entrar en una crisi d’ansietat per telèfon, i que la seva companya, per tal de no mantenir-la així durant tota l’enquesta, va desobeir les normes de les coordinadores aturant l’enquesta i traient-la de la base de dades. "No li faràs una enquesta de 30 a 40 minuts a una persona en aquest estat".

Públic ha parlat amb la metodòloga especialitzada en violència masclista i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra Amalia Gómez, qui recorda que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fixa recomanacions per assegurar la seguretat, el respecte i el benestar emocional de les dones: "Les enquestes d’aquest tipus no es poden gestionar, coordinar o executar com si fossin enquestes d’investigació de mercat o consultes sobre la intenció de vot", explica Gómez. L’OMS estableix que l’enquesta ha d’estar dissenyada per "reduir qualsevol situació emocional que perjudiqui la dona": "Una enquesta com aquesta implica reviure emocions com ara por, angoixa, humiliació. També pot ser que l’enquesta sigui la primera oportunitat per parlar sobre un tema silenciat per la càrrega que suposa", recorda Gómez.

"Si no tens ni idea de gènere o feminisme, i et pregunten si has canviat la manera de vestir després d'una agressió, entens que hi ha algun motiu per canviar la manera de vestir"

A banda de les diverses agressions, el qüestionari també inclou una bateria de subpreguntes a respondre en cada situació de violència. Preguntes que recullen quan van passar els fets, qui era l’agressor, si va haver-hi testimonis o com estava emocionalment després de l’agressió l’entrevistada, entre altres. La Laura, però, critica que haver-les de repetir per cada agressió recollida era un tràmit dolorós i sense sentit: "A mi em va tocar recollir un cas d’una violació grupal contra tres adolescents, que les van drogar i les van violar durant 24 hores. Els hi van fer moltes coses que sortien a l’enquesta, i per cadascuna d’elles vaig haver de preguntar qui ho va fer, on, si hi havia algú... Jo ja coneixia tots els detalls el primer cop que m’ho va explicar, no calia. Clar, quan et violen, no et violen i punt. Em sentia com un policia que estava fent repetir i recordar-ho tot contínuament".

D’altra banda, la Laura i la Marta també van haver de preguntar si havien canviat la manera de vestir després d’haver patit l’agressió, o si semblava que "l’agressor anés sota la influència de drogues i/o alcohol", així com si ella també havia consumit alguna substància. "Si tu no tens ni idea de gènere o feminisme, i et pregunten si has canviat la manera de vestir, entens que hi ha algun motiu per canviar la manera de vestir. És pervers", considera la Laura. "Segons l’OMS, totes les preguntes han d'estar formulades de manera que la dona senti que li estan donant suport i que no se senti jutjada de cap manera. L’elaboració de l’enquesta ha d’invertir molts esforços perquè les dones, que ja han patit molt, no se sentin culpabilitzades o estigmatitzades", recalca Gómez.

Públic no ha pogut contrastar aquestes crítiques amb el Departament d'Interior, responsable de l'enquesta, ja que no ha atès la petició d'informació d'aquest diari.

Un rànquing de productivitat

Amb tot, les dues treballadores expliquen diversos casos on les enquestades pateixen una crisi per telèfon. Elles, però, no només no podien allargar-se a atendre-les, sinó que eren castigades per "baixa productivitat" si ho feien. Això és el que li va passar a la Marta, que va encadenar diverses trucades de més de 40 minuts: "Si t’estic demanant tota aquesta informació per treure dades, el mínim que puc fer és escoltar-te. Sobretot amb dones grans, que es notava que no havien parlat d’això mai amb ningú". El registre de les trucades de la Marta, però, va començar a descendir al rànquing que registraven les coordinadores, fins que van advertir-la que estava per sota de la productivitat estimada.

"La dona no pot ser considerada com una mera font d’informació, és una intervenció que ha de perseguir un objectiu de restauració"

Finalment, a la Marta van rescindir-li el contracte uns dies abans del que tenia firmat per aquest motiu: "Van explicar que, com que s’acabava l’estudi i jo estava al grup de baixa productivitat, seria la primera persona que em donessin de baixa. Ho van fer davant de tothom, amb la voluntat que totes sabessin que, si no complien amb el barem de productivitat, els hi podria passar el mateix que jo".

"Una enquesta com aquesta mai es pot fer sota criteris de productivitat", explica Amàlia Gómez: "L’OMS estableix que l’enquestadora ha d’estar formada per derivar la persona entrevistada als serveis que siguin necessaris, així com fer constar explícitament un posicionament de suport. La dona no pot ser considerada com una mera font d’informació, és una intervenció que ha de perseguir un objectiu de restauració".

Aquest diari ha pogut parlar amb la responsable de la gestió de recursos humans del GESOP, Anna Andreu, qui defensa els criteris empresarials aplicats: "Això és una empresa, i utilitzem les condicions normals s'apliquen a altres estudis que hem fet".

Comentaris masclistes i falta d'atenció psicològica

El rànquing de productivitat, però, no és l'únic element que aquestes treballadores destaquen pel que fa a les condicions de treball. El sou que oferia GESOP per fer l'enquesta de la Generalitat és de 6,5 euros l’hora: "Em resulta força paradoxal que una enquesta per prevenir la violència masclista contracti dones, els exigeixi estudis especialitzats en gènere i després ens sotmeti a aquesta precarietat. És a dir, ens aboquen a la feminització de la pobresa", denuncia la Laura. "Nosaltres vam posar l'anunci que ens semblava i vam explicar les condicions. Com a empresa, fem el que podem", es defensa Andreu.

L’impacte que l’enquesta generava a les entrevistades també el podia generar a les mateixes entrevistadores, després d’hores escoltant casos d’abusos: "Teníem 10 minuts de descans de pantalla cada dues hores. Però per agafar-me’ls, havia d’activar un cronòmetre al meu ordinador. Després, avisar a les coordinadores, on de vegades es feia cua. No em donava temps ni a demanar-me un cafè. Si estàs fent una enquesta sobre xarxes socials, doncs vale, t’atures 10 minuts i prou. Però no em sembla que sigui el mateix que estar set hores al dia escoltant casos de violència sexual", relata la Laura. Per contra, Anna Andreu nega que això fos així: "Els 10 minuts de descans vénen fixats per protocol, és una pauta. Però si algú necessitava fer una volta o prendre un cafè, podia. Hem tingut la màxima consideració".

"Quan vaig compartir la duresa d'algunes entrevistes, em van dir que m’ho havia de prendre com si fos una telenovel·la perquè no m’afectés tant"

La Marta explica a aquest diari que després d’una trucada molt dura es va desfer: "Em vaig posar a plorar. En aquell moment no hi havia cap psicòloga, així que em van atendre les coordinadores amb comentaris nefastos. Em deien que no tots els homes són iguals... Em generava molta ràbia i molta impotència". L’empresa els hi havia comunicat en iniciar la feina que tindrien accés a una psicòloga, però totes dues afirmen que era molt difícil accedir-hi. De fet, asseguren que no es tractava ni d’una psicòloga professional: "Era de les persones més formades en gènere, sí. Però tenia el màster d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. No era psicòloga".

Encara més greu era l’actitud de les coordinadores que, segons relaten totes dues treballadores, feien comentaris absolutament desafortunats en un intent de rebaixar la tensió: "Vaig haver de recollir el testimoni de diverses violacions grupals. Quan vaig compartir la duresa de les entrevistes, elles em van dir que m’ho havia de prendre com si fos una telenovel·la perquè no m’afectés tant". Per altra banda, la Marta explica que una companya seva va demanar no agafar una trucada després d’haver atès un testimoni molt dur: "La resposta de la coordinadora va ser dir-li que tan dura no seria perquè l’havia vist rient amb la treballadora del costat".

L’exemple més tronat, però, l’explica la Laura, quan va compartir que havia de descartar una agressió perquè havia passat a Andorra: "Com que l’enquesta està acotada a Catalunya, no vaig poder recollir una agressió molt bèstia. Ho vaig compartir i per provar de rebaixar tensió, la coordinadora va dir: ‘Haurem d’anar a fer turisme sexual a Andorra!'".