Autòpsia a un món financer farcit d'ombres

"Volíem que el títol fos ‘Ombres’, però l'editorial deia que sonava massa a novel·la negra, però és que això és justament el que volíem!", ha explicat Francisco Louçã, professor d’economia a la Universitat de Lisboa, a l’inici de la seva intervenció. L'economista portuguès ha presentat la tarda d'aquest dimarts a l’Espai Contrabandos de Barcelona el seu darrer llibre, Sombras. El desorden financiero en la era de la globalización (Sylone, 2019), co-escrit amb el professor d’Economia a la Universitat de Massachusetts Michael Ash i prologat pel politòleg Boaventura de Sousa Santos i l’economista Daniel Albarracín. Louçã ha estat acompanyat a la presentació per Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i fundadora del Seminari Taifa d’Economia Crítica, i Ivan Gordillo, membre del Seminari Taifa.

Aquesta crisi "només és comparable a la dels anys trenta"

I si el terme "ombres" havia d'aparéixer forçosament al títol -ha desenvolupat l’autor del llibre- és perquè bona part dels moviments bancaris i fluxos econòmics ocorren exactament així, ben lluny de l'escrutini de l'opinió pública. Louçã ha recapitulat molt breument a la seva intervenció els esdeveniments que van portar a la crisi de les hipoteques subprime del 2008 així com les seves conseqüències polítiques i socials arreu del món i que, encara avui, es fan notar. Per això, Louçã considera que aquesta crisi "només és comparable a la dels anys trenta". Si aquesta crisi va ocórrer, ha continuat, ha estat perquè una ideologia, el neoliberalisme, va crear-ne des dels anys setanta el necessari brou de cultiu. Un terreny fèrtil que encara segueix donant fruits, com el president dels EUA, Donald Trump, o el primer ministre britànic, Boris Johnson, entre d'altres polítics que són "molt liberals en economia i molt autoritaris en política".

Un llibre accessible per a tots els lectors

"Un nou llibre sobre la crisi econòmica? Què es pot dir que no s’hagi dit ja?", s’ha preguntat, retòricament, al seu torn Ivan Gordillo. Del llibre, el membre del Seminari Taifa ha dit que "no és un llibre teòric", ja que és accessible a tots els lectors. No ho és també perquè "no aborda els debats típics que es donen a l’economia", com ara "la caracterització del capitalisme o la crisi". Entre allò de més interès de Sombras. El desorden financiero en la era de la globalización, Gordillo ha destacat la "sociologia del món financer" que fan els seus autors, proporcionant els noms i cognoms dels protagonistes i de les empreses causants de la crisi del 2008. A més, ha subratllat com el pensament neoliberal va haver de dotar-se d’estructures i suports intel·lectuals –començant per instituts econòmics i universitats, amb el seu sistema de beques– per difondre’s, reproduir-se i fer-se, a la pràctica, hegemònic. El membre del Seminari Taifa d'economia crítica també ha remarcat el darrer i polèmic capítol, on es presenta a la Xina com un dels motors del neoliberalisme i que actualment està disputant l’hegemonia dels Estats Units.

Etxezarreta ha estat l'encarregada de tancar la presentació abans de donar pas al debat. "Com hi ha molts arbres, de vegades és difícil veure el bosc", ha comentat la veterana economista per emfatitzar la importància del llibre. Etxezarreta s’ha declarat "impressionada" per un llibre que ha qualificat com a "excepcional" a l'hora de posar llum a un món particularment fosc com és el de les finances. Com Gordillo abans, ha destacat com Louçã i Ash posen "noms i cognoms al capitalisme financer", un terme sota el qual hi han "persones absolutament cruels amb tots aquells que no pertanyen al seu clan". "Per moments em semblava una autòpsia", ha descrit expressivament Etxezarreta la lectura del llibre.

Els processos econòmics que aquest món financer a l'ombra promou "conclou en un buidat de la democràcia"

Els processos econòmics que aquest món financer a l'ombra promou "conclou en un buidat de la democràcia", ha indicat Etxezarreta afanyant-se a afirmar que es tracta d'un procés que, malgrat tot, es pot revertir. La catedràtica emèrita de la UAB també ha destacat el paper de les institucions econòmiques a l’hora de conformar el pensament neoliberal que l'impulsa. "La teoria econòmica convencional no és més que una cortina de fum per amagar qui estira els fils a l’ordre global", ha reblat. I en aquest sentit, ha afegit, "he de confessar que m’ho he passat molt bé llegint els garrafals errors dels gurús de l’economia, com es van equivocar abans de la crisi". Etxezarreta ha reclamat cap a la fi de la seva intervenció la necessitat de repensar i assolir "una nova manera de fer política". I també amb una advertència: que les xarxes a l'ombra –i de vegades, més cínicament, també a la llum–, per influir en els economistes i imbuir-los de pensament neoliberal "no només són una cosa dels Estats Units, això també ha passat i passa aquí."