"El referèndum no va ser mai un acte concloent per la independència", sinó un pas més "per a arribar al diàleg, la negociació i un pacte" amb el Govern central. Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, ha defensat aquest dimecres davant la Sala penal del Tribunal Suprem, responsable d'enjudiciar el procés, que la independència "sempre es va plantejar com una cosa pactada", i que "mai es va pretendre dur a terme després del referèndum".

La consulta sobiranista de l'1-O, que va servir al Govern per justificar la declaració unilateral d'independència (DUI) que ha estat titllada de "política" o simbòlica per tots els processats fins avui -excepte Oriol Junqueras, que no s'ha pronunciat sobre aquest tema-, hauria estat només això, un element de pressió perquè l'Executiu de Mariano Rajoy s'assegués a negociar. "La prova és que estem aquí i no hi ha independència", afirmava.

A més, Bassa ha sostingut que el Govern de la Generalitat que avui se seu a la banqueta no va cometre cap delicte, i que simplement es va donar un conflicte competencial entre aquesta administració i el Tribunal Constitucional. No va haver-hi delicte, primer, perquè no considera il·legal convocar un referèndum, com manifestaven la resta de processaments. Segon, perquè "van acatar" la suspensió de la llei que ho regulava: "Després de la suspensió de la llei no vam fer cap acció, ni al meu departament ni, tinc entès, en d'altres".

En la mateixa línia, l'exconsellera ha reconegut que el Govern "no va complir" amb el programa amb el qual Junts pel Sí (JxSí) es presentava a les eleccions i que marcava el termini de 18 mesos per declarar la independència. "Pràcticament no es va complir res perquè vam estar 21 mesos i si no ens haguessin cessat, hauríem continuat al Govern", apuntava.

Bassa és la sisena consellera a comparèixer davant la Sala. Com a exdipuada d'ERC, s'ha desmarcat de l'estratègia de Junqueras i Romeva, responent al fiscal Fidel Cadena i l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, a més del seu advocat, Mariano Bergés. És, a més, la primera que reconeix motu proprio l'"autoritat" del Constitucional -"Admeto i sento l'autoritat del Constitucional"-, així com el seu paper de "màxim intèrpret de la Constitució", també destaca que la Carta Magna "té mirades més àmplies".

Per això, tot i que admet que va tenir constància de la suspensió de normatives de la Generalitat per part del Constitucional -"Me les van notificar, però aquí es van quedar"-, sosté que sempre va pensar que estaven davant un "conflicte competencial jurídic" que "seria transitori" i podria resoldre's. "El Govern d'Espanya tenia 18 sentències del TC que no havia complert, la més especial la del 0,7% de l'IRPF". "Portaven 4 o 5 anys sense complir-se", apuntava.

En aquest "conflicte competencial", l'exconsellera, que s'exposa a una petició de pena de 16 anys de presó per part de la Fiscalia -pels suposats delictes de rebel·lió i malversació-, afirma que esperaven arribar a un acord amb el Govern central, per poder pactar el referèndum sobre la base de l'article 92 de la Carta Magna, segons el seu relat. "Vam entendre que el referèndum no era delicte, que hi havia lleis i normatives jurídiques internacionals que emparaven la nostra demanda", que a més tenia "el suport del 80% de la població catalana", apuntava.