Barcelona afronta el dilema sobre l’Hermitage

El temps passa, i el termini de dos mesos concedit per l’Ajuntament de Barcelona per decidir si la franquícia del Museu Hermitage es farà o no es va aprimant. Damunt la taula no hi ha certeses, només un munt d’interrogants i arguments contradictoris. Barcelona s'enfronta al dilema de si val la pena permetre que tiri endavant un Hermitage a Barcelona, o si seria més efectiu potenciar els museus ja existents per oferir propostes d’interés internacional.

Una altra de les preguntes fonamentals és de quina mena de projecte cultural s’està parlant, tenint en compte que el plantejament museogràfic d’aquesta franquícia és anorèctic i difús ja que els diferents informes presentats al respecte només son pinzellades generals, i ni tant sols els comissaris proposats per executar les primeres exposicions han estat consultats tal i com ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar Públic.

Potser, com l’Hermitage a Barcelona no es tracta només d’un centre cultural, sinó d’un espai amb molts aspectes de centre comercial (amb ofertes gastronòmiques incloses) estem parlant d’un negoci d’entreteniment idoni sobretot per als turistes més adinerats que visiten la capital catalana.

La postura de l’Ajuntament de Barcelona segueix sent la mateixa que van presentar el passat 27 de gener en roda de premsa, i no han volgut afegir res més al respecte. "El govern municipal no autoritza el Museu Hermitage al a Nova Bocana", aquest era el titular d’una llarga nota de premsa amb una pila de documentació inclosa que ha estat elaborada per experts independents sobre la idoneïtat d’instal·lar el Museu a la Nova Bocana del Port. Per prendre la decisió, l’equip de Govern ha tingut en compte els quatre estudis fets pel grup d’experts. En concret, el de mobilitat, elaborat per la consultora INTRA; el d’urbanisme, fet pels professors de la UPC Maria Rubert de Ventós i Álex Giménez; el de viabilitat econòmica, encarregat a Eurecat, i el cultural, de Josep Ramoneda.

I el resum és aquest: "els informes d’urbanisme, sobre la mobilitat, aspectes culturals i de viabilitat tècnica fets pel grup d’experts creat per analitzar la idoneïtat del projecte en desaconsellen la implantació en aquest àmbit específic del Port de Barcelona. A partir de les conclusions dels estudis l’equip de Govern no dona el vistiplau al museu a la Nova Bocana, però obre la porta a altres emplaçaments si els promotors reformulen el projecte per donar resposta als dubtes plantejats pels informes", d’aquí el termini del projecte per intentar treure’n l’entrellat.

Les objeccions de l’Ajuntament

Pel que fa a la mobilitat, el principal escull és l’accessibilitat i l’accés amb el transport públic. I pot saturar encara més el passeig de Joan de Borbó, que seria l’única via d’arribada i a dia d’avui ja està congestionada i suporta una forta pressió turística. Des del consistori, tampoc es veu òptim instal·lar el museu al front marítim, tenint en compte la fragilitat de la zona davant situacions climàtiques adverses, i es veu preferible recuperar edificis existents en lloc de crear un gran edifici nou per acollir l’Hermitage.

Respecte a la viabilitat econòmica, la negativa de l’Ajuntament se sustenta perquè posa en dubte l’estructura organitzativa basada en una fundació sustentada en una empresa de caràcter immobiliari i una altra de cultural. No està clar, diu el document, que aquesta articulació compleixi la Llei de Museus catalana, que especifica que els museus han de ser entitats sense ànim de lucre. A banda, consideren massa optimistes les previsions de visitants, 850.000 visitants durant el primer any (tants com rep el Museu Picasso).

En opinió de Josep Ramoneda, "si una empresa privada fa un acord amb l’Hermitage i vol construir un espai comercial, lúdic i cultural, no hi ha res més a exigir que el compliment de la legalitat. Però el que seria un contrasentit és que les institucions públiques hi contribuïssin amb diners o amb qualsevol altra forma d’ajuda privilegiada. I el que seria definitivament inadmissible és que les institucions públiques se n’haguessin de fer càrrec en el cas d’un hipotètic fracàs. I la història de les franquícies de l’Hermitage està farcida d’experiències preocupants".

En l’informe sobre l’encaix cultural de l’Hermitage a Barcelona encarregat a Josep Ramoneda, qui va estar vint-i-un anys al capdavant del CCCB alerta que en la proposta actual no hi ha la solidesa que aportava el projecte inicial de museografia ideat per Jorge Wagensberg, que vinculava l’art i la ciència. En opinió de Josep Ramoneda, "avui no hi ha un projecte cultural Hermitage. I les indicacions més concretes apunten a una franquícia convencional, un seguit d’exposicions a partir de l’immens fons de l’Hermitage ("donar a conèixer les nostres col·leccions", en paraules del director del gran museu de Sant Petersburg Mijaíl Piotrovski) sense cap proposta museística singular.

Un cop decaigut el projecte Wagensberg, ara per ara no hi ha altre projecte que "esperar que es pugui construir l’edifici per aparèixer". I si no, "buscarem una altra ciutat", en paraules del director de l’Hermitage. Una franquícia d’un gran museu no és un museu; per ser-ho, cal un projecte cultural específic capaç de definir una institució singular. Una institució cultural —pública o privada— requereix molt més que un simple contracte de préstec de l’ús d’una marca, de cessió d’obres i de tutela amb un museu estranger. Llevat que confonguem un equipament cultural amb un centre comercial i la cultura amb una estratègia de consum.

Els arguments dels defensors

La plataforma 'MésculturaperBarcelona', que agrupa més de 40 entitats barcelonines ha reiterat el seu suport a la construcció del Museu Hermitage al barri de la Barceloneta a través d’un manifest: "Sí! Volem més art i més cultura per Barcelona i els barcelonins. La ciutat no ha posat en marxa cap infraestructura artística en els darrers 20 anys i pateix un dèficit flagrant de grans museus respecte d’altres punts de l’Estat, com Madrid, Bilbao o fins i tot Màlaga, amb projectes museístics de primera línia (···)".

El manifest d’aquesta plataforma, reuneix diferent arguments per defensar la construcció de l’Hermitage a Barcelona i demana al Port i a les forces polítiques que "no deixin escapar" aquesta iniciativa que, segons la seva opinió, contribuiria a transformar el tipus de turisme que arriba a la zona. Entre les entitats que formen MésculturaperBarcelona s'hi troben Pimec Comerç, l’Espai Gastronòmic Palau de Mar, l’Associació Comerciants Industrials de Barcelona, el Club Natació Barcelona, el Club Natació Atlètic Barceloneta i l’Associació de Veïns de la Barceloneta, entre d’altres.

Per la seva banda, la plataforma cultural Hänsel&Gretel fundada per Fèlix Riera i Llucià Homs ha estat consultada pels promotors de l'Hermitage sobre els aspectes a favor i en contra del projecte. Tal i com han explicat des de l’oficina de comunicació de la societat VARIA, els promotors del projecte, després de la mort de Jorge Wagensberg van encarregar un informe a Hänsel&Gretel per tal de buscar una mica de llum en com vincular l’Hermitage a Barcelona ja que el projecte de Wagensberg era molt personal. D’aquest informe en surten moltes observacions i una d’elles és que amb l’Hermitage es podria contribuir a repoblar amb la cultura un litoral lliurat al turisme, i trencar l’estancament de la oferta cultural de la ciutat.

Sobre si l’Hermitage podria instal·lar-se a Madrid, després de parlar amb la persona responsable de comunicació de la societat VARIA, el missatge dels promotors és que no faran declaracions al respecte, però Públic ha pogut saber que ja s’han reunit a Madrid per si sorgeix una oferta en ferm i viable a curt termini.

L’Hermitage a Barcelona, una història que ja té 8 anys

Tot va començar l’any 2012 quan es va anunciar per per primera vegada la intenció d'instal·lar a Barcelona un centre vinculat al Museu Hermitage de Sant Petersburg. Des d’aleshores, s’ha produït un debat sobre l’oportunitat de la iniciativa i els seus avantatges i desavantatges. Fins que el 27 d'abril de 2018 s’aprovà definitivament l‘acord entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), pel que s’establia la nova ordenació dels espais portuaris de la ciutat i disposava la modificació del Pla Especial de la Nova Bocana que impulsa el Port de Barcelona.

I ara vuit anys després de tot plegat, mentre l’Ajuntament s’ha obert per analitzar les reformulacions del projecte que puguin fer els promotors, hi ha un punt de trobada compartit entre tots els agents implicats, encara que sigui dit amb la boca petita: les fonts consultades coincideixen en afirmar que Barcelona ha perdut pistonada en el panorama cultural i que la ciutat segueix vivint dels rèdits de la revolució que van suposar els Jocs Olímpics de 1992.

Dins l’oferta museística de Barcelona, Gaudí, Picasso, Miró i Tàpies son un reclam de primer nivell, però potser falten més elements per impulsar el model cultural de Barcelona. Del que pensen uns i diuen els altres, es desprèn que cal evitar que el conegut "model Barcelona" es transformi en una mena de Frankenstein cultural, esperpèntic i banal, però el que també es destil·la és que cal fer alguna cosa.