Público
Público
Únete a nosotros

Autocrítica de Buch per les seves declaracions sobre les càrregues dels Mossos 

La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, assegura que l'acció dels CDR a les autopistes d'aquest cap de setmana "tindrà conseqüències" i afirma que l'Executiu de Pedro Sánchez envia tres cartes a conselleries del govern català per demanar explicacions sobre l'operatiu policial: "La seguretat depèn fonamentalment de la mateixa responsabilitat de Generalitat i del president Quim Torra".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El conseller d'Interior, Miquel Buch, entre el cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, i el director general del cos, Andreu Joan Martínez. / Europa Press.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat disculpes a la cúpula dels Mossos d'Esquadra per les seves declaracions sobre l'actuació policial contra grups antifeixistes el passat dijous, a Girona i Terrassa, i ha assenyalat que ara com ara no hi haurà canvis en l'estructura del cos. Considera que el dispositiu policial per fer front als grups que intentaven boicotejar actes convocats per Vox va ser correcte.

Buch s'ha reunit aquest dilluns en el complex central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell (Vallès Occidental) amb la cúpula de la policia catalana, en una trobada durant la qual ha fet autocrítica per la crisi política oberta després de les queixes del president de la Generalitat, Quim Torra, per les càrregues del passat Dia de la Constitució, han informat a Efe fonts coneixedores de la trobada.

El conseller ha mostrat la seva confiança en la tasca policial, ha insistit en la necessitat d'aïllar als Mossos d'Esquadra de qualsevol debat partidista i ha reconegut que, després d'una anàlisi més profunda, considera els dispositius que van desembocar en les càrregues de Girona i Terrassa com a globalment correctes.

El conseller s'ha esforçat durant la reunió amb la cúpula dels Mossos a mostrar el seu suport a la tasca policial i la seva plena confiança en el funcionament de la institució i ha demanat disculpes al cos per si aquest episodi havia creat malestar, segons les mateixes fonts.

Després de les càrregues dels Mossos contra grups que van intentar impedir la celebració d'actes convocats pel partit d'ultradreta Vox a Girona i Terrassa dijous passat, dia de la Constitució, tots dos autoritzats per la conselleria d'Interior, el president català Quim Torra va exigir a Buch que abordés canvis en els Mossos.

El mateix Buch va admetre en diferents declaracions a mitjans que algun agent podria haver-se extralimitat en les càrregues i va advertir que s'obriria una investigació interna, ja que algunes "imatges" no es corresponen amb el model de policia democràtica que vol el Govern. Les càrregues van ser fortament criticades per representants de l'esquerra independentista, que van demanar la dimissió de Buch. I les declaracions posteriors de Torra i Buch van aixecar una altra onada de sonores crítiques per part del sindicats policials i dels partits de l'oposició

Davant aquesta situació, Torra i Buch es van reunir aquest diumenge de forma discreta durant unes dues hores, en una trobada de la qual només ha transcendit que havien revisat les imatges de les càrregues i que van acordar potenciar la mediació davant mobilitzacions per evitar la intervenció policial.

Durant la trobada amb la cúpula de Mossos, Buch ha insistit que la seva prioritat és defensar el cos policial català i mantenir-lo allunyat de qualsevol debat partidista i del focus mediàtic, per la qual cosa ha fet autocrítica pel malestar que la polèmica suscitada en els últims dies hagi pogut generar entre els agents. Segons les fonts, Buch no ha anunciat en la reunió cap canvi en l'estructura dels Mossos d'Esquadra, malgrat l'ultimàtum de Torra, i s'ha limitat a remarcar que es tractaria d'una decisió interna que ha de respondre a necessitats estructurals, atenent criteris professionals i objectius.

El conseller ha insistit en el fet que, amb tota la informació que disposa ara, els dispositius de la policia catalana del 6 de desembre van ser "globalment correctes", però ha demanat que Mossos realitzin internament una reavaluació del que va passar i adoptin les mesures que considerin necessàries si detecten o constaten algun cas de mala praxi policial.

Buch ha remarcat, a més, la necessitat que la societat catalana treballi per aïllar políticament les minories violentes i el cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, ha intervingut en la mateixa reunió per agrair les explicacions i la confiança mostrada pel conseller.

L'ombra de nou del 155

Aquest cap de setmana però, les accions de protesta convocades pels CDR i l'actitud de la policia catalana davant el tall de tràfic i el posterior aixecament de barreres de peatge a una autopista, han alimentat la polèmica sobre les directrius que reben els Mossos d'Esquadra.

La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha titllat d'"inadmissibles" aquestes accions a les autopistes i ha anunciat que l'Executiu prendrà mesures perquè això no torni a passar. Ha advertit que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució és "l'última mesura a la qual cal arribar", però ha assenyalat que "la Constitució i l'Estat de Dret estableixen situacions de resposta en les quals es troba el Govern".

La ministra Calvo ha insistit en el fet que el que ha passat aquest cap de setmana a Catalunya "tindrà conseqüències" i ha dit que el president català, Quim Torra, "no pot inhibir-se davant situacions que provoquen intranquil·litat en la ciutadania perquè la seva principal obligació a Catalunya, com a autoritat de l'Estat que és, és el manteniment de la seguretat i la convivència". En aquesta línia, el govern espanyol ha enviat tres cartes demanant explicacions a tres conselleries catalanes demanant un "aclariment" sobre l'operatiu policial als peatges, ja que Madrid creu que el govern català no ha complert amb les seves obligacions.

Ha assegurat que el Govern de Pedro Sánchez prendrà mesures "en el marc de les competències i de l'Estat de Dret perquè el que va passar ahir mai més torni a passar". "No es poden tallar vies ni es pot impedir la lliure circulació de béns i de persones, que és un dret fonamental, per cap actuació, i molt més quan es produeixen per inhibició de l'actuació dels cossos de seguretat que depenen de la Generalitat", ha declarat.

"El Govern està estudiant tota la capacitat de resposta que tenim a través de totes les vies possibles perquè això no pot passar i menys quan la seguretat depèn fonamentalment de la pròpia responsabilitat de Generalitat i de Torra, que ha de saber que és a Catalunya per governar per a tothom, per establir seguretat i tranquil·litat en la convivència i no per generar tot el contrari", ha afirmat Calvo.

Pregunta sobre els motius del "canvi de criteri"

La diputada de la CUP al Parlament, Maria Sirvent, que va resultar ferida durant una de les càrregues policials del dia 6, s'ha adreçat als grups de Junts Per Catalunya i Esquerra Republicana per preguntar sobre els motius del canvi de criteri en relació a les mobilitzacions i ha acusat el Govern de la Generalitat de mantenir un "model policial que criminalitza la dissidència i la protesta política".

El que va passar a Terrassa i a Girona, segons la diputada de la CUP, va suposar "una vulneració de tots els protocols". "Volem saber les accions que es prendran per part del Govern per demanar responsabilitats davant aquestes vulneracions dels Drets Humans", ha dit en relació a la violència exercida per la policia contra els manifestants "amb determinades armes".