Público
Público
coronavirus

Avui és un dia històric: els CIE queden buits

La llei permet internar aquestes persones un màxim de 60 dies. Si en aquest termini no han estat retornades, han de quedar en llibertat.

Interior del CIE de la Zona Franca de Barcelona. EFE
Interior del CIE de la Zona Franca de Barcelona. EFE

europa press

Cap dels vuit Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) que operen a l'Estat espanyol compta amb persones migrants en el seu interior des d'aquest dimecres, 6 de maig, quan ha cessat l'internament de l'última persona que quedava en el centre situat a Algesires (Cadis).

Així ho han confirmat fonts del Ministeri de l'Interior, del qual depenen aquestes instal·lacions policials de caràcter no penitenciari dissenyades per poder executar l'expulsió del territori nacional.

Ara, 53 dies després que es decretés l'estat d'alarma, els vuit CIEs de l'Estat estan a zero d'ocupació

Des de la declaració de l'Estat d'Alarma el passat 14 de març per la pandèmia del coronavirus, s'han anat alliberant a poc a poc als interns. La llei permet mantenir-los dins un màxim de 60 dies i, si en aquest termini no han estat retornats, han de quedar en llibertat. En el context actual, que ha derivat en tancaments de fronteres, és impossible el seu retorn als seus països d'origen.

Així doncs, s'han anat desallotjant "de manera ordenada", tal com va assegurar el ministre Fernando Grande- Marlaska en una compareixença al Congrés el passat 23 d'abril. Aquest dia, encara quedaven tres persones al CIE d'Algesires, mentre que ja estaven buits els altres set centres.

Abans de l'Estat d'Alarma, l'ocupació d'aquestes instal·lacions se situava en el 59%. De les prop de 1.200 places que hi ha en aquests centres, el nombre total de places disponibles reals rondava les 700 i 800 places, ja que algunes es trobaven en obres (com és el cas del CIE de Barcelona) i d'altres s'havien d'habilitar.

Ara, 53 dies després que es decretés l'alarma, els CIE estan a zero en ocupació. Aquests centres existeixen des de l'any 1986, després de contemplar-se a la primera Llei d'Estrangeria (Llei orgànica 7/1985 sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya). En ella s'estableix la possibilitat que el jutge d'instrucció acordi com a mesura cautelar vinculada a la substanciació o execució d'un expedient d'expulsió el seu internament en centres que no tinguin caràcter penitenciari.

L'existència d'aquests centres i el seu internament s'ha mantingut i ampliat en modificacions posteriors de la llei d'Estrangeria i, de fet, l'any 2014 es va aprovar el reglament de funcionament i règim dels CIE. Si bé, la seva existència és molt qüestionada per diverses organitzacions que reclamen el seu tancament immediat i definitiu i que denuncien la falta de transparència i violacions de drets fonamentals en el seu interior.

Lluita pel tancament dels CIE

De fet, des de la Plataforma CIES NO Madrid han emès un comunicat expressant la seva "alegria" després de conèixer que cap persona està interna. "Avui és un dia que no oblidarem, com tampoc oblidem les vulneracions dels drets humans, ni les morts, ni el tracte indigne i vexatori, ni les agressions ni les tortures, ni la infinitat d'aberracions que han succeït entre els seus murs cada dia des que van ser creats", sosté.

Així, ha avisat que una vegada passi la crisi sanitària de la Covid-19 continuaran lluitant perquè aquest tancament sigui "irreversible" i fins a convertir-lo en definitiu. "No són xifres o números, són històries humanes de supervivència i subjectes de drets i responsabilitats. Qui repara el mal causat per la seva privació de llibertat de 60 dies en condicions que molts d'ells relaten pitjors que les dels centres penitenciaris?", han destacat.

Durant el desallotjament dels CIE, s'ha prioritzat a aquells interns amb domicilis o arrelament a Espanya, mentre que la resta han passat als serveis del Sistema d'Acolliment, que depenen de la Secretària d'Estat de Migracions.

Fonts d'aquest departament han confirmat que han rebut a interns procedents dels CIE de Barcelona, Madrid i València, si bé no han ofert el nombre concret de persones acollides després del seu alliberament dels CIE.

D'acord amb un informe del SJM, el 2018 van ser internades als CIE un total de 7.855 persones: 7.676 homes i 179 dones. Dos terços dels interns procedien del Marroc (36%) i d'Algèria (32%). Precisament el Marroc, Guinea i Algèria són els tres països dels quals procedeixen la major part d'aquells que arriben de manera irregular a Espanya, d'acord amb dades d'ACNUR a data 31 de desembre de 2019.

En 2017, un total de 8.837 migrants van passar per algun dels set Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). No obstant això, van anar 3.041 les persones finalment enviades als seus països d'origen, mentre que 5.796 persones (el 65,5%) recloses als CIE van haver de ser posades en llibertat davant la impossibilitat d'executar l'ordre d'expulsió.

Així es va reflectir en dades oficials recopilades en una resposta parlamentària a l'exsenadora d'Unidas Podemos, Maribel Mora, unes xifres que constataven que el Ministeri de l'Interior, responsable de la gestió dels centres, va aconseguir deportar al seu país d'origen únicament al 34,5% dels interns.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?