Público
Público

Barcelona aprova retirar 10 medalles franquistes amb el suport de tots els grups excepte el PP

El tràmit culminarà al ple municipal del proper 25 de gener. Entre d'altres, es retiraran condecoracions al dictador, Francisco Franco, a l'almirall i cap del Govern, Luis Carrero Blanco, i a la sección femenina de la Falange. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

L'acte de celebració de la retirada de les medalles franquistes. AJUNTAMENT DE BARCELONA.

Nou pas endavant en la recuperació de la memòria democràtica de Barcelona. La comissió de Presidència de l'Ajuntament de la ciutat ha aprovat l'inici de l'expedient que culminarà amb la retirada de deu medalles o distincions a personalitats o entitats franquistes, entre les que destaquen el propi dictador, Francisco Franco, o l'almirall i expresident del Govern dictatorial Luis Carrero Blanco. La mesura, que serà validada definitivament al plenari municipal del proper 25 de gener, ha tirat endavant amb el suport de tots els grups política, amb l'excepció del PP que, com ja és tradicional, s'ha desmarcat a l'hora d'avalar un gest que suposa una clara condemna al franquisme.

L'aprovació de la mesura, que coincideix amb el 80è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, ha estat celebrada per representants dels grups que hi han donat suport -Barcelona en Comú, PDECat, PSC, ERC i CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé- i per les entitats memorials integrades a l'Ateneu de Memòria Popular. El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha afirmat que "aquesta és una iniciativa fonamental contra la impunitat simbòlica del terrorisme d’estat i com va dir Nacions Unides contra el patró d’impunitat que ha regit a l’Estat espanyol des de la transició i que ha impedit als familiars de víctimes del franquisme poder accedir a justícia, veritat i reparació”.

A més a més, el considera "un acte de desgreuge als milers de dones que van ser víctimes del terrorisme d’estat i de la dictadura franquista, en un moment on milers de dones s’estan mobilitzant contra feminicidis i els intents de derogació de la legislació contra la violència masclista”, com va visualitzar-se ahir en una plaça Sant Jaume plena contra el pacte entre PP, Cs i Vox a Andalusia.  

Per part de les entitats, la historiadora Anna Sallés, d’Amical de Ravensbrück, s’ha felicitat per la retirada de la medalla a la Sección Femenina de Falange Española, “una institució símbol de la repressió conta les dones des de 1939 i de l’aniquilació dels drets de ciutadania, que també van patir els homes”. Carla Vall, advocada especialista en lluita contra la violència masclista per IRIDIA, ha destacat que “ara que han emergit amb força l’extrema dreta i els partits reaccionaris aquí i arreu, Trump, Bolsonaro, i massa noms de l’Estat espanyol que comencen a negar els drets de les dones, hem de batallar”.

La decisió s'ha pres perquè es considera que el reconeixement a diverses figures responsables de la repressió exercida en guerra i postguerra "és èticament incompatible amb els principis que representa la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona".

En concret, s'ha retirat la distinció al dictador Francisco Franco, que el 1964 va rebre una medalla commemorativa de los XXV años de Paz; al general José Solchaga Zala (1881-1953), que va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939 i va rebre la Medalla d'Or de la ciutat el 1949; el general Agustín Muñoz Grandes, ministre franquista i general en cap de la División Azul, que va rebre la Medalla d’Or el 1969; Antonio Ibañez Freire, antic ministre, que va rebre la Medalla d'Or el 1967; la Sección Femenina de Falange Española, Medalla d’Or el 1966; l'almirall Luis Carrero Blanco, Medalla d’Or atorgada a títol pòstum el 1973; Alfonso Pérez-Viñeta Lucio, capità General de Catalunya fins el 1971 i Medalla d’Or el mateix any; Tercio de Requetes de Nuestra Señora de Montserrat, Medalla d’Honor de la ciutat l’any 1939; el general Severiano Martínez Anido; i Felipe Acedo Colunga, que el 1953 va rebre la placa de plata de fill adoptiu de Barcelona.

Mesures contra la impunitat franquista

La retirada d'aquestes medalles no és el primer gest contra la impunitat de la dictadura que s'ha fet durant aquest mandat, marcat per les polítiques de memòria democràtica. En concret, també s'han retirat les medalles a l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa i l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla. També així com a l’anul·lació dels expedients de depuració de més de 1.600 treballadors/es municipals a fi de restituir la seva dignitat. A més a més, l’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil i també ha presentat dues querelles penals en l’etapa del tardofranquisme. També ha interposat una querella contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme.