Público
Público
l'EMERGÈNCIA PER LA COVID-19

Bargalló: "Podria ser que els centres escolars no es reobrin tots alhora”

El conseller d'Educació analitza la situació que viu el sistema escolar català pel coronavirus  i apunta els eixos d'actuació per després de Setmana Santa: es mantindrà el curs en actiu telemàticament però cap alumne podrà sortir perjudicat per efectes del confinament. Bargalló apunta que la reobertura dels centres escolars podria no ser conjunta sinó progressiva per àrees territorials i nivells educatius i no descarta breus confinaments al llarg del curs vinent.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, durant la roda de premsa en què va anunciar el tancament dels centres escolars de Catalunya per l'emergència de la Covid-19, el 12 de març.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, durant la roda de premsa en què va anunciar el tancament dels centres escolars de Catalunya per l'emergència de la Covid-19, el 12 de març.ACN

Josep Bargalló i Valls (Torredembarra, 1958) afronta aquests dies com a conseller d’Educació del Govern de la Generalitat la complexitat d’un curs escolar impactat de ple pel tancament dels centres educatius a causa del confinament per l’emergència sanitària per la Covid-19. Bargalló ja va dirigir el Departament durant els primers mesos del Govern presidit per Pasqual Maragall però va haver de deixar aquesta funció per ocupar el càrrec de Conseller en Cap. El càrrec de més rang que ha exercit en la seva dilatada trajectòria política com a militant d’ERC i que arrenca amb l’Assemblea de Catalunya.

Bargalló és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili. Té una àmplia trajectòria professional lligada a l’educació i ha treballat com a coordinador de l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV i responsable acadèmic del Postgrau en Direcció i Gestió de Centres educatius de la mateixa universitat. Però també al món de la cultura i la llengua dirigint organismes com l’Institut i la Fundació Ramon Llull o amb una àmplia obra publicada com a crític literari, assagista i historiador de la cultura popular.

El conseller d'Educació repassa per a Públic la situació que travessa el sistema escolar català i apunta les mesures que es prendran pròximament. En una entrevista realitzada telemàticament des del confinament a la seva Torredembarra natal, municipi del Tarragonès al qual la figura de Bargalló ha estat sempre lligada en allò veïnal, cultural, polític i vital.

Quins plans tenen per reiniciar el curs telemàticament de forma reglada després de Setmana Santa? Es decidirà la setmana vinent en la reunió de la Conferència sectorial amb el Ministeri d’Educació del dia 15?

Nosaltres estem tancant tots els nostres plantejaments a partir de consultes amb experts, directors de centres escolars, escoltant a sindicats, moviments de renovació pedagògica, etc. Amb tot plegat estem enllestint un document on es recollirà tot el pla d’actuació però el donarem a conèixer després del dia 15 d’abril en què també sabrem les propostes de la resta.

El pla depèn doncs d’aquesta reunió?

Nosaltres ja hem comunicat al Ministeri què és el que preveiem fer i no ho modificarem per la reunió del dia 15. Però podem incorporar matisos i ajustos. Per exemple, cal poder garantir la mobilitat del curs vinent a l’alumnat a nivell estatal. Alguns criteris mínims conjunts ha d’haver-hi.

Fins ara hi ha hagut consens?

En les qüestions generals hi ha un cert grau de consens. A l’hora de portar les coses a la pràctica, no.

Per exemple?

Per exemple amb el tema de les oposicions del professorat en què es portaran a la pràctica des de posicions diferents.

Entenc doncs que les competències en Educació que té la Generalitat li deixa les mans lliures al Departament per actuar...

Absolutament. A més, en les reunions que hem fet el Ministeri ha reiterat la voluntat de no interferir en el fet que l’autoritat educativa a Catalunya som nosaltres. Ens ha assegurat que ni ho discuteix ni ho discutirà.

Es tindrà en compte les recomanacions del Consell Escolar de Catalunya i de l’Estat?

Els documents d’aquests ens són formalment de consulta. Però, amb excepcions, la gran majoria entenem per igual quina és la situació i què cal fer.

Per on van les grans línies que anunciaran després del dia 15 per al tercer trimestre?

"No ens podem plantejar que de cap manera el tercer trimestre tingui repercussió negativa per a l’alumne en els seus resultats"

Que anem a un tercer trimestre en què parlar de temari és un error. Que no ens podem plantejar que de cap manera el tercer trimestre tingui repercussió negativa per a l’alumne en els seus resultats. I que per tant el més important serà acompanyar l’alumne, fer-li costat perquè no perdi hàbits, etc.

Per tant no hi haurà una estructura convencional de la tasca docent?

En cap cas es tracta de replicar telemàticament el que es feia de forma presencial. Ni de pretendre que allò que es faci a partir d’ara sigui fonamental per a l’evolució de l’alumne.

Però serà avaluable aquest tercer trimestre?

"Cap alumne pot suspendre pel que passi entre Setmana Santa i final de curs. Ha de ser una avaluació positiva per  a l’alumne"

El concepte avaluable té diverses fases: una és l’avaluació formativa, que aquesta hi ha de ser. Treballs encarregats, recerques, tasques diferents han de tenir interacció amb el mestre i el professor que han d’indicar el camí i fer-ne el seguiment de forma personalitzada, alumne per alumne. Altra cosa és l’avaluació qualificadora, que és el que coneixem com a notes. I reitero, cap alumne pot suspendre pel que passi entre Setmana Santa i final de curs. Ha de ser una avaluació positiva per a l’alumne i que l’ajudi a recuperar si tenia qüestions que no havia superat en els dos primers trimestres.

Però al final caldrà una nota a final de curs. Es farà en funció de les qualificacions del primer i segon trimestre?

Només hi ha tres moments de l’etapa escolar en què l’avaluació qualificadora és del tot necessària: sisè de primària per passar a secundària, quart d’ESO per poder canviar d’etapa formativa o incorporar-se al món laboral, també al final de cada cicle formatiu en què l’alumne ha de tenir un títol que acrediti la formació professional, i al segon de Batxillerat per poder accedir a la universitat si es vol. En la resta de cursos la qualificació avaluadora final no caldria.

I com faran en aquests casos que m’especifica el sistema avaluador? Serà diferent a la resta?

"Només hem de buscar un sistema de qualificacions final per a sisè de primària, quart d'ESO, segon de batxillerat i el final dels cicles formatius. A la resta de cursos no caldria"

Sí, serà diferent. Però no podem oblidar que ja s’han fet dues terceres parts del curs i en alguns casos més. Com ho fem s’ha d’acabar de perfilar perquè cada nivell i cada tipus d’estudi té components diferents. Ho definirem després del dia 15. Però tenim molt clar que res del que es faci el tercer trimestre restarà, només pot servir per sumar. Perquè tots els alumnes tindran limitacions en la situació actual, tinguin bretxa digital o no. No hem de pretendre fer les coses de forma normal perquè la situació no ho és.

L’aprovat general com va plantejar Itàlia no era una opció?

Aquest és un concepte d’un sistema educatiu bastant antic basat exclusivament en la memorística. És cert que a Itàlia ho van plantejar però han hagut de tirar enrere. Necessitem contactar i acompanyar a tots els alumnes, educativament i emocional, en el seu confinament i en el seu retorn als centres escolars. I això queda invalidat amb un aprovat general que donaria el curs per acabat el 12 de març i fins al setembre. Això no ho podem fer per responsabilitat social i educativa. Ens hem de continuar veient, primer no presencialment i, el dia que sigui possible, a l’aula del centre.

Creu que aquest curs hi haurà retorn a les aules, o no val la pena per quinze dies encara que al juny millori la situació?

Nosaltres creiem que fem una funció d’acollida i acompanyament que és educativa, no només d’ensenyament. I tenim l’esperança de poder tornar a les aules per més de quinze dies. I fins i tot si fos només per una setmana ho hem de fer i volem fer-ho.

I com es preveu fer aquest retorn si és possible?

"Quan es puguin reobrir els centres escolars no descartem que tots no ho facin alhora. La situació de contagi que hi ha en cada comarca no és igual. I tampoc no és el mateix reobrir cicles formatius o el batxillerat que el preescolar"

Quan es puguin reobrir els centres escolars, no descartem que tots no ho facin alhora. Això podria ser així perquè la situació de contagi que hi ha en cada comarca o municipi no és igual. I tampoc no és el mateix reobrir cicles formatius o el batxillerat que el preescolar, depèn de les mesures de distanciament social i de protecció higiènica que imposin les autoritats sanitàries. Estem estudiant tota aquesta casuística molt diferent que té a veure amb els diversos nivells, amb l’edat, i amb els espais físics. Als tallers de formació professional serà més fàcil aplicar les mesures de distanciament social, gairebé ho podríem aplicar demà mateix, però en canvi a preescolar és un lloc on ens haurem de mirar molt com ho apliquem.

Preveuen algun tipus de planificació de suport psicopedagògic per l’alumnat a la tornada?

"Res no ens assegura que durant uns dos anys, mentre no tinguem una vacuna, no hi hagi algun moment més endavant en què calgui tornar a tancar els centres durant un període curt"

Ja hi estem treballant. Preveiem l’atenció per l’acollida, el dol i el retrobament. Per a l’alumnat, però també per al professorat. Això serà necessari obrim quan obrim. Ni que sigui directament al setembre. I res no ens assegura que durant un període de dos anys, mentre no tinguem una vacuna universal i efectiva, no hi hagi algun moment més endavant en què calgui tornar a tancar els centres durant un període ni que sigui curt. Ens hem de preparar perquè, si això passa, l’endemà puguem donar la resposta que ara hem tardat una setmana i en alguns casos quinze dies. Tot això que hem après ara, amb encerts i errors, ens servirà per sempre.

El calendari escolar habitual es mantindrà per final de curs com per inici del vinent?

Sí.

Però els infants iniciaran un temari en el curs següent pel qual no estaran preparat...

Tot allò que no s’hagi fet aquest curs s’haurà de fer el curs vinent, excepte pel que fa als canvis de cicle educatiu que deia abans que tractarem específicament. El curs vinent això s’haurà de tenir en compte i també les diferències que cada alumne haurà tingut durant el confinament i que caldrà reequilibrar.

Això vol dir que no hi haurà repetició de curs?

Per culpa del coronavirus no pot haver repeticions de curs.

La selectivitat està garantida en les noves dates del 9 i el 10 de juliol?

La selectivitat és competència del Consell Interuniversitari de Catalunya. Però és probable que el dia 15 s’aprovin uns criteris generals, que després es desenvoluparan a Catalunya, sobre com ha de ser la prova de la selectivitat. Si el 9 i el 10 de juliol es podrà fer la selectivitat amb desconfinament, no ho sabem, però cal esperar que sí. Ara, el que és segur és que caldrà aplicar mesures de distanciament social i obligarà a buscar espais diferents. Però aquest és un repte per a la selectivitat, per al retorn a l’escola quan sigui i per al retorn a les empreses i arreu.

Quins criteris?

"A la selectivitat hi haurà d'haver molta opcionalitat. Que en cap cas un alumne es vegi obligat a respondre una qüestió que no ha fet"

Hi ha d’haver molta opcionalitat. De tal forma que cada alumne pugui triar en cada tema sobre més d’un plantejament dins les coses que ha fet durant el curs. És a dir, que en cap cas un alumne es vegi obligat a respondre una qüestió que no ha fet. I com que el que haurà fet cada centre i cada alumne és molt diferent, s’haurà de realitzar un treball de cirurgia fina, complexa però que s’ha de poder fer.

El període de matriculació és bàsic per organitzar els centres escolars i ja hauria d’haver començat. Com ho faran?

És un dels molts temes que ens preocupen. Si podem fer la matriculació durant el mes de maig -a ser possible, millor durant la primera quinzena- encara estem a temps de començar el curs al setembre amb normalitat. Posant-hi reforços i accelerant procediments.

I en cas contrari?

En cas contrari serà difícil poder començar el curs amb normalitat. El període de preinscripció serveix per recollir les dades sobre el nombre d’alumnes que inicien el curs en un centre o fan el canvi i quins són els centres que demanen les famílies. I a partir d’aquí poder delimitar els grups de cada escola i fer l’adscripció i la matriculació de l’alumne per establir quants professors es necessiten en cada centre i nomenar-los. I per poder tenir tot això de cara al setembre necessitem fer la preinscripció al mes de maig.

Però si es manté el confinament durant el maig...

"Buscarem mecanismes de preinscripció no presencials. Però sempre haurem de reservar una part de presencialitat perquè no podem perjudicar cap família"

Buscarem mecanismes de preinscripció no presencials. Però sempre haurem de reservar una part de presencialitat perquè no podem perjudicar les famílies que no puguin fer-la telemàticament perquè no tenen les eines o no les saben fer servir. Intentarem que sigui el mínim possible però totes les famílies tenen el dret d’optar a un centre escolar en el mateix moment i procediment.

La bretxa digital en les famílies catalanes provocarà desigualtats en l’oferta educativa durant el confinament?

Les dades que hem recollit centre per centre indiquen que hi ha 52.000 famílies que tenen alguna mancança perquè l’alumne pugui operar digitalment. Però no totes en tenen la mateixa. Les tres qüestions bàsiques són: falta de dispositiu, falta de connectivitat a Internet o falta de dades suficients. A algunes famílies els falten les tres coses, a altres només una d’elles. Del que es tracta és de garantir que totes tinguin el que els fa falta.

I es podrà dotar de tots aquests elements a les famílies?

"Hi ha 52.000 famílies que tenen alguna mancança perquè l’alumne pugui operar digitalment. Però no totes en tenen la mateixa. Equiparem a gairebé tothom"

He de dir que ara mateix em preocupa més la duplicació d’esforços entre administracions i entitats que el fet de no arribar a totes les famílies perquè arribarem a equipar gairebé a tothom, excepte alguna casuística puntual. Tenim 22.000 paquets que inclouen dades, routers que garanteixen la connexió a Internet i un dispositiu. I l’Ajuntament de Barcelona n'hi afegirà 3.000 més i també comptem amb l’ajuda d’altres ajuntaments i entitats. Amb això creiem que podrem connectar tothom que no té connexió, que no són totes les 52.000 famílies que tenen algun dèficit tecnològic, perquè l’alumne pugui operar. Ara estem treballant en evitar aquesta duplicitat i saber municipi a municipi que s’està fent al respecte. Pels dispositius, a més, no hi haurà cap problema perquè en tenim 100.000 als centres escolars que podem utilitzar.

I el professorat està equipat i preparat per fer la docència telemàtica?

El tenim en procés. Hi ha alguns casos de professors en territoris on no hi ha una connectivitat complerta. Tampoc tot el professorat haurà de fer-ho servir perquè no replicarem els mecanismes de l’escola presencial. Estem en contacte amb els centres per saber quins professors és essencial que es puguin comunicar amb els alumnes per tirar endavant la feina que s’ha decidit fer i dotar-los del que sigui necessari si cal.

Hi ha queixes del professorat substitut que amb el tancament de centres s’han quedat sense feina. El confinament ha eliminat les substitucions?

És un tema complex. Hi ha casos en què durant el confinament ha tornat la persona a què substituïen. El titular té dret a tornar i no podem pagar dos sous per una mateixa plaça. En canvi en els casos de professors que tenien permisos de llarga durada i han demanat ara la reincorporació, per norma general, hem decidit no acceptar el retorn i hem mantingut el substitut.

En un curs normal ja passa que hi ha reincorporacions de baixes laborals, però el substitut passa a cobrir una altra baixa. I ara?

"Posar un substitut per fer una feina no presencial en un centre, amb un professorat i un alumnat que no coneix, ni coneixerà físicament, és molt complex i no és la millor solució

Sí, el debat és què fer amb les baixes que s’han produït durant el confinament. Estem esperant a la reunió del dia 15 amb el Ministeri per saber si hi ha algun criteri general. Però d’entrada nosaltres pensem que posar un substitut per fer una feina no presencial en un centre, amb un professorat i un alumnat que no coneix, ni coneixerà físicament, és molt complex i no és la millor solució. Amb tot, després de les vacances volem tenir criteris de substitució malgrat el confinament que siguin justos i pedagògicament correctes. Perquè hi ha casos de matèries específiques o de centres amb moltes baixes que ho poden requerir, o per altres tipus de feina.

Va haver-hi crítiques inicials des d’algun ajuntament com el de Barcelona sobre les targetes moneder que han repartit a les famílies amb ajudes pel menjador escolar. Es va instrumentalitzar políticament aquesta qüestió?

No. L’emergència que vivim ens ha obligat a fer moltes coses noves i quan les expliques sempre hi ha algú que no les entén i això va generar alguna crítica inicial. Però el procediment de repartiment mitjançant els ajuntaments, els consells comarcals o el Consorci d’Educació de Barcelona va ser exemplar i en poc temps, si tenim en compte que eren 144.000 targetes. Tothom que l’havia de tenir la té i s’han recarregat. Hi havia altres procediments menys complexos per afrontar la qüestió però aquest sistema garantia la beca menjador duri el que duri el confinament sense haver de tornar a fer res més.