La banca ha guanyat a Espanya d'ençà que es va produir el rescat bancari el 2012 més diners del que ha costat a les arques públiques aquesta operació de salvament: el govern espanyol xifra en 62.754 milions d'euros el cost del rescat a 31 de desembre de 2016, data de l'última actualització del Banc d'Espanya, segons assenyala en una resposta parlamentària al senador de Compromís Carles Mulet, mentre que els Estats de Despeses i Ingressos Consolidats d'Aebanca, la patronal del sector, xifren els resultats del sector entre 2012 i 2017 en 62.473 milions.

A aquesta xifra cal afegir-hi els beneficis obtinguts en aquests sis anys per les últimes caixes d'estalvi, que també es van beneficiar del rescat, i els guanys de la banca en el tercer trimestre d'aquest any.

Els sis grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Bankinter i Sabadell) van declarar a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) uns beneficis nets de 13.909 milions d'euros entre gener i setembre, xifra que, una vegada descomptat el negoci a l'estranger dels dos primers (4.436 milions i 3.837 milions) i l'acumulat de gener a juny (4.619 milions), deixa uns altres 1.017 milions que situen en 63.690 milions el total des de gener de 2012 a setembre d'aquest any, 936 milions per sobre del cost del rescat.

“L'estimació provisional dels recursos nets destinats al suport del sistema financer se situa en 41.150 milions d'euros per part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària" (FROB), entre aportacions de capital netes, Esquemes de Protecció d'Actius (EPA) i altres garanties", als quals s'afegeixen altres uns "21.604 milions d'euros per part del sector bancari, a través del Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit", assenyala el govern espanyol en la seva resposta a Mulet.

L'executiu afegeix que “el càlcul d'aquestes aportacions netes no podrà realitzar-se fins a la liquidació final de tots els actius”, capítol en el qual hi ha operacions pendents com la venda de Bankia després de la seva fusió amb BMN (Banca Mare Nostrum)

2.000 o 6.000 milions més?

El senador s'havia interessat per conèixer "quina quantitat total de diners públics ha destinat l'Estat per al rescat de bancs i caixes d'estalvis en els últims deu anys", quina part d'ella "ha recuperat" i, finalment, "quines mesures pensa adoptar per aconseguir la plena tornada dels diners invertits".

No obstant això, només ha obtingut una resposta a mig fer de la primera de les tres qüestions que ha plantejat, per la qual cosa ha formulat dues noves preguntes, una per saber si el silenci “significa que no adoptaran cap mesura per aconseguir el retorn dels diners públics invertits" i una altra en la qual insisteix a conèixer "quina part d'aquests diners s'ha recuperat ja". Mulet veu a l'executiu "sense pla per recuperar els 62.754 milions d'euros del rescat públic".

La segona va començar a contestar-la el llavors governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, quan al setembre de l'any passat va donar per perduts 42.590 milions dels 56.865 invertits. Que eren, d'altra banda, 5.889 milions menys dels que ara apunta l'executiu, la xifra del qual també supera en més de 2.000 milions a l'estimada pel Tribunal de Comptes, que va valorar l'operació en 60.718 milions.

Pel que fa als diners mobilitzats, ascendeixen a 350.000 milions d'euros si s'inclou, entre altres conceptes, la marxa del Sareb o banc dolent, que fa uns mesos arrossegava 43.476 milions de deute viu avalat als quals se sumen 42.170 milions en aportacions al seu fons patrimonial (més de la meitat capitalitzat); els 85.965 milions emesos com a avals per a les subhastes de liquiditat, la majoria dels quals han estat recuperats, o els 19.300 milions del FAAF (Fons per a l'Adquisició d'Actius Financers) del que ja en 2008 es van beneficiar més de mig centenar d'entitats.

Les comissions guanyen pes en el negoci

En els anys posteriors al rescat, les comissions per serveis financers que els bancs cobren als seus clients s'han convertit en un dels puntals del negoci, amb un pes creixent en els últims tres anys, en els quals han passat de suposar el 21,16% dels seus ingressos comercials el 2015 a un 22,46% l'any passat i un 23,23% en el primer semestre d'aquest, per sobre del 22,82% de 2013 i del 22,02% de 2012.

Aquesta evolució apunta que les comissions per serveis financers van en camí de suposar la quarta part dels ingressos comercials dels bancs espanyols.

Aquest augment del pes de les comissions entre 2012 i 2017 coincideix amb un període de baixada del negoci hipotecari, en el qual el principal prestat a llars i empreses es va reduir en més de 200.000 milions d'euros, amb el consegüent desplom dels ingressos per interessos.

La banca ha optat de manera generalitzada per dues receptes per afrontar aquesta situació, una onerosa per als clients i una altra avantatjosa.

D'una banda, mantenir per sobre del 8%, i fins i tot del 10% en algunes fases, l'interès dels crèdits al consum per generar majors ingressos. Això suposa que els bancs espanyols presten els diners amb un rèdit entre dos i quatre punts per sobre de la mitjana de la UE, segons les dades del Banc d'Espanya.

I, per una altra, abaixar l'interès de les hipoteques i eliminar comissions com la d'obertura per tractar d'augmentar el negoci per la via de captar un major volum de clients a força de tirar preus.