Público
Público

ENSENYAMENT La batalla per la gestió dels menjadors escolars

El Departament d’Ensenyament vol treure a concurs públic la gestió dels menjadors escolars i les famílies s’hi oposen perquè hi veuen una intenció de mercantilització del servei.

Publicidad
Media: 2
Votos: 1

El possible canvi de model en els menjadors escolars genera tensió.

Pares i mares de Catalunya estan en peu de guerra contra la nova normativa que el Govern de la Generalitat vol aprovar sobre la gestió dels menjadors escolars. Amb la nova llei o una reformulació de l’existent, que entraria en vigor el curs 2020-2021, i sota el paraigua de la nova llei de contractació pública, es preveu que la gestió dels menjadors escolars passi per un procés de licitació pública, fet que deixa fora les AMPEs i les AFEs dels centres educatius, de la gestió dels menjadors.

Actualment a Catalunya hi ha 2.000 menjadors escolars que alimenten una mitjana de 400.000 alumnes per jornada, el que suposa un negoci d’uns 2,5 milions d’euros diaris. El 90% dels serveis de menjadors estan externalitzats i més del 50% està en mans de quatre empreses: Serunion, Aramark, Ausolan i Compass Group (Eurest).

Tant la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) i la Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics No Universitaris de Catalunya (FAPAES), així com el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) que engloba diferents organitzacions educatives, han rebutjat des de bon principi la iniciativa i han denunciat l’intent de privatització des del Departament d’Ensenyament es vol fer dels menjadors escolars.

Lidón Gasull, directora de la FAPAC i advocada, explica el detall de la forma jurídica: “La llei de contractació del sector públic no obliga el servei de menjador a passar un procés de licitació pública, per això s’ha fet un projecte de llei de contracte a les persones. Dins d’aquesta llei s’ha inclòs el servei de menjador, els serveis d’acollida de matí i de tarda a les escoles i les activitats extraescolars (...) Amb aquest procediment [l’abandó de la idea que l’administració es pugui fer càrrec d’aquests serveis educatius] s’iniciarà un circuit en el qual algunes grans empreses de càtering i entitats de lleure faran negoci. Es privatitzaran els serveis”.

Lidón Gasull: “El temps de migdia a les escoles ha d’estar regulat per l’administració pública, que és qui en té la responsabilitat”.

Els serveis d’acollida d’infants en hores de matí i tarda, així com les activitats extraescolars, fins al moment, han estat organitzades per les AMPES i les AFES, i no hi havia cap benefici econòmic, sinó que només hi havia la voluntat de cobrir despeses. “Si aquests serveis es treuen a concurs públic i es privatitzen, les empreses hi voldran guanyar diners i es perdrà la vocació pública, a més, que una part de les famílies quedarà exclosa”, afegeix Gasull, qui pensa que l’administració no està assumint la responsabilitat sobre aquests serveis.

El menjador, un espai educatiu necessari

La nova normativa deixaria el preu a criteri d’Ensenyament (fins ara el menú escolar diari costava un màxim de 6,20 euros). També fixaria la ràtio de monitors de lleure durant l’horari del migdia (un monitor cada 20 alumnes a parvulari i un cada 30 a primària i secundària). El projecte contempla la gestió dels menjadors a càrrec d’ajuntaments i consells comarcals i relega les famílies a una mera tasca de supervisió.

D’ençà que la comunitat educativa mostrés el seu descontentament, el Conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha insistit que des de la Generalitat no hi ha cap intenció de privatitzar el servei de menjadors i que es vol fer del menjador “un espai educatiu”.

Al setembre va néixer la plataforma S.O.S Menjadors amb la finalitat de donar veu a famílies d’alumnes, sindicats, entitats i organitzacions vinculades amb el sector educatiu i la sobirania alimentaria. En aquest sentit, S.O.S Menjadors lluita perquè es tingui en compte el valor pedagògic del menjador com un espai educatiu més, integrat en el projecte educatiu del centre.

Moltes famílies demanen mantenir el poder de decisió dins de l’escola i estan convençudes que la contractació de lliure competència portarà efectes negatius en l’alimentació 

Jordi Estarlich, portaveu de S.O.S Menjadors, que recentment s’ha reunit amb Ensenyament, es mostra optimista i creu que el “decret ja està tombat, ja que el Departament d’Ensenyament s’ha compromès a no aplicar el decret inicial i aplicar un marc regulatiu legal del temps del migdia”. Estarlich confia en la paraula del conseller Bargalló i en el seu compromís de reunir-se amb ajuntaments, sindicats, centres públics, consells comarcals i famílies per redactar una llei que a partir del curs 2020- 2021 reguli el temps del migdia.

La diferència de postures entre S.O.S Menjadors i la FAPAC sembla evident. “Si no ens agrada el marc legal en el qual s’enquadra la gestió dels menjadors, n’haurem de crear un de nou, però ara per ara és el que tenim. A S.O.S Menjadors ens inclinem per veure el got mig ple, sobretot després de l'última reunió amb Ensenyament, però estarem alerta i no renunciarem a cap de les nostres demandes”, assegura Estarlich.

Per la seva banda, Bargalló s’ha compromès a promoure un debat sincer amb la comunitat educativa per tal de crear una llei que reguli el temps del migdia que plagui a tothom i ha assegurat que s’està treballant en una solució de llei que resolgui la seguretat jurídica que els manca a les AMPEs i AFEs que vulguin fer una gestió directa dels menjadors.

Des d’Ensenyament s’assegura que “es vol fer un debat seré sobre el tema i que estan oberts a totes les modalitats de gestió. La normativa vigent és del 1996 i ens cal una nova regulació que s’adapti a les noves necessitat pedagògiques dels centres escolars, sempre considerant el temps del migdia com un espai educatiu de gran importància. Busquem un sistema que protegeixi aquelles AMPEs i AFEs que vulguin continuar gestionant els menjadors, per això els hem de donar protecció jurídica”, diuen fonts del Departament. S’estan estudiant diferents fórmules jurídiques que s’adaptin a la normativa europea i s’assegura que des d’Ensenyament hi ha la prioritat de buscar un consens en el si de la comunitat educativa, mitjançant la participació de tots els actors implicats.

La mercantilització de l’alimentació dels infants

Fa uns dies, a les Jornades Tècniques sobre Agroecologia escolar organitzades per Postgrau de Dinamització Local Agroecològica de la UAB, Núria Bernat, de Justícia Alimentària, va destacar la importància de la compra pública per suplir la demanda d’aliments dels menjadors: “Actualment, a lEestat espanyol hi ha 1.759.394 estudiants de servei de menjador, sense incloure la Comunitat Valenciana [no hi ha dades]. El 58% d’aquests serveis de restauració ho porten quatre empreses de càtering. En els últims anys, s’han externalitzat els serveis i bona part dels productes que es compren són fora del territori nacional (...) S’ha convertit el dret a una alimentació adequada en un espai de comerç i mercantilització”.

Núria Bernat, de Justícia Alimentària: “S’ha convertit el dret a una alimentació adequada en un espai de comerç i mercantilització”

Xavier Montagut, de la Xarxa de Consum Solidari, va insistir en el potencial pedagògic que té l’estona de l’àpat del migdia. “Els menjadors escolars constitueixen un espai educatiu i s’ha de proporcionar un servei educatiu, no un servei complementari a l’educació. Ens neguem a acceptar la gestió de les escoles com si fossin empreses i des de una visió mercantilitzada i neoliberal”.

Bernat es pregunta pel control que hi haurà amb la nova normativa a les empreses que s’encarreguen dels menjadors: “Qui s’encarregarà que l’empresa compleixi el que s’ha pactat? Aquí no hi ha cap control, a diferència d’Itàlia, per exemple, on hi ha un seguiment exhaustiu de la gestió dels menjadors i es penalitza aquelles empreses que no prioritzen el consum de productes de proximitat i ecològics. Això ha fet que hi hagi hagut un increment de productors que s’han passat a la producció ecològica”.

La transició cap a models de menjadors ecològics i amb productes de proximitat

Un dels reptes als quals haurà de fer front el Departament d’Ensenyament és la creixent demanda entre les famílies catalanes de menús escolars amb productes ecològics, de proximitat i de temporada. A la guia de menjadors escolars ja hi ha una sèrie de recomanacions per a una millor alimentació dels infants, com la reducció dels fregits i els aliments congelats i processats o la priorització de les proteïnes vegetals per davant de les proteïnes animals, entre d’altres.

Actualment a Catalunya hi ha un creixent volum d’experiències de menjadors escolars ecològics, projectes que aposten per la millora de la nutrició infantil i per la sostenibilitat social i ambiental. Si bé la proliferació dels menjadors ecològics amb productes de proximitat és una nova tendència amb un potencial a l’alça, són diversos els obstacles a què han de fer front aquestes iniciatives. En primer lloc, perquè dotar una escola d’un menjador ecològic no consisteix només a comprar aliments ecològics, sinó que va més enllà: es tracta de dotar els centres educatius de projectes pedagògics i alimentaris des d’una òptica agroecològica de sostenibilitat i transformació social en el qual tota la comunitat educativa (professorats, familiars i estudiants) hi estigui implicada.

Què és un menjador ecològic?

Un menjador ecològic és aquell que prioritza les compres directes amb els productors més propers amb l’objectiu d’enfortir l’economia local i de proximitat, el que aposta, en el seu menú, per un consum diari d’aliments de temporada, i té en compte un equilibri entre les proteïnes animals i vegetals. L’objectiu és respectar la riquesa dels aliments de l’entorn.

En els menjadors ecològics també es contempla un acompanyament integral als infants no només durant el temps que durant l’àpat sinó també en el temps de després, d’abans de tornar a la classe, amb l’objectiu de fer un treball educatiu amb els infants perquè siguin responsables i conscients de la seva alimentació.

El 2014 es va aprovar una directiva europea de seguiment obligat, referent a la compra pública i els menjadors, amb els requisits que les empreses de càtering havien de seguir per poder accedir a la gestió d’un menjador. L’estat espanyol ho va incorporar el 2017 i des de llavors s’ha hagut d’adaptar a totes les comunitats autònomes. La normativa dóna una oportunitat única a l’administració per fer un canvi dràstic en la gestió dels menjadors i fomentar una alimentació basada en els productes de proximitat.

Sant Cugat, projecte pilot de menjador ecològic amb productes de proximitat

Si bé la transició cap a un model de menjadors ecològics no resulta fàcil, sí que hi ha projectes que han demostrat que amb paciència i empeny és possible. A Sant Cugat, per exemple, el grup de recerca GRESCA de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Cugat col·laboren amb l’objectiu de teixir una xarxa per establir vincles comunitaris i crear una comunitat per a una agroecologia escolar.

El projecte, que es va posar en marxa el 2006, ha tingut quatre fases: la primera de construcció d’una xarxa local i una crida a les escoles, els educadors ambientals i el Departament d’Ensenyament per explorar pràctiques i escollir un pla de treball. En la segona fase s’ha treballat en l’expansió d’horts escolars, se n’ha posat en relleu el seu valor pedagògic i s’ha fomentat l’aprenentatge de tècniques agroecologies entre els agricultors de la zona. En tercer lloc, s’ha introduït la figura dels pagesos de la zona a la comunitat educativa i per últim s’ha començat a implementar un servei cooperatiu, amb intercanvis de productes entre diferents horts i s’ha iniciat la transició agroecològica a la zona de Collserola.

L’experiència està sent molt ben valorada tant pel personal dels centres educatius com per les famílies dels infants.