Un Fons de Crèdit Municipal. Aquesta és la idea que ha impulsat el govern municipal de Barcelona per ajudar els emprenedors que treballen en projectes nous de l’economia social i solidària. El suport de l’Ajuntament es concreta a “facilitar l’accés al finançament”, tal com assegura el tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. L’objectiu és “fer fàcil aquest tipus de propostes, avalant, acompanyant i fent créixer mitjançant els préstecs una sèrie d’iniciatives innovadores i de territori” que troben dificultats en la banca tradicional.

Fruit d’aquesta aposta, el consistori barceloní ha signat acords amb Coop 57 i Fiare Banca Etica, dues entitats de les finances ètiques, que ofereixen una línia de finançament d’un milió d’euros per sufragar nous projectes empresarials. Pisarello afegeix que la novetat d’aquest conveni rau al Fons Econòmic, que beneficia “les iniciatives que presenten un major risc financer”. D’aquesta forma, l’Ajuntament i les entitats aporten el mateix a aquest fons.

Aquesta eina vol afavorir l’accés al finançament, un dels handicaps que es troben els projectes de l’economia solidària i social. A més, l’avantatge és que darrere reben el suport d’entitats amb consciència per aportar aquests recursos. Una escola, un gimnàs, una cooperativa d’arquitectes i una llibreria cooperativa són alguns dels negocis que ha propiciat la mediació de Coop 57. Des de l’entitat s’insisteix en què les sol·licituds de finançament es valoren seguint criteris tècnics i socials.

Nous llocs de treball

Aquestes iniciatives aconsegueixen generar un impacte positiu en la generació d’ocupació. Durant l’any passat, els préstecs atorgats per Coop57 van crear 75 llocs amb un import total que se situava gairebé als 700.000 euros. Els seus responsables destaquen que es tracta de projectes empresarials que no han tingut morositat ni s’ha necessitat utilitzar les pòlisses de crèdit.

Aquest any també s’ha formalitzat un acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la filial catalana de l’entitat italiana Fiare Banca Etica. El fons econòmic d’un milió d’euros, finançat al 50% entre l’administració i el banc, serveix per cobrir els riscos inherents a la posada en marxa d’una aventura empresarial. La coordinadora de la delegació a Barcelona de Fiare Banca Etica, Joana Gómez, indica que a l’hora d’abordar un projecte “avaluem la capacitat de restitució del crèdit i fem una anàlisi socioambiental basat en l’impacte sobre l’economia de Barcelona”.

Les entitats de banca ètica es defineixen com a actors que intenten trencar la contradicció entre els valors morals i l’ús que fan amb els diners les financeres tradicionals. Per aquest motiu, reivindiquen “el valor de l’economia cooperativa com un eix que serveixi per construir noves relacions econòmiques potenciadores de la transformació social”.

Emissora de deute

El poder de seducció de la banca ètica amb les administracions ha arribat al punt d’haver-se convertit en un dels emissors de deute. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Fiare Banca Etica finança 7,5 milions d’euros i Triodos Bank, 15. La xifra suposa el 18% de totes les operacions noves d’endeutament de la capital catalana. Des del consistori s’assenyala que l’elecció es va realitzar perquè també oferien condicions encara millors que les de la banca tradicional.

A aquesta onada també s’hi ha pujat la Generalitat de Catalunya. Recentment ha signat un conveni de col·laboració amb Triodos Bank per finançar iniciatives empresarials del sector social i mediambiental. L’entitat prestarà entre 500.000 euros i 20 milions d’euros amb un termini de fins a 15 anys. L’acord, establert entre l’Institut Català de Finances (ICF), el banc de la Generalitat, i Triodos, busca materialitzar projectes amb retorn social i alt valor afegit.

El conseller delegat de l’ICF, Josep Ramon Sanromà, assegura que la col·laboració “augmentarà les possibilitats de finançament de les empreses d’aquest sector” que tenen com a objectiu generar impacte social. “Trobar més sinèrgies per finançar les companyies que aporten més valor afegit a l’àmbit mediambiental i cultural”. Aquesta és la valoració que en fa la directora de la xarxa comercial de Triodos Bank, Isabel Sánchez.

Municipis compromesos amb la banca ètica o cooperativa

Aquest model s’ha començat a estendre a altres municipis. Així, un ple de l’Ajuntament de Manresa de l’any passat va aprovar una moció presentada per la CUP per declarar-se “municipi compromès amb la banca ètica”. Al text, es justifica la col·laboració amb entitats com Coop 57, Fiare Banca Etica, Triodos Bank, Oikocrèdit o Caixa d’Enginyers perquè “utilitzen els estalvis per construir una economia social i solidària”.

La moció defensa el paper de la banca ètica com “una sortida a les necessitats financeres dels ciutadans en moments de crisi, quan les entitats tradicionals negaven l’accés al crèdit”. En la mateixa línia, l’Ajuntament de Ripoll ha contractat recentment una pòlissa de crèdit de 600.000 euros amb Caixa d’Enginyers, que és una banca cooperativa. El consistori compleix així una moció aprovada a finals de l’any passat.

Aquestes accions de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i els consistoris de Manresa i Ripoll demostren que no només els ciutadans i les empreses poden trencar l’aparent contradicció entre activitat financera i ètica. De fet, qualsevol decisió econòmica acaba sent ètica.