El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial a càrrec de les investigacions sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 ha intentat incriminar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en una suposada connivència amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha estat desmuntada per la defensa de forma contundent. D'entrada, Baena ha afirmat aquest dilluns, en el judici de l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra, que l'expresident Carles Puigdemont va felicitar el major Trapero per la seva "gestió" el dia del referèndum en una reunió secreta que tots dos van mantenir en una data que no ha determinat.

Baena, tercer testimoni que compareix en el judici a la excúpula dels Mossos amb el major com a principal acusat, ha afirmat que en aquesta reunió, celebrada després del 1-O i que ell ha dit conèixer que s'havia efectuat en secret "perquè Puigdemont va obeir a Trapero quan li va demanar discreció", l'expresident li va agrair "la seva particular interpretació" dels drets fonamentals i la Constitució i el "model policial que ell representa".

El correu interceptat, i mal traduït

El coneixement d'aquesta reunió, segons ha relatat, sorgeix d'una carta que Puigdemont va ordenar a la seva secretària donar en mà a Trapero a través d'un correu electrònic enviat el 20 d'octubre de 2017 i que obra en la causa del Tribunal Suprem. La utilització de la carta que Puigdemont va voler fer arribar a Trapero, i de la qual ja va parlar Baena quan va comparèixer en el judici del "procés" al Suprem, ha suscitat la protesta de les defenses per no estar incorporada (la carta) a la causa per la qual s'està jutjant a Trapero. I també alguna amonestació per part de la presidenta del tribunal Concepción Espejel.

Baena ha procedit a llegir llavors en castellà la carta, que ell va treure en català dels correus intervinguts a Puigdemont, i en ella, segons ha llegit, l'expresident acusava l'Estat de tendir "impunement una ombra de sospita" sobre els Mossos i manifestava que no podia ser indiferent davant una situació "injusta, arbitrària, abusiva i, per tant, antidemocràtica", en referència a la imputació de Trapero i la intendent Laplana en l'Audiència Nacional.

"Començo dient-te el que et vaig dir en una reunió a porta tancada (segons el testimoni, la reunió secreta que tots dos van mantenir). Si totes les autoritats públiques observessin i interpretessin els drets constitucionals de la nostra societat de la manera amb la qual ho has fet sempre (...)", es resoldrien "molts dels problemes que la societat té amb la Constitució".

"La balança entre drets i deures, entre llibertats i ordre públic, no és mai ni pot ser mai una ciència exacta. L'important de les lleis és sempre saber interpretar l'esperit i la intenció i, encara que fer-ho no et garanteixi la infal·libilitat, sí que et proporciona en canvi molta comprensió i acceptació de la ciutadania, a la qual serveixes", continua la carta. Però finalment, la versió conspirativa de Baena ha quedat entredit després que a lletrada de la defensa de Trapero, Olga Tubau, ha preguntat si aquesta carta estava escrita en català en considerar que aquest "el que et vaig dir en una reunió" estava mal traduït, perquè el que realment deia era "el que vaig dir en una reunió", la qual cosa desmuntaria la tesi del testimoni que tots dos es van reunir en secret.

El paper dels Mossos

En la llarga declaració de Baena, el tinent coronel també ha assegurat que els agents dels Mossos que van seguir les ordres dels seus superiors l'1-O no tenien elements suficients per a saber que estaven incomplint el mandat judicial d'impedir el referèndum.

Sobre el dispositiu policial per l'1-O, l'advocada de Trapero li ha inquirit sobre per què en un primer atestat el tinent coronel va afirmar que el desplegament plantejat per la policia catalana era suficient per a seguir les pautes de la Fiscalia i impedir la celebració del referèndum i posteriorment, en un altre informe del 30 d'octubre, va canviar d'opinió. "Ara es veu que no eren eficaços", ha contestat Baena, atribuint el canvi de criteri a l'avanç de la recerca.

D'altra banda, la defensa del exdirector dels Mossos Pere Soler ha tractat de desvincular al seu client del 'full de ruta' del 'procés' plasmada en el document 'Enfocats', confiscada en el domicili de Josep María Jové, 'número dos' de l'exvicepresidente de la Generalitat Oriol Junqueras, i li ha preguntat directament si apareix en aquest document o en alguna anotació de la coneguda agenda Moleskine.

Baena ha indicat que no recorda si apareix el seu nom en algun d'ells però ha apuntat que, "per les seves relacions" i "funcions", Soler "enquadraria" en el Comitè Estratègic plantejat en el full de ruta perquè "les relacions que hem detectat d'aquest senyor corresponen a les mateixes relacions de les persones que integren aquest comitè", ha afegit. Així mateix, ha reiterat que els Mossos d'Esquadra era una estructura d'Estat ja consolidada i "necessària" per a la "creació d'un nou país, per al procés".

L'últim torn d'intervenció ha estat el de la defensa del qual fora secretari general d'Interior Cèsar Puig, exercida per l'advocat Fermín Morales, qui ha intentat qüestionar la valoració que va fer la Guàrdia Civil de l'estructura orgànica i jeràrquica dels Mossos.