Público
Público

Barcelona es querella contra els jutges que van empresonar persones LGTBI durant el franquisme

La iniciativa fa referència a 553 condemnes a persones que van acabar a la presó Model, víctimes de normatives com la Llei de 'Vagos y Maleantes' o la de 'Peligrosidad y Rehabilitación Social'. Per a Jaume Asens "l'actual règim ignora" aquests crims.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jaume Asens, acompanyat de testimonis dels abusos franquistes i de representants d'entitats LGTBI.

L'Ajuntament de Barcelona ha interposat una querella contra crims de lesa humanitat en l'àmbit LGTBI comesos durant la dictadura franquista. En concret, la querella, que ha recaigut en la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), fa referència a 553 condemnes dictades per jutges franquistes que van comportar el tancament d'aquestes persones a la presó Model de Barcelona. I que, com bona part de les qüestions vinculades a la dictadura, han restat totalment impunes durant la democràcia.

La repressió a l'homosexualitat o qualsevol tendència sexual allunyada del binarisme va ser una constant durant la dictadura, fins al punt que s'arribava a considerar les persones LGTBI com a enemigues de la pàtria, contràries a la moral i se les relacionava amb la malaltia i la delinqüència. El marc legal en el que es regien les condemnes era la Llei de Vagos y Maleantes, que va aprovar-se el 1933, durant la II República. La normativa, però, va modificar-se el 1954, en plena dictadura, per incorporar-hi explícitament la repressió als homosexuals. Posteriorment, el 1970, a les acaballes del franquisme, encara es va aprovar una nova normativa, la Llei de Peligrosidad y Rehabilitación Social, encarada a incrementar la repressió contra persones homosexuals i transsexuals.

En una roda de premsa per presentar la querella, el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha manifestat que "no podrem acabar amb LGTBIfòbia del present sense remoure la impunitat dels seus crims en el passat. El règim franquista és qui els va cometre, però és l'actual règim qui els ignora. Per això aquestes iniciatives tenen un valor reparador però també pedagògic". El consistori ha volgut subratllar que durant més de dues dècades la dictadura "perseguia, enjudiciava i condemnava les persones homosexuals en una persecució manifesta per raons de gènere i condició sexual".

Paral·lelament, el govern municipal ha anunciat que les persones represaliades per la seva condició de gènere o sexual, que òbviament poden ser testimonis en la causa del TSJC, podran presentar el seu cas a la comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme. La pretensió municipal és crear l'organisme en els propers mesos per "reconèixer les persones que van patir violacions dels drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual durant la seva lluita per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques, sindicals o dels drets nacionals o de l'autogovern de Catalunya, o per la igualtat entre homes i dones entre 1960 i 1978". Totes elles seran declarades "persones represaliades" pel tardofranquisme.

La comissió es fixa tres objectius: reconèixer i retre homenatge a les persones que van patir vulneracions dels drets a la vida o a la integritat física, psíquica, moral o sexual durant la dictadura; promoure el coneixement i la reflexió sobre el passat de la ciutat per "fomentar una ciutadania democràtica"; i reconèixer i mostrar la gratitud de la ciutat a les entitats de memòria història que han portat a terme una lluita per la "justícia, la reparació i la veritat".

No és la primera iniciativa del govern de Colau contra els crims de la dictadura. De fet, la ciutat presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, contra els crims comesos durant la dictadura i la Guerra Civil. Des de la primavera de 2015, el consistori s'ha personat en la causa oberta a l'Argentina contra els crims del règim, així com contra els bombardejos que va patir la població de la ciutat en la Guerra Civil, amb especial intensitat durant el 1938. També ha presentat altres querelles penals, com ara una contra Carlos Rey González, el militar que el 1974 va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich.