Público
Público

Bales de goma i faltes de respecte a l'autoritat, principals esculls per a la reforma de la 'Llei mordassa'

Els grups esgoten els terminis per intentar arribar a un acord abans que s'acabi l'any, ja que la proximitat del calendari electoral del 2023 "complica" aquest compte pendent al Congrés

Policías antidisturbios usan pelotas de goma durante las cargas del 1 de octubre de 2017 en Barcelona.
Policies antiavalots disparen bales de goma durant les càrregues de l'1 de octubre de 2017 a Barcelona. EFE

La legislatura avança i el temps apressa. La reforma de la Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a Llei mordassa, és un dels principals compromisos del Govern de coalició amb les forces que li donen suport al Congrés i, alhora, un dels majors maldecaps per a aquestes forces polítiques favorables al canvi: PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNB, EH Bildu i Junts.

La seva reforma llastrada, que acumula dos anys de retard només en aquesta legislatura, s'ha vist entelada pels ensurts que han copat l'actualitat política, així com per les tensions entre aquests grups. L'últim exemple va ser el cas Pegasus, que va provocar l'absència temporal d'ERC a les reunions al marge de la ponència de la comissió d'Interior, convocades sota el ferm compromís d'arribar a un acord abans d'estiu i que al final no va ser possible.

Finalment, aquestes reunions s'han tornat a produir després del període estival i, tot i que s'ha avançat tímidament en alguns aspectes, a l'última celebrada aquest dilluns s'han tornat a constatar els principals esculls que separen els socialistes de la resta de formacions. L'ús de les bales de goma (Article 23) i la regulació del precepte que recull multes per faltes de respecte als policies (Article 37.4) són les principals qüestions sobre les quals ERC i EH Bildu mantenen el pols mentre el termini límit desitjat emprendre la modificació s'esgota.

Diferents forces parlamentàries coincideixen a assenyalar que, de no assolir un acord en aquestes matèries abans de final d'any, la promesa i anhelada reforma de la polèmica llei aprovada per Mariano Rajoy el 2015 "es complica força" davant la proximitat del cicle electoral del 2023 , amb les autonòmiques i locals a finals de maig, i les generals a finals del proper curs.

Pel que fa al polèmic ús de les bales de goma, el PSOE manté la proposta que va presentar al costat d'Unidas Podemos a través de les seves esmenes. El text es limita a assenyalar que "les autoritats competents hauran de desenvolupar protocols específics, d'acord amb els estàndards internacionals, sobre l'ús de la força i la utilització de material antiavalots, amb vista a utilitzar sempre els mitjans menys lesius per a les persones i evitant aquells que causin lesions irreparables".

Més enllà que el grup morat s'ha obert a estudiar altres possibilitats per apropar postures, segons sostenen fonts de la negociació, ERC, EH Bildu i Junts insisteixen en la prohibició de l'ús d'aquest material antiavalots, tal com reconeixen fonts d'aquests partits quan les bales de goma van ser substituïdes pels projectils de foam a Catalunya fa vuit anys.

Una cosa semblant passa amb la redacció de l'article que regula les multes per faltes de respecte als policies. Aquest precepte i el de les sancions per desobediència o negativa a identificar-se (article 36.6) estan darrere de l'elevat nombre de sancions interposades des de l'aprovació de la llei fa set anys, moltes en el context de manifestacions i concentracions pacífiques.

Un altre cop ERC, EH Bildu i Junts fan front comú per exigir que se suprimeixi aquest article o que, segons afegeixen aquestes fonts, es concreti el màxim possible per impedir que s'apliqui amb arbitrarietat per part de les autoritats policials, segons han denunciat diversos organismes i col·lectius socials a través de nombrosos testimonis.