"El bipartidisme ens vol fer sentir intrusos als governs, però ha d’entendre que la pluralitat ha vingut per quedar-se"

En l’equador de la legislatura –la segona amb govern progressista al País Valencià- el Consell treu pit de la gestió de la crisi sanitària, amb més de 10 setmanes amb una de les incidències més baixes de l’estat espanyol. Però a pesar d’això, les enquestes no deixen d’assenyalar un possible retorn del PP –aquest cop aliat amb Vox- a la Generalitat. Unes enquestes, a més, que no semblen indicar que Compromís puga repetir la gesta del BNG o Más Madrid, que s’han convertit en la primera força d’esquerres en els respectius territoris.

Sempre es poden fer valoracions diferents, però hi ha una coincidència en què el Botànic pot presentar uns resultats de gestió positius, almenys en comparació amb els darrers governs del PP, marcats per la corrupció, o, en un altre ordre, en comparació amb la majoria de governs autonòmics durant la crisi sanitària. Amb tot, les enquestes no semblen acompanyar aquestes percepcions i anuncien que un resultat electoral seria justet enfront del bloc de la dreta.

A aquestes alçades de la legislatura, que no hi ha eleccions a la vista, les enquestes que trobe més interessants són les qualitatives. I aquestes assenyalen que el grau de valoració del Botànic són boníssimes. En diferents temes molta gent contesta "Bé" o "Molt bé" i molt poca "Roin" o "Molt roin". Això ens dóna més informació de reconeixement de com hem afrontat, per exemple, la crisi sanitària. I també la percepció que la vacuna social que estem aplicant funciona, a diferència de comunitats com Madrid, que han fet bandera de la irresponsabilitat i no han invertit ni un euro en ajudes als sectors afectats.

Amb tot, què cal millorar per evitar el retorn de la dreta a la Generalitat?

Hem de seguir treballant com estem fent. Les coses requereixen el seu temps. Els temps actuals estan dominats per una comunicació intensa, però efímera, que ens exigeix satisfer els desigs de forma immediata, així que ens cal fer pedagogia del temps que necessiten certes coses. Per exemple, el Pla Edificant. Va necessitar una planificació, una organització, una tramitació, etc. Però ara, sis anys després, les escoles ja estan acabades i la gent veu que s’estan fent les coses. El Pla Convivint, el mateix. Al final el treball ben fet dona fruits i la gent ho veu. És com una pluja fina que va calant. I tenim encara dos anys de legislatura per seguir treballant i fer créixer la confiança de la gent.

Vostès ja porten sis anys al govern i encara queda una certa sensació de síndrome de l’impostor? No tenen la sensació que les institucions són de l’altra banda i que s’hi troben un poc de prestat?

Síndrome de l’impostor no, però sí que és cert que a aquells partits que no formem part del bipartidisme sovint et fan sentir com un intrús per part d’altres actors. Però això no és així i el bipartidisme ha d’entendre que la pluralitat a les institucions ha vingut per a quedar-se. Es nota molt, per exemple, quan es parla del Govern de Madrid com si fora un govern del PSOE. I la part de Podem, què? Hi ha un imaginari que no assumeix que és igual de govern d’un que de l’altre, però crec que si segueix, ja s’anirà assumint.

I quan vostès governen, perceben que tenen més condicionants externs que quan ho fa la dreta? Més control judicial, per exemple.

"Hi ha és una excessiva judicialització de decisions polítiques. Una cosa és dur al tribunal un cas de corrupció i l’altra és estar tot el dia portant-hi decisions que no agraden"

El que considere que hi ha és una excessiva judicialització de decisions polítiques. Una cosa és dur al tribunal un cas de corrupció i l’altra és estar tot el dia portant-hi decisions que no agraden. Ahir mateix [dimarts 15] s’ha fet pública una sentència a un recurs de Vox [pel rescat de Plus Ultra] que venia a dir això, que el que pertoca a l’àmbit de la política és política i no s’ha de confondre amb l’àmbit judicial. Jo més aviat veig que hi ha jutges que ja estan advertint que no volen ser usats per fer política, que és una compulsió de les dretes.

Bé, no sempre funciona així. En el tema dels concerts educatius, per exemple, els tribunals, a voltes, han funcionat com allò que es coneix com a ‘tercera cambra’.

Ací caldria distingir entre els jutjats ordinaris, amb més trellat, i els òrgans superiors, que han patit la instrumentalització per part del PP des de fa dècades. Com per exemple amb el bloqueig del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), que ja té el mandat caducat des de fa dos anys. Es fa un ús espuri de les institucions com a resultat de la falta de cultura democràtica i de cultura constitucional i açò és molt perillós perquè provoca un deteriorament de la Justícia. I en un estat de dret és fonamental que la ciutadania confie en la Justícia.

I els mitjans de comunicació? Perceben la pressió de la polarització mediàtica?

Sí, bé, però és com tot. Els mitjans de comunicació estan en mans de les empreses que estan i n’hi ha que funcionen més com a lobbies que com a mitjans de comunicació. No hi són per a descriure o informar sinó per influir en l’esdevenir polític. Però a mi em sembla que això la gent ho pot desentranyar i per açò passa el que passa en les audiències. Quan la gent deixa de confiar en què una informació és veraç es produeix un deteriorament democràtic perquè la gent no confia en allò que llegeix.

Tornant un poc al principi. Un possible retorn del PP a la Generalitat implicaria també l’entrada de Vox, siga en el govern o com a suport extern. Som conscients del que això suposaria?

"La gestió de la crisi del 2008 deixà molta gent en el camí i no fa tant d’això"

Som conscients i per això mateix crec que no passarà. Ací vam tenir una experiència molt dura i molt trista de governs instal·lats per l'interès propi i de partit, pensant només a furtar i enriquir-se mentre els servicis públics quedaven abandonats, les retallades en educació, una llista de dependència de 63.000 persones... I ells desviant quantitats ingents de diners i amb una qualitat democràtica molt baixa, amb un control ferri dels mitjans públics. La gestió de la crisi del 2008 deixà molta gent en el camí i no fa tant d’això. I la gent ho recorda com nosaltres arribem al govern i comencem a posar el que a mi m’agrada anomenar vacunes socials. En només sis anys hem posat en marxa la Renda Valenciana d’Inclusió, hem aplicat la Llei de Dependència, hem fet les escoles, la xarxa llibres, hem revitalitzat els sectors productius, relocalitzat indústries, la lluita contra l’emergència climàtica...

Al País Valencià tenim una trista història de violència feixista, des de les bombes contra Joan Fuster fins al 9 d’octubre del 2017. Vostè mateixa va patir assetjament a casa seua. Creu que aquest augment de l’extrema dreta pot anar acompanyat de més violència?

Sempre passa. Quan l’extrema dreta té més força institucional i més altaveus sempre hi ha individus que s’envalenteixen i es creuen amb el dret d’agredir a qui no pensa com ells. L’extrema dreta té una vocació uniformitzadora. Que tots pensem i actuem com ells. No accepten la pluralitat, no respecten la cosmovisió de qui pensa diferent.

Sembla que hi ha una tendència en què allò que a voltes s’anomena ‘l’esquerra del terreno’ pren més força i esdevé, fins i tot, hegemònica en el camp de l’esquerra. Fa temps que passa a Catalunya o el País Basc, però més recentment a Galícia o fins i tot a Madrid, amb el sorpasso de Más Madrid al PSOE. Què hauria de passar per què Compromís puga fer aquesta passa?

Compromís fa temps que és una força influent. No sé si va tant de tenir uns números...

Diguem que ajuda.

"Nosaltres volem parlar de l’escola, del centre de salut, del parc natural, de generar oportunitats a la vida, d’aquelles coses que fan la vida de la gent un poc més fàcil"

Sí, és clar que ajuda. Però hi ha moltes polítiques determinades per Compromís. Però bé, sí que fa temps que observem que fenòmens com el de Más Madrid es troben en l’estela de Compromís, que va mostrar que es pot fer una esquerra del terreno i parlar de les coses que li interessen a la gent. Sents les tertúlies i veus com s’han instal·lat en la metapolítica. Polítics que parlen entre ells de coses que a la gent ni li van ni li venen. Que si el passeig de Biden, que si Ayuso i el Rei... I penses: "això a la meua vida, que m’alce al matí per portar els xiquets al cole, que la mare té una revisió... en què m’afecta?". Perquè, al final, nosaltres volem parlar de l’escola, del centre de salut, del parc natural, de generar oportunitats a la vida, d’aquelles coses que fan la vida de la gent un poc més fàcil. A la gent li importa poc que fa l’ambaixador espanyol a Zimbabwe i molt més saber que si té una desgràcia a la vida, la política el sostindrà fins que es puga refer. I això és l’autèntica vacuna contra l’extrema dreta.