La mort de George Floyd a les mans de l'oficial de policia Derek Chauvin a Minneapolis ha provocat protestes a tot el món, també a Barcelona. Al voltant de 2.000 persones s'han manifestat enfront del consolat dels Estats Units per a exigir justícia pel seu assassinat. La protesta obre també el debat sobre el racisme al nostre país.

"Guerra de classes, pau entre pobles", se sentia al capdavant de la concentració. Encara que la gran majoria dels assistents portava mascaretes, la distància de seguretat no es respectava. Els crits barrejaven anglès, castellà i català. Del "white police criminal" (policia blanca assassina) al "papeles para todos" o "la policia tortura i assassina". Enfront d'un fort dispositiu dels Mossos d'Esquadra que tallaven el carrer per a impedir que els manifestants s'acostessin al consulat, s'han fet diverses assegudes.

"Ha arribat el moment de reaccionar, estem en una situació crítica", diu Ludi. Sospesa la seva resposta perquè creu que és important que la societat catalana es plantegi d'una vegada el seu racisme: "als Estats Units molta gent és perseguida i assassinada, però aquí som un perfil i ni tan sols s'accepta que puguis ser negra i espanyola". La crisi del coronavirus ha afectat més la comunitat negra als Estats Units, en pitjor situació econòmica i social, però també a Catalunya. "Totes hem sofert, però per als negres és encara més difícil", critica.

Adhara insisteix en el caràcter no violent de la protesta. Ha sortit al carrer perquè encara que creu que Barcelona respecta més la diversitat, "no és així a tot arreu". I això que a ella en el col·legi l'han anomenat "negra de merda, mona, o pelo polla". Està farta d'haver de justificar-se constantment: "una dona va pel carrer i sap que ho és perquè no se sent segura, amb el color de la pell és igual".

En assenyalar el racisme, les dues han sentit que no les volien escoltar. "Que no siguis conscient del teu racisme no significa que no ho siguis i sembla que per a denunciar-lo has de ser amable", explica Adhara. Per a no estar sempre enfadades o que no les assenyalin com a "bordes", també han optat moltes vegades pel silenci. Però avui ja no.

Mariano no protesta només per l'assassinat de Floyd, per a ell és una qüestió de segles. "Aquest cas visibilitza el que patim tot el temps, no és una cosa puntual" diu, "als Estats Units hi ha més negres, però aquí és pitjor perqué no surt als mitjans". Considera que a Espanya la gent nega el seu racisme i quan s'assenyala un comportament, es pren com una cosa personal. "La ultradreta verbalitza una actitud més comuna del que sembla", adverteix Mariano.

Per a Esperanza és la seva primera manifestació. Ha vingut perquè és conscient que els drets es conquisten i no està disposada a "pidolar" pel que és just. Al costat d'ella Castro se sent una mica decebut perquè no hi hagi més gent de la comunitat negra. En alguna ocasió ha silenciat les seves crítiques al racisme perquè no li veiessin "com un radical".

"El racisme és igual a tot arreu, el que canvia són les formes", afirma. Encara que a Catalunya no s'arribi a assassinats com el de Floyd, Castro pensa que el capitalisme necessita i explota als negres. I l'única manera d'acabar amb el racisme passa "per atacar el seu origen, que és el sistema". Darrere d'ell en un cartell es llegeix "si et quedes callat, has triat el bàndol de l'opressor".