Público
Público

ATEMPTATS CATALUNYA Vuit religions contra el terrorisme

Representants de les principals esglésies cristianes i de les comunitats musulmana, jueva, budista, taoista, sikh, hinduista i bahai han assistit a l'acte multirreligiós a Barcelona. Cambrils també ha celebrat un emotiu acte multirreligiós.

Acte multirreligiós d'homenatge ales víctimes dels atemptats de Catalunya. FOTO: Xavi Herrero

carles bellsolà / jordi sans

"Pau", "unitat" i "convivència". Aquest ha estat el principal missatge que ha volgut transmetre l'acte multirreligiós que s'ha celebrat aquest dijous a les sis de la tarda en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de fa justament una setmana. L'acte, al Museu Marítim de Barcelona, no gaire lluny de l'escenari de l'atemptat de La Rambla, ha unit representants de vuit religions diferents amb presència a Catalunya, a més de laics i ateus, i polítics de totes les administracions, encapçalats pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L'acte, convocat i organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, arriba després de les crítiques que va rebre la missa en memòria de les víctimes del passat diumenge a la Sagrada Família, amb presència no només de Puigdemont i Colau sinó també del president del Govern central, Mariano Rajoy, i els reis d'Espanya. Unes crítiques que es van centrar en la inconveniència d'excloure altres religions, i en les paraules de l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que en la seva homilia va apel·lar a la "unió" i va condemnar la "divisió", en un discurs que molts van interpretar com a dirigit contra el sobiranisme català.

A diferència de diumenge, avui sí que s'han tingut en compte totes les sensibilitats religioses. Hi han estat convidats -en posicions d'honor, fins i tot davant dels polítics- representants de les principals esglésies cristianes -catòlics, ortodoxos, evangèlics, testimonis de Jehovà i també mormons-, i de les comunitats musulmana, jueva, budista, taoista, sikh, hinduista i bahai.

Després que l'Orquestra Àrab de Barcelona interpretés una versió del Cant dels Ocells, l'actriu Carme Sansa ha obert els parlaments recordant un per un el nom de pila de les 15 víctimes de Barcelona i Cambrils, i refermant la "resposta de pau i unitat" de la ciutadania catalana i barcelonina davant el terrorisme.

"Amb el cap ben alt volem insistir un cop més: no tenim por", ha proclamat Sansa, que ha reivindicat la Catalunya "diversa", "acollidora" i "democràtica" enfront del terror, i que ha reclamat una resposta de "pluralitat, respecte i inclusió". Així mateix, ha assenyalat que els atemptats volien "destruir" justament "aquesta idea de convivència", i ha citat Gandhi per afirmar que "no hi camí per a la pau", perquè "la pau és el camí". Igualment ha citat Paco Candel i el seu concepte d'un "sol poble" català, "amb una identitat construït des de la diversitat", conjurant tàcitament el risc de fractura entre comunitats després dels atemptats, comesos per terroristes d'origen magribí.

"La diversitat cultural i religiosa és el principal element vertebrador de cohesió i pau social", ha assenyalat l'actriu, que ha destacat aquesta diversitat com a "anticossos de l'odi". Així mateix, ha considerat que "actes inclusius com el d'avui són importants per vèncer la intolerància i la por".

El discurs també ha tingut un apartat dedicat especialment als joves, al·ludint també al fet que els yihadistes que van cometre els atemptats eren joves aparentment arrelats a Catalunya. En aquest sentit, Sansa ha recordat que "la joventut no sempre és fàcil", especialment "en un context de crisi i manca d'oportunitats" i de "dificultat per formar la pròpia identitat". Però s'ha mostrat esperançada en apel·lar a la "joventut activa" i "integrada". "Cuidem-los, escoltem-los", ha demanat, perquè "són el nostre futur".

No menys significatiu ha estat l'apartat de les lectures, a càrrec de membres del projecte Constructors de Ponts de la Unesco, que vol afavorir el diàleg interreligiós entre els joves. Les lectures religioses, de l'Evangeli, l'Alcorà, la Torà i de la tradició budista, s'han centrat en els conceptes de la pau i la diversitat -com ara uns versets del Levític cridant a respectar els estrangers que viuen entre nosaltres-. I en la mateixa línia s'ha elegit la lectura laica: diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, entre ells els que proclamen la llibertat religiosa, d'opinió i de buscar asil.

Ofrena floral cap a la Rambla després de l'acte multirreligiós d'homenatge als atemptats de Catalunya. FOTO: Xavi Herrero

Ofrena floral cap a la Rambla després de l'acte multirreligiós d'homenatge als atemptats de Catalunya. FOTO: Xavi Herrero

Com a colofó, i també en la mateixa tònica de pluralitat religiosa, un nombrós grup de joves ha confeccionat una ofrena floral en record de les víctimes, en representació de totes les comunitats religioses participants i també de laics i ateus, personificats per la Fundació Ferrer i Guàrdia i l'associació Ateus de Catalunya. Els mateixos joves han marxat a continuació en direcció al mosaic de Joan Miró a la Rambla, a dipositar l'ofrena floral.

A l'acte hi han assistit un bon nombre de representants polítics. A més de Colau i Puigdemont, hi eren en les primeres files el ministre de Justícia, Rafael Català; el delegat del Govern central, Enric Millo, o el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, entre d'altres. I cap d'ells no ha intervingut en l'acte, deixant tot el protagonisme als representants de les diferents confessions religioses.

En un lloc també d'honor -però per darrere de representants polítics i religiosos-, membres dels diferents cossos de seguretat: Mossos, Guàrdia Urbana, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil, compartint el mateix espai, lluny de les polèmiques dels darrers dies als mitjans i a les xarxes i fent profussió de fotos de l'acte. També s'han prodigat en fotos un bon nombre de convidats a l'acte, especialment per part de les associacions de musulmans. En aquest cas, en forma de 'selfies' amb l'alcaldessa.

Desig de pau també a Cambrils

La sala de plens de l’Ajuntament de Cambrils també es va omplir a vessar de ciutadans i autoritats per celebrar un acte interreligiós i interconviccional que aplegava les diverses comunitats del municipi. Personalitats polítiques, cristians i musulmans van coincidir en un missatge de pau i de condemna a qualsevol tipus d’acte terrorista després dels fets ocorreguts la setmana passada a Barcelona i Cambrils.

L’acte, presidit per l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i amb la presència de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el delegada del Govern a Tarragona, Òscar Peris, i el secretari de Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós junt amb altres membres del consistori, del Parlament i del Senat, va començar amb un Cant del ocells emotiu que va impregnar la cerimònia d’un ambient solemne i emotiu que buscava consens.

Aquest consens arribava en forma de paraules. L’alcaldessa de la localitat obria un torn de parlaments que sota el lema ‘Tots som Cambrils’ que tenien una voluntat de construir ponts entre diferents creences que malgrat tot compartien un mateix municipi, Cambrils, i eren, en paraules de la batllessa “una mostra de pau”.

Mendoza recordava que a Cambrils hi cabia tothom perquè és un localitat “oberta a diferents maneres de pensar i de creure i ho seguirà sent”. De la mateixa manera defensava que uns valors de pau i convivència són els que donen “unitat com a poble” que malgrat els mals moments continuava “obert a tothom i a totes les formes de pensar i de creure i tot i les complicacions i les proves que el dia a dia ens ha anat posant”.

Als parlaments també hi van participar representants de la comunitat evangèlica, catòlica, dels testimonis de Jehovà i de la comunitat musulmana que van llegir textos sagrats de les respectives fes i van coincidir en llançar un missatge de pau i d’unitat i en apostar en la necessitat de fer el bé i deixar de banda el mal en totes les seves expressions. 

Això no obstant, el moment més místic fou quan l’imam de la mesquita de Cambrils, Mohamed Ouadi, es va posar davant del faristol i amb les paraules “Salam Malekum” va mostrar-se agraït per la invitació tot i els moments complicats que vivia la comunitat. Ouadi va recordar que per sobre de tot “un musulmà ha d’estimar” i va rebutjar d’aquesta manera els fets succeïts a Cambrils i Barcelona la setmana passada i que van saldar-se amb 15 víctimes mortals i més d’un centenar de ferits.

La pau, segons el líder espiritual de la comunitat musulmana, és el principi de les relacions lliures i per aquest motiu cap persona pot mostrar-se superior a l’altra. En aquesta direcció, va fer memòria de que ningú escull on neix o de quin color té la pell i que per tant tothom és igual. “Sense pau no hi ha vida”, sentenciava. A través d’una metàfora exposava aquesta pau com si fos l’aigua i l’aire de la vida a través de les quals es nodreixen les persones que són les que també mouen les societats. En aquest sentit demanava treballar per la pau, ja que es tracta d’una “moneda d’intercanvi que és responsabilitat de tots”.

Per la seva banda, la consellera Dolors Bassa va demanar un reconeixement per a totes aquelles persones que en els moments posteriors a l’atac terrorista de Cambrils van dur a terme tasques de socors, els serveis d’emergències i els cossos de seguretat, i va subratllar que tot havia estat possible gràcies a la cohesió

Bassa va constatar que Cambrils està formada per persones provinents de 92 nacionalitats diferents i que “junts” seguirien endavant en un procés de dol que va desitjar que fos “curt”. “Res ni ningú permetrà perdre la llibertat”, deia i subratllava la necessitat de contribuir en una societat que havia de ser “més igualitària i més justa”. Finalment sentenciava que “cap acte de terror farà tórcer el compromís per la pau”.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?