Sota la seva calma aparent habitual, aquesta és una setmana moguda a Viena. Com en una partida d'escacs, el govern austríac disposa les seves peces en el tauler europeu amb la intenció de crear un "eix dels voluntariosos" a partir de la idea comuna de restringir la política d'immigració i asil comunitària. Amb aquesta finalitat, el vice-canceller d'Àustria, Heinz-Christian Strache, i el ministre de l'Interior, Herbert Kickl, s'han desplaçat aquest dimecres –coincidint amb el Dia Mundial del Refugiat– a Roma, per reunir-se amb l'homòleg italià d'aquest últim país, Matteo Salvini, al centre d'atenció dels mitjans de comunicació internacionals aquests últims dies per la seva decisió de tancar els ports del país al vaixell Aquarius.

Strache i Kickl pertanyen al Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) i Salvini a la Lliga; tots dos partits són membres del grup l'Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF) al Parlament Europeu, però avui es troben en qualitat de ministres. El dimarts a la tarda Salvini va publicar en el seu compte de Facebook un selfie amb Strache acompanyat pel text "Aquí estic amb el vice-canceller austríac Strache: amics i aliats en la defensa dels nostres pobles".

També aquest dimecres, el canceller austríac, Sebastian Kurz, s'ha reunit amb el ministre-president de Baviera, Markus Söder, a la ciutat de Linz. Kurz ha rebut el suport de Söder i ha afilat les seves declaracions contra la política de Merkel. "Desig que el govern alemany trobi una línia comuna en això", ha dit. "Tots aquells que van defensar una política de fronteres obertes han reconegut que era incorrecta", ha carregat en subratllar que "els qui van obrir llavors les fronteres són els responsables que avui hi hagi controls fronterers".

Al seu torn, Kurz ha celebrat a partir de les sis la seva primera festa com a canceller en el Palais Schönburg de Viena, a la qual han assistit un miler de convidats mentre una manifestació contra la política d'immigració del govern passava per davant de les portes de l'edifici fins a acabar en Karlsplatz.

El dijous, Kurz viatjarà a Budapest per reunir-se amb els líders del Grup Visegrád (V4), integrat per Hongria, Polònia, Txèquia i Eslovàquia. L'amfitrió de la trobada, Viktor Orbán, és un vell conegut dels mitjans per les seves posicions sobre immigració, però la resta de caps de govern del V4 li va al darrera, des del primer ministre txec, Andrej Babiš, fins al cap de l'executiu eslovac, Peter Pellegrini, i el del polonès, Mateusz Morawiecki. Cap d'ells pertany a la mateixa família política –a Hongria governa Fidesz, membre del Partit Popular Europeu (PPE); a Eslovàquia, els socialdemòcrates; a Txèquia, els liberals; i el Partit de Llei i Justícia (PiS) polonès pertany a l'Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus–, però tots tenen en comú el seu rebuig a la política d'immigració i asil de la Unió Europea.

Situant-se al capdavant del V4, una de les demandes del FPÖ durant la passada campanya electoral a Àustria, el govern de Kurz –del Partit Popular Austríac (ÖVP) que, com el Fidesz d'Orbán, pertany al PPE– passa a liderar una mena de "bloc austro-hongarès". Si a més se li afegeix Itàlia, aleshores es veu que ha caigut un veritable teló d'acer sobre el continent, des del Bàltic fins el Mediterrani, en el el que es refereix a immigració.

Finalment, el divendres Kurz tornarà a Viena, on es reunirà amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, per tractar oficialment sobre la presidència de torn de la UE, que aquest any recau sobre Àustria, però tothom espera que la immigració tingui un paper destacat. L'objectiu últim és la celebració d'una cimera  europea per tractar sobre el control de les fronteres exteriors comunitàries, en la qual a més de tots els països anteriorment esmentats participarien Alemanya i Espanya. Viena, Berlín i Roma podrien acollir aquesta cimera. La setmana que ve Kurz té pensat reunir-se amb el president de França, Emmanuel Macron, en els marges del proper cim de la UE.

Persones migrants a la mar  Mediterrània / REUTERS

El 9 de maig, coincidint amb el Dia d'Europa, Kurz i Strache van presentar a la capital austríaca les prioritats de la presidència de torn: "La seguretat (lluita contra la immigració il·legal assegurant les fronteres exteriors), mantenir la competitivitat d'Europa mitjançant la digitalització), i l'estabilitat dels països veïns (treballar per a l'accés a la UE dels països dels Balcans occidentals)".

La presidència temporal significarà a més una redistribució del treball en l'executiu austríac. "Ell s'ocuparà del Consell Europeu i jo, d'Àustria", va declarar a la premsa Strache. Que el president d'un partit de dreta radical ocupi temporalment el càrrec de canceller ha provocat encara menys revolada que la seva entrada al govern, i no cal dir-ho, molta menys que la possibilitat que Jörg Haider fos canceller després de les eleccions de 1999, quan el FPÖ va empatar amb l'ÖVP i tots dos van formar una coalició de govern a la qual Brussel·les va respondre amenaçant amb la imposició de sancions, mentre que altres governs europeus, que encara no formaven part de la UE, van suspendre els seus contactes polítics i diplomàtics amb Viena. Com en el títol d'una vella pel·lícula del Grup Dziga Vertov, a Europa bufen avui vents de l'Est, però el que aquests vents transporten és alguna cosa molt diferent.

Desplaçant l'eix a la dreta

"Els austríacs es prenen el tema de la seguretat, la protecció de fronteres i la immigració de manera concreta i pragmàtica", va dir dies enrere Matteo Salvini en destacar la "sintonia total" amb Viena en matèria migratòria. Amb la presidència de torn d'Àustria, va afegir, "tot serà més fàcil". Salvini també va expressar la seva voluntat de col·laborar amb Orbán "per modificar les normes de la Unió Europea".

Amb formacions que comparteixen una ideologia similar a l'alça a gairebé tot el bloc comunitari, els partits de la dreta nacional-populista han aparcat temporalment el seu discurs euroescèptic. En les eleccions del 2019 l'ENF podria passar de 35 a 47 escons al Parlament Europeu, disposant de més recursos econòmics i exposició en els mitjans. Des del govern, en coalició amb partits conservadors, o exercint pressió des de l'oposició als parlaments, l'estratègia és desplaçar l'eix de la política europea cap a la dreta. "Som optimistes, els vents a Europa estan canviant", s'ha congratulat Salvini aquest dimecres.

En el cas concret de la política d'immigració i asil, el diari austríac Die Presse avançava ja el 14 de juny que un dels plans de l'"eix dels voluntariosos" podria ser negociar amb Sèrbia, Albània, Macedònia i Kosovo per crear en aquests països centres on els demandants d'asil esperarien a la resolució de la seva petició.

L'escàs atractiu econòmic d'aquests països, a més, serviria per desincentivar l'arribada de nous demandants d'asil, en opinió d'aquests partits. Una altra possibilitat seria reformar el mandat de Frontex perquè els immigrants rescatats no siguin traslladats a costes europees, sinó transportats fins a centres d'immigrants que s'esperaria construir en el nord d'Àfrica. Aquest últim pla també comptaria amb l'aval del govern de Macron a França, però fins avui cap govern de la zona ha donat el seu vistiplau. Sectors del FPÖ a Àustria i Alternativa per a Alemanya (AfD) al país veí són partidaris de copiar el "model australià" i impedir l'entrada d'embarcacions amb immigrants en aigües comunitàries, amb un bloqueig naval si és necessari.

Aquest dimecres, en la breu roda de premsa a Roma amb Salvini –d'uns vint minuts i retransmesa, com és habitual, a través del seu compte de Facebook–, amb la qual Kickl ha celebrat la rapidesa amb la qual Viena i Roma s'han coordinat, Strache ha tornat a insistir a posar fi a les màfies de tràfic de persones i insistit en la idea de crear un "eix dels voluntariosos" amb el qual aconseguir un "canvi de paradigma" i modificar les regles comunitàries. El titular d'Interior austríac ha demanat al seu torn un "gir copernicà" en la política d'asil per "recuperar la confiança de la població en la política i en les institucions europees". "Si algú en la UE pensa que seguirà sent un camp per a refugiats s'equivoca", ha assegurat un desafiant Salvini en el torn de preguntes. La situació és delicada perquè sense una solució comuna es corre el risc que cada país opti per un tancament unilateral de fronteres amb conseqüències imprevisibles. En qualsevol dels escenaris Àustria juga un paper clau, segons explica Daniela Kittner aquest dimecres en el diari Kurier , perquè "la seva ràdio d'influència política abasta des de Budapest i més enllà dels Balcans fins a Berlín i la Baviera rebel".

Merkel, sota pressió

L'"eix dels voluntariosos" divideix Berlín: mentre el ministre de l'Interior, el socialcristià bavarès Horst Seehofer, vol integrar-se en ell, Angela Merkel es resisteix. La situació tiba la coalició entre la CDU de Merkel i la CSU bavaresa. Aquesta última s'enfronta el proper mes d'octubre a unes eleccions regionals en les quals AfD amenaça amb posar fi a dècades de domini incontestable. La pujada en les enquestes de AfD ha portat la CSU a endurir el seu discurs, no només en matèria d'immigració, per mantenir a AfD a ratlla.​

El 22 de maig Baviera va publicar en el seu butlletí oficial una nova llei que obliga a penjar en l'entrada de totes les administracions públiques un crucifix "com a expressió de l'empremta històrica i cultural" del catolicisme en aquest estat federat. Quan els periodistes van preguntar al secretari general de la CSU, Markus Blume, per les nombroses crítiques a la mesura, aquest es va limitar a respondre que veia en els crítics una "aliança impia d'enemics de la religió i hipòcrites".

Penjar el crucifix equival a un "reconeixement" pel qual ningú "ha de justificar-se", va afegir Blume.

A partir d'aquest estiu Baviera també comptarà amb la seva pròpia policia fronterera, integrada per un miler d'agents, una mesura que es veurà des de Berlín com un gest de desconfiança. Seehofer ja va convidar el gener a Viktor Orbán a un congrés de la CSU i al març de 2017 va decidir apartar-se de la línia oficial de la CDU al govern i exercir una política exterior independent viatjant fins a Moscou per reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin. Però la mesura més controvertida ha estat l'ultimàtum de Seehofer a Merkel perquè aquesta proposi "una solució europea" a la qüestió migratòria fins a l'1 de juliol. De no fer-ho, va amenaçar amb que el Ministeri de l'Interior detindrà els refugiats que arribin a la frontera alemanya. Si pren aquesta mesura, el Ministeri de l'Interior d'Àustria ja ha alertat que respondrà de manera simètrica.

Els mitjans no es cansen de repetir aquests dies que, en contra de les declaracions de Seehofer i els titulars de la premsa sensacionalista alemanya, les xifres d'arribada de refugiats han baixat i les denegacions de permisos d'asil han augmentat. Més de la meitat dels sol·licitants d'asil de l'Afganistan van veure les seves peticions rebutjades en el 2017: només la van aconseguir un 47% enfront del 61% del 2016 i el 78% del 2015. El mateix passa amb els demandants d'asil de l'Iraq: amb un 64% (2017), 77% (2016) i 99% (2015). La xifra total de peticions aprovades en el 2017 va ser de 68.245, similar a la de mitjans del 2013.

"La sensació d''això ho aconseguim' (Wir schaffen das) s'evapora: els alemanys no volen fronteres obertes", escriu en el seu últim nombre la revista Cicero. No es tracta únicament de les notícies a la premsa sensacionalista que vinculen immigració a delinqüència, dls atemptats yihadistes a Europa o els successos a Colònia durant l'any nou del 2015, sinó de causes geopolítiques més profundes que els mitjans de l'establishment acostumen a passar per alt.

"De moment vénen pocs refugiats, però això pot canviar a qualsevol moment si el conflicte a Síria torna a experimentar una escalada o la pobresa en els estats africans empeny més habitants a l'emigració", recorda l'autor de l'article, Christoph Wöhrle. A tot això encara caldria afegir la intervenció militar a Líbia del 2011 i el canvi de règim, que ha provocat un buit institucional al país del que treuen profit els traficants de persones.

A Àustria, la situació a Alemanya provoca aquest sentiment tan alemany de Schadenfreude, o alegria per la desgràcia aliena. El tabloide conservador Krone descrivia el dilluns la situació actual a Berlín com "encara més confusa que en la tradicionalment caòtica Itàlia".

Si Merkel optés per cessar al seu ministre de l'Interior a causa de les pressions públiques d'aquest, la decisió provocaria amb tota seguretat una crisi de govern i potser fins i tot la sortida de la CSU de l'executiu, la sustentació del qual podrien passar a ser els 67 diputats dels Verds, consumat ja el seu gir socio-liberal.

La CDU podria amenaçar amb presentar una llista pròpia en les properes eleccions a Baviera, però la CSU podria retornar el cop fent el mateix: segons una enquesta recent d'INSA, si la CSU es presentés en les properes eleccions alemanyes a escala federal aconseguiria un 18% dels vots, convertint-se en el segon partit del país per davant de la temuda AfD. Seria el mateix salt que la Lliga de Salvini, que al desembre de 2017 va retirar el terme 'nord' i el símbol de la Padania del seu logotip, provocant les ires de vells 'liguistes' com Umberto Bossi i Roberto Maroni.

Ja en campanya, la Lliga va incloure al seu programa electoral la renovació del marc institucional per donar més força al regionalisme dins d'un "federalisme de geometria variable" i va utilitzar els eslògans Preval gli italiani (Els italians primer) i Qui si fa l'Itàlia (Aquí es fa Itàlia), molt possiblement una referència a una coneguda frase de Garibaldi en la batalla de Calatifimi (Aquí es fa Itàlia o morim).